Festinoval 09

Si hagués encapçalat aquest breu article amb: "Festinoval, el festival que s'ho val", hagués estat ridícul. Havent introduït el tema amb aquestes paraules, també ho és. Però com que són pocs els curiosos que es deixaran caure per aquestes terres i el festival realment s'ho val, així ho deixo.

El Festival d'Artistes Emergents, Festinoval, que enguanya arriba a la 8a edició, es celebra aquest mes de Juny (divendres 19 i dissabte 20) a Lleida, al Turó de Gardeny, i ve carregat d'espectacles i artistes per a tots els gustos: rock, dance hall, íntim & visual, revetlla & mestissatge, eliminatòries del sona 9... El Petit de Cal Eril, Maika Makovski, IX!, entre molts altres noms a descobrir.

2 dies, 4 escenaris, música de tots els estils... i totalment gratuït! Ja que una de les premises del certamen és el format independent i sense ànim de lucre. Tota la informació la trobareu a la pàgina web del festival, així com horaris, artistes i activitats.

The Asteroids Galaxy Tour - 'Fruit' (2009)

Casualitats de la vida, l'estiu del passat 2008 The Ateroids Galaxy Tour van tocar al Roskilde Festival (I, II i III), però per aquelles dates, aquestos danesos no tenien ni un sol disc al mercat i van ser relegats a un pavelló júnior de poca tirada.

'Fruit' (2009), és el seu primer àlbum, i tal com diu Lars Iversen (baixista i teclista) i Mette Lindberg (la rossa que canta), han vingut aquí per "complir amb una missió: donar color al pop, mesclar el funk i el folk, i combinar el soul de l'antiga escolta amb psicodèlia i sons de l'espai exterior". Dit així, espanta. Però el cert és que tots aquestos estils es fonen a la perfecció en 10 cançons que tan sonaran a les pistes de ball com per acompanyar sessions de soul antic.

Segur que enguany, quan trepitgin escenaris de festivals estiuencs, tindran una posició privilegiada en tots ells. Si no tens la oportunitat, pots escoltar el seu cd aquí.

The Asteroids Galaxy Tour - "The Sun Ain't Shining No More"

Li dono_ 8
En destaco_ "The Sun Ain't Shining No More", "Push the Envelope", "The Golden Age"
T'agradaran si t'agrada_ el pop, el funk, el soul i la psicodèlia, però sobretot el pop.

La vida de Ian Curtis en 121 minuts

Són diversos els directors de videoclips que darrerament han provat sort fent incursió a la gran pantalla. Alguns, com Michel Gondry, han creat un estil propi inconfusible; altres, com Mark Romanek, no han tingut la mateixa fortuna i s'han quedat en un intent sense més transcendència. 'Control' (2007) és la primera temptativa de l'holandès Anton Corbijn, i atenent al resultat, pronostico que no serà la última.

'Control' narra la vida i història de Ian Curtis, líder de la mítica banda de post-punk de finals dels 70 Joy Division, fent un retrat acurat de la seva trajectòria, la creació de la banda, les diferents relacions personals del músic, els alts i baixos, les excentricitats damunt l'escenari... fins a la seva destrucció com a persona, presentant una excel·lent fotografia en B&W i unes actuacions impecables, tant de Sam Riley (Ian Curtis), com de Samantha Morton (Debbie).

Sam Riley en el paper d'un deprimit Ian Curtis

La cinta et té atrapat des de l'inici degut al ritme sostingut i les extravagàncies del músic, però és extraordinari el final (tranquils, res d'spoilers). Tothom coneix el desenllaç de la vida de Ian, fet que aprofita el director per mostrar, tan sols, les imatges imprescindibles, ni una més, ni una menys, d'aquell fatídic 18 de maig del 1980, tancant el film d'una manera punyent.

Altament recomanable.

Coldplay són generosos

Regalar música és una pràctica que s'ha tornat habitual. Cap a finals del 2007 Radiohead convidava a tots els fans "a pagar el que ells vulguin" per 'In Rainbows', on la quantitat de zero lliures esterlines era possible, i fou la més reproduïda. Tota una revolució, tractant-se d'una banda que mou tantes masses i que ven tanta música.

La gesta de Radiohead té un mèrit terrible, però no cal anar a l'estranger, ni ser una gran estrella per trobar més exemples: a la pàgina web oficial de Joe Crepúsculo també es pot descarregar gratuïtament totes les seves publicacions que va fent, LPs, EPs, remixos...

Just aquest mes de maig, s'han unit a la iniciativa els britànics Coldplay, que aprofitant la gira de 'Viva la Vida...' han enregistrat un cd en directe que es pot adquirir "for free" des del seu espai web. 'Left Right Left Right Left' conté 9 cançons, la majoria del seu darrer treball, però també algun hit dels de sempre. El pots descarregar aquí (o si l'enllaç ha estat eliminat, d'aquí).

Arriba el Primavera Sound 09

El Parc del Fòrum de Barcelona acollirà, del 28 al 30 de Maig, una nova edició del Primavera Sound, la vuitena, amb un desplegament d'artistes enorme, apostant tan per bandes mítiques com My Bloody Valentine, Neil Young, Sonic Youth, Spiritualized, o noves tendències com Deerhunter, The Horrors, Gang Gang Dance, The Pains of Being Pure at Heart, Crystal Stilts...

L'oferta és infinita i molt variada, com ja va sent habitual al Primavera. Rock, folk, electrònica, psicodèlia, grups d'aquí i grups d'allà. Una cita indiespensable.

El cartell sencer i els horaris estan aquí. Però si molts d'aquestos noms et sonen estranys, connecta't a la ràdio del festival per estar a l'ona.

"Mandolines Tralarí"

L'estava esperant. El primer single i videoclip d'El Petit de Cal Eril i les Sargantanes al Sol' és la definició exacta de la banda, pel peculiar muntatge, l'estrafolària indumentària, la suggerent història, la tremenda cançó: una batalla entre robots gegants blaus i... molt difícil de descriure, entre "Les Fabuloses Aubergínies Ninja i les Mandolines Tralarí", amb dibuixos animats i molt sentit de l'humor (això sí, no descarto que algú de vosaltres s'acabi marejant).

No has acabat d'entendre què passa? Fes clic al vídeo.

El Petit de Cal Eril - "Mandolines Tralarí"

El Petit de Cal Eril - '...i les Sargantanes al Sol' (2009)

'El Petit de Cal Eril i les Sargantanes al Sol' és, per fi, el debut d'aquesta banda tan simpàtica de la que ja he fet alguna pinzellada. Tot i sortir a la venta el proper 27 d'Abril, ja es poden escoltar íntegrament els 11 talls al seu perfil de lastfm.

Mires les caràtula i arrugues les celles pensant: Què passa aquí? Tranquils, tot en ordre. Si ja els coneixes, els has vist en directe o escoltat abans, t'agradaran. Si no saps qui són, et trobaràs amb folk, veus de nens, ritmes alegres i lletres estrafolàriament surrealistes que parlen de fets estranys i incomprensibles (bé, potser sóc jo el que no les entén) i sobretot d'animals (de fet, la meitat dels títols del disc contenen algun nom d'animal).

Són especialment curioses "I tantes Figues" i "les Sargantanes al Sol"; m'absorbeixen els 7 minuts de "L'Amistat del Calamar"; crec que la millor és "Mandolines Tralalí"; no m'acaba de fer el pes aquesta versió tan estranya de la popular "Ton Pare"; però trobo a faltar les precioses "Mel" o "Tornaràs", que formaven part de la demo 'Per què es grillen les patates?' i que confiava que estiguessin també en el seu primer llarg.

Tot plegat amb accent lleidatà i deixant un bon regust de boca. Ara bé, si busques un substitut a les lletres de Manel, als ritmes d'Antònia Font o a la música de Pascal Comelade, aquest no és el teu lloc, perquè El Petit de Cal Eril ja firma estil propi.

Li dono_ 6
En destaco_ "Mandolines Tralalí", "Amics dels Animals", "i les Sargantanes al Sol"
T'agradaran si t'agrada_ menjar-te una pruna i escopir el pinyol perquè no et creixi un pruner al ventre.

Manel toca al mercat

No és la primera vegada que veiem als Manel tocar en públic. Ja fa una bona temporada van recórrer alguns dels carrers de Barcelona interpretant "En la que el Bernat se't troba", davant les cares atònites dels vianants (en part pel show, en part per les pintes del percussionista).

Ara ha estat el torn de "La gent normal", versió de la famosa "Common People" de Pulp. En aquesta ocasió, l'indret escollit ha estat el mercat de Sant Antoni de la capital catalana, envoltats de bròquils i cols, davant la indiferència col·lectiva total de la gent que compra pomes i maduixes. Sona realment bé.