Molt recomanable. El nou disc dels Anímic és seriós i interessant, on es practica un folk misteriós, atemporal i somiador. Aquesta colla de hippies de Collbató ens presenten un alè d'aire fresc amb 'Hannah' (2011, autoeditat), a partir de dos conceptes bàsics i inseparables: la vida i la mort. "Trenco una branca" és la primera d'una col·lecció de peces i lletres notables i sona així:
Trenco una branca, i res ja no m'espantaSurto de la casa, i l'estructura ja no aguantaEts tu qui m'ha penjat aquí daltAra no em deixis caureCom a un animal.M'és tan indiferent el que passa dintre les llarsQuan obres la tancaQuan tanques les mansI de taules plenes de menjarPlenes de famílies que no paren de parlarI de taules plenes de menjarPlenes d'alegries i coses per celebrarLlenço una llança i m'omplo de confiançaEntro dins la casa i només queda l'esperançaEts tu qui m'ha penjat aquí daltAra no em deixis caureCom a un animal.M'és tan indiferent el que passa dintre les llarsQuan obres la tancaQuan tanques les mansI de taules plenes de menjarPlenes de famílies que no paren de parlarI de taules plenes de menjarPlenes d’alegries i coses per celebrar
Anímic
'Hannah' (2011)
4 comentaris:
Acabo de descobrir el teu bloc, felicitats! M'ha agradat molt el contingut, la temàtica i la presentació en general.
Felicitats i ànim en tirar endavant!
Moltes gràcies! Celebro que hi trobis continguts interessants. Ens anem llegint!
Amb molt de retard aterre en el teu bloc per a deixar unes esmenes a la lletra de Trenco una branca: i res ja no m'espanta; i l'estructura...
A banda, correcció ortogràfica: els dos «el què passa» han de ser «el que passa».
Fins a l'altra.
Moltes gràcies Miquel per l'aportació.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada