Antònia Font | "Icebergs i guèisers"

Tothom parla de Manel, Manel i Manel. I del seu nou disc. Eclipsat pel fenomen dels catalans, Antònia Font acaba d'editar un disc exquisit, el vuitè de la seua carrera, 4 anys després de 'Coser i Cantar' (2007, DiscMedi). Porta per títol 'Lamparetes' i ha estat realitzat per Robot Innocent, un segell discogràfic creat per autoeditar-se la seua pròpia música. "Clint Eastwood" és el primer single, un petit homenatge a l'actor i director americà, un repàs a la seua figura i obra. Però altres temes, com aquest "Icebergs i guèisers" demostren que la inspiració dels mallorquins és infinita i no té sostre. Lletra i música vénen a càrrec de Joan Miquel Oliver. Sublims.

Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries
davallant mil·límetres cap as oceans (icebergs),
molt abans que habitassin sa Terra es éssers humans,
no hi havia ningú per mirar-les, només crustacis i algues (icebergs).
Jo l'enyor com el Titànic, com si m'haguessin tallat es collons,
mil elefants en estampida que se m'enduen sa vida.

Som davant ses portes de l'infern,
m'és igual la mar infinita navegant a dins sa fosca,
som a ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.

Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries
davallant mil·limetres cap as oceans (guèisers),
un piano caient de s'Empire State (building),
era tonta i rosseta, segons s'al·lot, sa jugueta.

Som davant ses portes de l'infern,
plataformes de petroli amb diàmetres enormes,
Som davant ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.
Som davant ses portes de l'infern,
rodejat de flamarades molt amunt a dins ses ombres,
som davant ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.

Antònia Font

'Lamparetes' (2011)