Maria Coma | "Ramats de pomes"

"Ramats de pomes" és el nou videoclip de la Maria Coma, que es va estrenar ahir. Una nova mostra d'imaginació i tendresa a parts iguals. Una lletra surrealista que parla de pomes i ossos formiguers, de rellotges o blue-tacks (bé, en la seua línia). Una cançó inclosa al seu primer disc 'Linòleum' (2009).

I això no és tot ja que estem d'enhorabona; des del seu bloc, la Maria ens informa que ha guanyat el premi a millor videoclip català de l'any per la cançó de "Gat". Felicitats!

Un núvol de blue-tack,
un sorral on governar
amb cucs de seda que creixen i volen.
Un núvol destil·lat,
tricicles amb rodetes
per si es punxa alguna de les altres rodes.
I el millor és que s'hi menja gelatina,
en aquest gran llençol
on tots hi porten un flic-flac d'última generació.

Sempre fa tic-tac,
i aprèn les hores,
la pometa riu, canta.
Un mirador d'estels,
i hi ha tres patis,
set pometes a dalt l'arbre.

Allà hi ha un ós formiguer
que et xucla aquelles llàgrimes si plores
i et fa estar molt més content.
Però amagat hi ha un rellotge molt atent
i una pometa despistada...
Fa tic-tac i aprèn les hores
I li canvien el bluetac per les xinxetes...
Ni set pometes, ni tres patis...
I és que el terra és de gelatina movedissa
I és que el terra és de gelatina movedissa
I és que el terra és...
I és que el terra...

Ramats de pomes
ara rodolen
ben indiferents.
Però elles segueixen
dalt del seu arbre
xiuxiuejant cançons
amb el vent.

 

Maria Coma

 'Linòleum' (2009)

Yellow got lemons and green got limes

Aquesta és la vertadera història de perquè els llimons són grocs i la llima és verda. T'ho havies plantejat mai?

L'explicació és senzilla i originalment formava part d'un anunci de ràdio  de Ken Nordine sobre colors, però que la va difondre l'hongarès Yonderboi anys més tard utilitzant-la com a introducció del seu treball 'Soundsculptors' (2001), un àlbum raríssim, d'històries rares, de melodies rares, de sons molt rars, altament recomanable.

Yonderboi - "Intro"

"In the beginning -oh, long before that,- when light was deciding who should be in and who should be out of the spectrum yellow was in trouble.

Even then seems that green, you know how green can be, did not want yellow in, some silly primal envy I suppose, but for whatever cause the effect was bad on yellow and caused yellow to weep yellow tears for several eternals -before there were years.

Until blue heard what was up between green and yellow and took green aside for a serious talk in which blue pointed out that if yellow and blue were to get together, not that they would but if they did (a gentle threat) they could make their own green.

"Oh" said green with some understanding.
Naturally, by a sudden change of hue green saw the light and yellow got in. It worked out fine.

Yellow got lemons and green got limes..."

Yonderboi

'Rough and Rare' (2001)

Beatboxing amb el Google Translator? Googlecore!

Atenció: per endinsar-se a l'entrada d'avui s'ha d'estar preparat, física i psíquicament. És un avís, no em faig responsable de possibles efectes secundaris degut a la monstruositat de les obres que s'exposen a continuació.

Que el món s'està tornant boig, ja fa temps que en tenim certs indicis. Però si algú es pensava que TOT ja estava inventat, anava errat. I es que un nou fenomen (o gènere musical o el que sigui) s'està estenent a una velocitat vertiginosa: el Googlecore. Encara no té entrada a la wikipèdia, però ja són centenars de "cançons" que es poden escoltar.

De fet, el primer àlbum ja ha estat editat  aquest passat 3 de desembre (!!!). Porta per títol 'fitterhappier' (en honor a Radiohead) i l'autor és un americà de Denver que es fa anomenar thegoogleist (ben trobat).

Que què és el Googlecore? Molt simple. S'entèn en 5 passos. Només cal:

• Obrir el google translator 
• Introduir monosíl·labs com més estranys millors
• Escollir un parell d'idiomes de difícil traducció entre ells
• Clicar sobre la icona "escolta"
• Modificant els gargots fins obtenir resultats sorprenents com aquest:

Aquesta de dalt ha estat la primera obra creada (1 Desembre 2010), d'un polonès, Milkak, amb un títol fàcil de recordar "pv zk pv pv zk pv zk kz zk pv pv pv zk pv zk zk pzk pzk pvzkpkzvpvzk kkkkkk bsch pv zk zk pv pv bsch" (si la voleu provar, traducció d'alemany a anglès com mostra la imatge de dalt o cliqueu aquí).

La segona, i després de l'èxit, el dia 2 de Desembre: "bkk bkk bkk t kkb bkk bkk bkk t kkbbkk t bkk bkk kkb bkk bkk bkk kkb kkkkkkkkkkkkkk bbbbbbbbbbbb", de l'irlandès Dataloss (també amb nom enginyós).

Captain Carlin, un anglès de 19 anys n'ha fet una altra el mateix 3 de desembre: "I've Got a Lovely Bunch of Consonants", innovant amb el títol. Beatboxing 100%.

I la llista segueix i segueix, i es va ampliant per moments. A RYM n'estan fent el seguiment. Veure per creure. Creure per veure.

Ja ho deia Schroeder...

El fenomen de les Aias

No és habitual que una banda d'aquí sigui promocionada des d'allà. I amb "allà", em refereixo a l'altra banda del toll, al mateix rovell de l'ou de Brooklyn, Nova York. Aquesta és la història de les Aias, un trio de noies de Barcelona (la Gaia Bihr, la Laia Aubia i la Míriam Garcia) que des de l'abril del 2009 toquen plegades en locals i baretos d'arreu, i que amb tan sols aquest any i mig han aconseguit que Captured Tracks els editi el seu primer disc, 'A la piscina' (2010).

Serà perquè el seu estil no encaixa al que estem habituats aquí i ha sorprés gratament? Serà perquè transmeten simpatia i la seua imatge pot tenir tirada? Serà perquè canten en català i ho varen trobar exòtic? "Pop with distortion sung in their native Catalan (not Spanish, mind you!)" descriu el web americà.

És un fet que la fórmula d'estribillo-estrofa aconseguida, cantant cançons quotidianes i cors "ohohoho", combinades amb unes quantes trompetes i aquest fantàstic rerefons noisy les ha impulsades ben amunt en molt poc temps. "Aias", "Món inventat" o "Tu manes" són el seu aval i carta de presentació. Espero que no només sigui flor d'un estiu.

Un petit tast a continuació i el disc sencer el pots escoltar a spotify.

Aias - "Aias"

Aias - "A la piscina"

Introspecció

Clip per a una intervenció fictícia al Pavelló Alemany de Barcelona (Mies van der Rohe).

Idea original i fotografia: Quima Farré

Model: Ben Shibolet

Acústic de Mujeres @ La Farinera (18/10/2010)

La Farinera del Clot va oferir, aquest passat dijous i divendres, una sèrie de concerts gratuïts per commemorar la Jornada del Dret a la Participació "Tenim Drets": tertúlies intercalades entre música en viu i curtmetratges és una bona combinació per passar un vespre. Però els conceptes "gratis" i "aforament limitat" són gairebé incompatibles a dia d'avui.

Dijous era el torn del cantautor Josele Santiago i les bandes barcelonines Standstill i Mujeres. L'auditori del centre cívic ple a rebossar i desenes d'assistents (entre els quals qui escriu aquestes línies) esperant a fora  a que algú cedís la seva cadira va propiciar que aquesta crònica sigui més curta del previst. El moment va arribar, finalment. Un cop a dins, breu però intens: unes paraules sobre l'abortament i les famílies homosexuals, i un acústic de Mujeres tan familiar com si estiguessin tocant al menjador de casa meva. "Los Gritones" (curtmetratge de Roberto Pérez Toledo, guanyador de la vuitena edició del Notodofilmfest) va tancar la sessió: "aaaaaaaaaaaaaaaaaahhhh!".

Los Gritones

Videoclip de Fred i son

No crec que hi hagi una única ànima que es pugui resistir al bon rotllo que desprenen els barcelonins Fred i Son. Formats els 2005, se sumen a l'onada popera que van encetar bandes com Nisei o Sedaiós, i acaben de publicar el seu primer treball 'Diu que no sap què vol' (2010, Sones), un conglomerat musical directe i fresc, que conté una de les caràtules més curioses que he vist en temps: algú se'n recorda dels mítics "ganxillos" de la padrina?

Sense crear tanta expectació com els seus compatriotes d'origen i so Aias, estigueu atents perquè l'agenda de concerts del quartet augmenta per moments i el seu directe és força interessant. Però mentrestant, prengueu nota de com es fa un estel de paper.

Fred i Son - "L'arc de Sant Martí"

Mapa de metro de l'indie espanyol

El pop, el rock o la tropicàlia es fan i es desfan en un entramat de línies de metro ben curioses per posar una mica d'ordre i entendre com està el panorama musical independent a la península. Fer una classificació com aquesta (click a la imatge) és una tasca força complicada i ben segur que no deixa satisfet a tothom (de fet, trobo a faltar alguns noms bàsics de l'escena catalana: Els Amics de les Arts, Sanjosex o Antònia Font, ¿hola?), però el resultat ha quedat força presentable.

El mapa està obert a noves incorporacions i es completarà definitivament el proper 11 de novembre. Què li trobes a faltar? Què hi sobra?

Fred i Son @ Bar Macondo (11/10/10)

Els nervis han traït els primers compassos d'un concert força especial dels barcelonins Fred i Son, que ha servit per escoltar algunes de les peces del seu primer disc 'Diu que no sap què vol' (Sones, 2010), però sobretot, per tancar els ulls i transportar-nos a algun indret plujós de Glasgow i poder viure alguna pinzellada en directe dels Belle & Sebastian. Aquest era el motiu i reclam del vespre, amb un cartell made in B&S que els ha quedat força curiós i s'inspira en el recent editat 'Write About Love' (precisament el mateix dia!).

Embolcallats per un ambient ben familiar, l'actuació ha començat entrebancada però ha fluït ben aviat gràcies a temes com "Judy and the Dream of Horses" o "The State I Am In". La veu de Xavi Rosés (ben segur que no sóc el primer que li troba el símil) té una retirada a la de Murdoch, fet que dóna credibilitat a la proposta.

Del seu disc de debut han tocat temes com "Cançó de fred i son" i ràpidament s'entèn el perquè d'una nit-homenatge als escocesos: melodies pop que es fan i es desfan, històries tan autèntiques... com les de Belle & Sebastian.

Fred i Son - "Cançó de fred i son"

Fred i Son - "Els personatges"

5è aniversari de Quadrant Records

Aquest cap de setmana es preveu molt mogut, musicalment parlant, a la ciutat de Lleida. Si pels carrers i places de la capital se celebrarà el Musiquem Lleida, les nits de divendres i dissabte el segell discogràfic de Ponent Quadrant Records commemorarà el seu cinquè aniversari amb actuacions d'algunes de les seves bandes.

I és que la bona feina que està gestant aquest col·lectiu ha de tenir premi. La festa està garantida, amb la música d'autor d'aquí i de fora (Xavier Baró i Brian Caffrey) o els poemes musicats de Màrius Torres i Envers.

Tots els concerts són al Cafè del Teatre, a les 22h, i pel mòdic preu de 6€ l'entrada inclou un CD a escollir del catàleg que té el segell.

El programa complet és el següent:

• Divendres 1 d'octubre
• Amat Baró i Meritxell Nus
• Renaldo & Clara [MySpace]
• Xavier Baró (amb el Fill del Mestre) [MySpace | Spotify]

•  Dissabte 2 d'octubre
• Envers [MySpace | Spotify]
• Brian Caffrey & The Others [MySpace | Spotify]

Musiquem Lleida 2010

El cap de setmana vinent (de l'1 al 3 d'octubre) els carrers de la ciutat de Lleida s'ompliran de veus, quartets i tota mena d'instruments i formacions per commemorar una nova edició del Festival Internacional de Música, que enguany arriba a la cinquena edició.

El Caixafòrum, els Camps Elisis o L'Insitut d'Estudis Ilerdencs acolliran algunes de les actuacions, d'artistes d'arreu del món. En desconec la majoria, però m'agradaria recomanar la Berta Puigdemasa, artista polifacètica, pianista i arpista, que segur que us sorprendrà.

El programa complet, horaris i espais, fent un clic a la imatge de dalt o visitant el web del festival.

El debut de Plans

3 cançons formen 'Nowhere EP' (2010), el primer treball seriós de Plans. "Aftermath", "Hit the Ground" i "Flashes" són els inicis d'aquesta banda de Barcelona integrada per Ignasi, Bachi, Xavi i Maria, i promet. Les influències són fàcilment detectables: una dosi de melodies a l'estil Snow Patrol, una altra teclats que recorden a Keane, uns riffs guitarreros amb el caràcter  d'Interpol, o fins i tot Coldplay, tot creant un so que podria provindre perfectament d'una raconada de Manchester.

'Nowhere EP' (amb aquesta caràtula d'unes vistes nocturnes de la ciutat comtal, i una tipografia que em recorda a Death Cab for Cutie, o no?) es pot descarregar gratuïtament i sona així de bé:

Plans - "Hit the Road"

+info_ MySpace | Facebook | Spotify

Donem una oportunitat a... MiNE!

Casualitats de la vida, m'acabo d'adonar que vaig compartir classes, exàmens, pràctiques i patiments amb un parell dels integrants de MiNE! (segur que ni se'n recorden de mi). He estat veient l'entrevista que Enderrock els ha fet aquest passat juliol, escoltant algunes de les cançons que tenen penjades i aquest és un moment ideal per parlar de la bona feina que estan fent.

Berni, Ret, Txiri i Ricky van formar MiNE! a Barcelona el 2007 i van guanyar la novena edició del concurs de maquetes Sona 9. Això els ha portat a editar un disc que sortirà a la llum el proper 21 de setembre i que, segons ells mateixos, "sona poderós". Porta per títol 'Un brindis pel nen androide' i, com es pot intuir, té una gran dosi de ciència ficció i melodies pop-rock.

Anteriorment, havien editat 'Maria Antonieta' (2007) i l'EP 'Selva de mar' (2009). I la següent peça és un clar exemple del seu estil.

MiNE! - "Fumar"

+info: MySpace | Facebook | RateYourMusic

Mishima homenatja Ordet i Dreyer

El 1955 es va estrenar 'Ordet' (aquí traduïda del danès com 'La paraula') un drama religiós sobre les trifulgues entre dos famílies daneses de la península de Jutlàndia. Anys més tard, el film de Carl Theodor Dreyer s'ha convertit en una obra de culte que ha inspirat i segueix inspirant a les noves generacions. I no només quan parlem de cinema sinó també en l'àmbit musical.

És el cas dels barcelonins Mishima, que han caracteritzat el seu primer senzill de l'aclamat 'Ordre i aventura' (2010) en escenes de la pel·lícula. Moments surrealistes i divertits, amb calaveres i llops per aquest "Tot torna a començar".

Mishima - "Tot torna a començar"

Estigueu atents al seu MySpace perquè tenen preparats una colla de concerts per les nostres terres. No us els perdeu.

El BAM 2010 carrega les piles

Ja tenim aquí l'spot per l'edició 2010 del Barcelona.Acció.Musical (BAM), que se celebra durant el mes de setembre a Barcelona coincidint amb les festes de la Mercè. L'anunci ha estat produït per Boogaloo Films i dirigit per Rafa de los Arcos, acompanyat amb la música de la mítica banda sueca Refused.

I no només això, grups com Belle & Sebastian (em moro per veure'ls en directe), la sempre interessant Goldfrapp, Ok Go, El Guincho o els Amics de les Arts ja tenen confirmada l'actuació, entre moltes altres bandes.

Un hurra ben fort per l'ajuntament de Barcelona!

OK Go i l'originalitat de fer videoclips

Fer videoclips no és una tasca senzilla, i els americans OK Go no es limiten a interpretar els temes sinó que afegeixen el valor afegit de l'originalitat, el surrealisme, com se li vulgui anomenar, a les seves creacions audiovisuals. Les propostes de Damian Kulash, Tim Nordwind, Dan Konopka i Andy Ross sempre sorprenen.

Un clar exemple és "End Love", tema del seu últim disc 'Of the Blue Colour of the Sky' (2010), en el qual juguen amb els colors i els moviments slow motion.

OK Go - "End Love"

El primer single del mencionat disc, no obstant, és "This Is Too Shall Pass", una cadena mil·limètrica força utilitzada però que sempre resulta atractiva.

OK Go - "This Is Too Shall Pass

Ha quedat clar que els agrada ballar, moure's, fer el pallasso, o inclús posar-se en forma (bé, més que res per les màquines típiques de gimnàs que altra cosa). Quina energia!

Booklet digital per 'The Suburbs'

Quan una banda com Arcade Fire prepara disc es crea el run-run de veure si aconseguirà repetir un altre 'Funeral' (2004, Merge Records). Val a dir que la tasca no és gens fàcil. I sense entrar a valorar si 'The Suburbs' (2010, Merge Records), que s'acaba d'editar aquest agost, està a l'altura o no de les circumstàncies, he trobat les pàgines interiors del cd, amb imatges, les lletres de les cançons i algunes altres històries.

Si ets fan dels canadencs, t'agrada xafardejar o fer-te el pirata fins al màxim nivell, aquest material et farà falta.

New York, New York

Nova York m'aporta una gran majoria dels artistes que escolto (segurament Londres uns quants més, ¿per la proximitat?). I ja que qui escriu aquestes línies ha estat uns quants dies voltant pels streets i avenues de la gran ciutat, és inevitable recordar diverses peces inspirades en tots aquestos racons, la banda sonora de NYC.

Se m'acudeixen una colla de cançons que parlen sobre la Big Apple. The Strokes, formats al rovell de Manhattan van incloure "New York City Cops" a la versió nord-americana del seu debut 'Is This It?' (2001), cridant repetidament que la policia no és gaire avispada.

"Leaving New York, never easy, I saw the light fading out", cantaven REM a "Leaving New York". I és clar, qui s'allunya fàcilment d'un lloc com aquest?

Però no només americans s'han inspirat caminant pels carrers i avingudes de Manhattan. Qui no ha escoltat mai "Englishman in New York" d'Sting?

"See me walking down Fifth Avenue
A walking cane here at my side
I take it everywhere I walk
I'm an Englishman in New York"

Però si parlem de l'himne per excel·lència de la ciutat americana, aquesta entrada no pot acabar sense mencionar l'arxiconegut "New York, New York", que va cantar Liza Minnelli per primer cop el 1977 a la pel·lícula de títol homònim dirigida per Martin Scorsese, però que va popularitzar Frank Sinatra pocs anys més tard.

  

Un tema que ha donat peu a infinites versions i covers, com la de Cat Power inclosa a 'Jukebox' (2008) i que si no fos per la lletra seria difícilment reconeixible.

New York, New York...

Videoclip dels Flying Peppers

Aquest passat mes de juliol els lleidatans Flying Peppers acaben d'estrenar el seu primer videoclip, "Magic Gift", un tema ple de colaboracions, animals, flexions, moviments i glamur.

Flying Peppers - Magic Gift

Track of the month per Röyksopp

La idea va començar el passat mes de febrer (així que de novedós en té poc) i consisteix, com el seu nom indica, en anar fent un tema per mes i penjar-lo al seu web, amb descàrrega gratuïta. Així de senzill, mantenir l'esperit Röyksopp fins el proper treball.

Què s'hi pot trobar? Versions instrumentals de "Happy Up Here" o "Vision One", incloses en el darrer treball dels noruecs, 'Junior' (2009); o remixos inèdits de Gustavo Santaolalla o Steve Reich.

Röyksopp - "Vision One" (Instrumental)

Recolzament als perruquers de Catalunya

Qui no ha sentit, en els darrers mesos, la polèmica causada per aquesta màfia encoberta (anomenada SGAE) i les barberies, peluqueries i demés locals de tall i rentat de melena?

Tot comença quan l'SGAE reclama drets d'autor als perruquers per posar la ràdio als establiments (poca broma, uns 12 € mensuals); les barberies, recolzades per la Federació Catalana, demanen als seus clients que es portin la música de casa seua (cartell de l'esquerra); i l'SGAE contraataca dient que "s'està buscant repercussió mediàtica". Totalment fora de lloc.

Sense entrar a valorar la pocasoltada impulsada per Ramoncín, altres col·lectius com el segell discogràfic  barceloní Hamsterloco, s'han unit a la causa i han editat i repartit en diferents locals de la ciutat un àlbum, 'Hairdresser's Choice' (2010), com a resposta a la protesta. Es pot descarregar gratuïtament, i hi intervenen artistes de la ciutat comtal com Katatsumuri, Ashbrg o Koulomek.

Aloud Music t'ho regala tot!

Aloud Music Ltd és un segell discogràfic barceloní (creat el 2003 per Sergio Picón i Núria Ferré) que té una política de distribuació atípica. Ells mateixos es defineixen:

"En Aloud Music Ltd siempre hemos apostado por difundir nuestra música de todas las maneras posibles, sin importarnos mucho las opiniones de otras discográficas e intentando estar cerca de lo que opina la gente que nos oye."

Especialitzats en Rock instrumental, math-rock o hardcore nacional (compten amb grups com (lo:muêso), The Last 3 Lines, AtletA o Toundra) posen a la disposició de qualsevol la seua col·lecció d'àlbums i EPs. Val a dir, però, que des de la seua pàgina web, també es poden comprar tots els discos.

"No somos una ONG, somos un sello. Por eso, hemos habilitado una cuenta paypal para, si te descargas el disco, te gusta, y quieres contribuir con la causa, puedas hacer una aportación. ¿De cuánto? De lo que quieras. El más mínimo detalle se agradecería."

Des d'avui, per exemple, es pot descarregar legalment el nou EP dels barcelonins de nom impossible d'escriure i música inclassificable (lo:muêso), 'Palindromê EP' (punxa a la imatge).

 Totes les descàrregues directes al seu web.

Llarga vida a les iniciatives com Aloud Music!

Cartell definitiu pel Festinoval 2010

(click a la imatge per ampliar-lo)

Ja es coneixen tots els noms que formaran part del Festinoval d'enguany. 2 dies de música en directe completament gratuïta, a Lleida. Ens veiem al Turó!

Parecidos Razonables? #16

Sonic Youth - 'Goo' (1990) &

Els Surfing Sirles - 'LP' (2010)

Les imatges parlen per sí soles. Els catalans Surfing Sirles debuten amb el mateix aire macarrilla dels novayorkins. "I stole my sister's boyfriend. It was all whirwild, heat and flash, within a week we killed my parents and hit the road", comenten uns, "El molt carallot em va dir "si arribo a saber que ets verge aguanto més" i jo li vaig respondre "si sé que aguantes més em trec els plantys, imbècil!" diuen els altres.

Indiespensable o frau?

Gonjasufi | 'A Sufi and a Killer'

Collage d'electrònica, hip-hop i soul psicodèlic per un dels debuts més excèntrics i innovadors d'enguany. "Kobwebz" (versió d'una peça turca, "Yağmur") és d'escolta obligatòria. No apte per orelles convencionals. | (7)

Delorean | 'Subiza'
 

L'EP que els vascos van editar el passat 2009, 'Ayrton Senna', els va impulsar directament a la internacionalitat absoluta (Best New Music a Pitchfork!!!). Bombo y platillo arreu del globus per un treball interessant, i prou. | (6)

Moonface | 'Dreamland EP: Mariba and Shit-Drums'

La proposta del canadenc Spencer Krug és curiosa: marimbes i xilòfons amb un aire popero-psicodèlic. Després de 20 hipnòtics minuts, malaugradament la curiositat es converteix en monotonia. | (5)

Elogis i més elogis per Mishima

Hi ha dos tipus de prejudicis que lapiden la major part de la música que es fabrica per aquestes terres:

• Prejudici número 1: Quin horror, canten en català!
• Prejudici número 2: Millor que no anem a tocar a Toledo, segur que no els agradarà.

No són molts els que aconsegueixen driblar aquesta mentalitat (Manel o Els Amics de les Arts recentment), però els barcelonesos Mishima també, mica en mica, s'estan fent un lloc més enllà de la frontera amb Aragó. Recentment, un article al magazine Jenesaispop ha analitzat els que ells anomenen "L'època dorada del pop en català", fent menció a aquestes bandes, i d'altres.

I no és per a menys. Mishima, qui m'ocupa avui, acaba de signar un disc notable, 'Ordre i aventura' (Sones, 2010), ple de música i de lletres imprescindibles: "potser tu mai has tingut un amic imaginari / potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda / potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut" canten a "Tot torna a començar"; o "si no hi ha res etern / ni els calers ni la feina / ni els amics ni els amants / els somnis somiats / els moments viscuts / són com fulles al vent / se les emporta enllà / i capriciós les fa tornar" suspira David Carabén a "Tornaràs a tremolar".

Prejudicis que, acostumats a ingerir tones de música britànica, francesa o fins i tot cantada en idiomes imaginaris (com Sigur Rós), em deixen desconcertat.

Donem una oportunitat a... Estúpida Erikah

Repassant els noms del festival La Plaça Odissea (que es va celebrar fa uns dies a Barcelona), Estúpida Erikah ocupava, amb lletra petita, la darrera posició de la llista. Un nom cridaner, totalment desconegut, em va picar la curiositat.

MySpace em té acostumat a solucionar aquest tipus d'inquetuds, i amb una sola escolta (perquè tenen el seu primer disc tot penjat 'Decorant interiors, decorant exteriors' (2010)) vaig poder constatar que aquestos egarencs amaguen quelcom interessant a tenir en compte.

Estúpida Erikah sona a Low, Arab Strap, Tindersticks o Micah P. Hinson (de fet, els anomenaria els Micah P. catalans) i fan caçons sobre el futbol, els festivals estiuencs o acomiadaments dolorosos. "La princesa alegre" o "Decorant interiors, decorant interiors" són autèntiques preciositats.

El Bob Dylan del segle 21

El noi de la imatge es diu Kristian Matsson i no és pas americà sinó suec. S'amaga rere el curiós sobrenom de The Tallest Man on Earth, i s'acompanya amb tan sols una guitarra acústica i una veu peculiar. Des que va editar el seu primer àlbum el 2008, 'Shallow Grave', s'ha convertit en un referent del folk. 

The Tallest Man on Earth torna a mirar des d'allà dalt per rubricar un disc esplèndit, 'The Wild Hunt' (2010) que per a mi, ja entra dins del millor d'enguany: folk en estat pur amb el que simpatitzes ja d'entrada, agilitat de dits increïble, melodies properes que parlen del camp (el camp escandinau), brillant i sofisticat al mateix temps... Les comparacions amb Dylan són inevitables.

 

Festinoval 2010

Com m'agrada el Festinoval, el Festival d'artistes emergents que se celebra a Lleida cada inici d'estiu i que enguany arriba a la 9a edició. Una trobada que, com el seu nom indica, dóna peu a que formacions poc nombrades es donin a conèixer... i totalment gratuït!

La cita són els dies 25 i 26 de Juny al Turó de Gardeny de Lleida i el cartell està ple de noms interessants: ix! (que repeteixen de l'any passat), Pepet i marieta (un espectacle en directe), l'omnipresent Cesk Freixas, Meritxell Gené (una lleidatana que s'està fent lloc en aquest difícil espai de la música) i ull! no us perdeu Estúpida Erikah (personalment, el grup revelació de l'any, els Micah P. Hinson catalans, folk-rock total).

