- Tonino Carotone. Rambla del Raval. Dijous 22h.
L'excèntric cantautor espanyol es presenta puntual dalt de l'escenari acompanyat d'una bona colla de músics italians, tal com ens comenta. Amb una vestimenta més pròpia de Leonard Cohen comença el concert interpretant cançons del seu últim treball 'Ciao motali!' (2009), en el que ja no queda rastre d'aquell home esgarrat que componia lletres dins la presó. És més, aquestes peces (“Me cago en el amor”, "Tu vua fa l'Americano", "La abuela vuela"...) han evolucionat en una direcció força tèrbola, més pròpia d'una orquestra de festes majors de poble que d'un personatge que tenia un estil ben peculiar.
- Ix! Plaça Reial. Divendres 21.45h
Cada vegada són més els fans que segueixen a la banda catalana. I es nota que agrada entre els assistents als concerts. Amb un sol disc sota el braç, es van dedicar a interpretar-lo. Força bé.
Patrick Wolf, passant-ho bé.
- Patrick Wolf. Plaça Reial. Divendres 23h
Molt retard per l'extravagant jove americà, que va saltar en escena vestit de roig cridaner i amb un pentinat digne de menció, i va fer un molt bon concert. Això sí, amb poc més de mitja hora va tenir la feina llesta. Mitja dotzena de cançons, amb cops d'ull a Madonna i Björk, entre certa indignació dels nombrosos assistents per la brevetat de l'actuació. “Magic Position”, versió allargada, va tancar la parada, abans d'un bis on Patricio Lobo es va disfressar i maquillar d'alguna cosa indefinible, i es va acomiadar amb quatre paraules que hagués pogut practicar una mica més: “muchos gracios!”.
- Manel. Antiga fàbrica de la Damm. Dissabte 19.30h
Manel s'han fet grans, molt grans. Que siguin un dels plats forts d'aquest BAM amb tant sols un disc a les seves espatlles diu molt. I que tothom taral·legi de cap a peus totes les seves lletres és força indicatiu. Però tot i el bany de masses, Manel segueix sent una banda de sales petites, de recintes tancats i familiars, on les històries que expliquen són més personals, més de tu a tu. Tocar al centre de Barcelona davant de milers de persones és bo pel seu currículum, però no ajuda a assaborir una a una les camàndules de 'Els millors professors europeus'.
- Catpeople. Fòrum. Dissabte 1.30h
Paradoxalment, hi ha estils que sonen i tenen més tirada en segons quines llengües. Si els gallecs Catpeople cantessin en castellà, ni la meitat de la gent s'hagués apropat a l'amfiteatre del Fòrum. Però cantussejant en anglès, sonen més contundents (i pràcticament iguals a Interpol). El problema va recaure en què no van connectar amb el públic en cap moment i va passar l'estona sense pena ni glòria.
Primer pla robat del google images del cantant de We Are Standard
- We are Standard. Fòrum. Dissabte 2.30h
“Gracias gente de Barcelona y alrededores de Bilbao!”. Així és va presentar Deu Chacartegui, amb un parell de copes de més i alguna substància extra al seu cos. We are Standard tancaven el BAM 09 amb els seus ritmes de discoteca que van tenir una acollida esplèndida entre la joventut del recinte. Dance, punk, electrònica; una festa!
Cada vegada que m'arriba a les orelles la música d'alguna banda danesa (país poc prolífic en el context musical, val a dir) quedo sorprès. Choir of Young Believers és Jannis Noya Makrigiannis, un rodamón amb tres nacionalitats que va encetar aquest projecte fa un parell d'anys. 'Choir' implica comitè. Així doncs, es va buscar uns quants amics replegats de l'indie underground de Copenhagen per editar el seu primer disc, 'This Is for the White in Your Eyes' (2008) -el pots trobar aquí.