Els horaris estan per confirmar, però la relació de tots els artistes per dia és la següent:

Divendres 25 (a partir de les 20h):

• Cesk Freixas
• Plouen
• ix!
• Estúpida Erikah
• The Seihos
• La increïble història de Carles Carolina
• Suite Momo
• Montsieur H
• Klaudia
• Wednesday Lips
• Els bastoners del pla de l'aigua

Dissabte 26 (a partir de les 18h):

• Always Drinking Marching Band
• Meritxell Gené
• Bikimel
• Pepet i Marieta
• The Slingshots
• Urban
• The Crossfathers
• La Pepi
• Eliminatories Sona 9
• Festinovailets (programació de tarda per vailets)

+ info: MySpace | Facebook

Un parell de propostes

La ciutat de Barcelona és un bullici d'oportunitats musicals. Diàriament i en diversos espais. N'hi ha moltes, però, que passen de llarg sense fer gairé rebombori, com és el cas del Cicle A Viva Veu, un col·lectiu obsessionat en la lectura, la música i l'art que queda insatisfet amb les ofertes de la capital i que va crear, l'any passat, un seguit de concerts per paliar tota aquesta set, d'una manera altruïsta i oberta per a tothom.

Malaugradamant, el cicle d'enguany ja toca el seu final, i el proper 28 d'abril Her Only Presence posarà punt i final a una temporada plena de música. Però estic segur que, d'aquí uns mesos, més artistes ompliran els vespres al Fantástico Club, l'espai habitual.

+ info: www.avivaveu.com | myspace

_______________________________________________________

"Si cada dia queden menys sales de concerts a la ciutat, de Barcelona, per què no començar a fer a concerts a espais on tradicionalment no se’n feien? I posats a demanar, per què no fer-los gratuïts?"

Aquesta és la idiosincràcia dels de concertsperquesi (CPQS) que, tot aprofitant espais de la ciutat com el bonic centre cívic Can Déu de Les Corts, han començat a oferir música en directe i gratuïta. Els barcelonins Samitier, els hypejats Sedaiós o els galesocatalans Be Brave Benjamin són les primeres propostes.

Han anunciat nova web i bloc en breu. Estarem atents.

+ info: myspace

Indiespensable o frau?

Goldfrapp | 'Head First'

Amb cada entrega de Goldfrapp no saps el que et trobaràs: si el trip-hop exquisit de 'Felt Mountain', el dream-pop de 'Seventh Tree'... En aquesta ocasió, i a l'igual que el 2005 amb 'Supernature', Alison ha apostat per una col·lecció de hits de sintetizador que podrien haver estat editats el 1980. Let's dance! | (6)

 

Beach House | 'Teen Dream'

La caràtula més estranya i lletja d'enguany amaga la millor col·lecció de cançons d'aquest 2010 (de moment). El duo americà l'ha clavat amb temazos com "Zebra",  "10 Miles Stones" o "Take Care" | (8)

 

jj | 'nº3'

Els suecs jj han pecat d'ànsies. Tan ben parit que els havia quedat el seu debut 'nº2' (sí, debut amb títol curiós), han volgut editar massa ràpid la continuació, esgotant totes les idees i presentant material prescindible | (4)

Versionant 4-3-3

En aquestos dies en què tothom elogia Leo Messi, absolutament tothom, i com a fan fatal del Barça, ja estava ruminant com parlar-ne aquí al bloc sense desviar-me massa del tema musical. Els del "Tot és molt confús" (programa de Catalunya Ràdio) m'ho han deixat en safata.

Després de tot l'espectacle que genera el crack argentí, i aprofitant la magnfíca cançó d'Els Amics de les Arts "4-3-3", han fet una versió prou divertida barrejant Guardiola, Puyol, la veu del Puyal... per elevar a Messi als anals de la història.

Perquè la pogueu escoltar, cliqueu aquí.

Donem una oportunitat a... Pepet i marieta

Pepet i marieta, tot i el nom, és una banda amb un parell de virtuds: poder explicar tota mena d'històries ben properes i casolanes a partir d'una base eclèctica d'estils (no és broma afirmar que una sola cançó pot contindre rumba, rock, jota, ska, folk o bolero). Formats ja fa una dècada, vénen d'Ulldecona, les Terres de l'Ebre, lloc que els inspira la major part de les històries que ens expliquen en cada cançó.

Els podeu veure en diversos concerts repartits per tota la geografia catalana, però una vegada al mes Josep Bordes (veu, guitarra i ànima del projecte) deixa el grup per tocar en solitari a l'Astrolabi, bar al cor de Gràcia, en format acústic i molt, molt a prop del públic. Les rialles estan garantides. Altament recomanable.

+info | web | myspace