L'esperat segon disc de Manel ja és aquí

El nou àlbum de Manel ja té títol i data de sortida al mercat: '10 milles per veure una bona armadura' serà la continuació de 'Els millors professors europeus' (2008) i haurem d'esperar fins el proper 15 de març per tenir-lo entre mans. Ni una pista, ni cap petit avanç musical del què serà aquest nou treball, al seu MySpace. Res.

Només el canvi de look, de les cadires i tamborets solitaris per la comoditat d'unes butaques, l'armadura i aquesta paret estampada, ben retro.

Mentrestant, seguim escoltant la nadala que ens van regalar a través del seu web, fa uns mesos. Quines ganes!

Manel - "El 25 de Gener"

Bedroom @ Heliogàbal (10/02/2011)

El caliu de l'Heliogàbal sempre és especial. Serà per les parets roges i la llum que acompanya l'escena, la gent ben aprop dels músics, el diminut local, el tipus de música que esperes... No ho sé, però anar a aquest indret de Barcelona té recompensa assegurada.

Desbordant l'aforament i ben amuntegats, amics i familiars (i també uns quants curiosos alients) vam estar ben atents a tots els compassos de Bedroom, que de la mà d'Albert Aromir es van centrar a interpretar peces del seu darrer treball 'El fum blanc' (2011, Foehn Records). Lluny de l'avorriment que alguns diuen, en directe cada melodia guanya en mil matissos que no es poden apreciar en els enregistraments digitals (sóc l'únic a qui "Cabana negra" li recorda el Nick Cave?) i "Els nens soldat" o "Ball de la mort" van sonar especialment encertades.

Bona nota per una banda de gent tímida i discreta que es va començar a fer un lloc al panorama musical fa un parell d'anys gràcies a que "Japanese Girl" formés part de la banda sonora de 'Map of the Sounds of Tokyo', d'Isabel Coixet, i que es van consolidant dia a dia amb actuacions com aquesta.

2010 segons Pau Vallvé

Compositor, intèrpret, productor... El polifacètic Pau Vallvé no para de crear: en solitari, amb u_mä, bandes sonores... "Progatonistes" és una de les moltes bones cançons que conté '2010' (Amniòtic Records), on explota les seves habilitats de percussionista i lletrista.

Pau Vallvé - "Protagonistes"

Punt i final al Festinoval

Trista notícia la que informa el diari Segre. Després de 10 anys i molta música, el Festival d'Artistes Emergents, Festinoval, l'únic esdeveniment musical d'aquestes característiques que queda a la ciutat de Lleida, celebrarà la seua darrera edició el proper mes de juny, concretament els dies 24 i 25. Els motius, comenten, són econòmics i també personals; "serà un acomiadament ben especial".

Força han estat les agrupacions que han anat passant pels Camps Elisis o, darrerament, pel turó de Gardeny. Estúpida Erikah, ix!, Cesk Freixas, Maika Makovski, El Petit de Cal Eril en són alguns exemples, música d'aquí i d'allà amb estil propi que es va començar a donar conèixer en aquestos recintes de Lleida.

Estarem a l'espera de les confirmacions, però si creus que tens el perfil per participar al Festinoval, no ho dubtis i inscriu-t'hi! El termini s'acaba en pocs dies.

+info: web | myspace | facebook

Nisei se separen

Just després d'editar un 7'' tremendo conjuntament amb Za! 'Chez Alphonse #1' (2010, BCore), la banda de Vilassar de Mar posa punt i final a nou anys de música i dos àlbums: 'More Light' (2004, BCore) i 'Continents' (2007, BCore). Precisament ha estat amb Za! i a la Sala Apolo aquest passat 5 de Gener on s'han acomiadat, enregistrant el moment i regalant-lo als seus asistens.

Esperem, però, que gràcies als seus projectes paral·lels de Fred i Son o Sedaiós ens continuin deleitant amb més música, d'una de les bandes més imaginatives que ha donat el panoraman nacional.

Torna "Arròs Covat"

La segona temporada d'aquesta aclamada mini-sèrie d'animació catalana s'ha estrenat aquest passat dia de Reis. Teníem ganes de seguir coneixent la vida de Xavi Masdéu, tot un melodrama terrible que es va accentuant a cada capítol. "Arròs amb llet" és el primer d'aquesta segona temporada, i el conflicte de fer-se gran segueix present: suïcidis, tornar a casa dels pares... En definitiva, un paronama desolador.

Al darrera d'aquestes siluetes tan peculiars hi ha l'il·lustrador barceloní Juanjo Sáez, que quan no col·labora amb la revista musical Rockdelux, es dedica a crear animacions com aquesta:

+info | bloc oficial

Maria Coma | "Ramats de pomes"

"Ramats de pomes" és el nou videoclip de la Maria Coma, que es va estrenar ahir. Una nova mostra d'imaginació i tendresa a parts iguals. Una lletra surrealista que parla de pomes i ossos formiguers, de rellotges o blue-tacks (bé, en la seua línia). Una cançó inclosa al seu primer disc 'Linòleum' (2009).

I això no és tot ja que estem d'enhorabona; des del seu bloc, la Maria ens informa que ha guanyat el premi a millor videoclip català de l'any per la cançó de "Gat". Felicitats!

Un núvol de blue-tack,
un sorral on governar
amb cucs de seda que creixen i volen.
Un núvol destil·lat,
tricicles amb rodetes
per si es punxa alguna de les altres rodes.
I el millor és que s'hi menja gelatina,
en aquest gran llençol
on tots hi porten un flic-flac d'última generació.

Sempre fa tic-tac,
i aprèn les hores,
la pometa riu, canta.
Un mirador d'estels,
i hi ha tres patis,
set pometes a dalt l'arbre.

Allà hi ha un ós formiguer
que et xucla aquelles llàgrimes si plores
i et fa estar molt més content.
Però amagat hi ha un rellotge molt atent
i una pometa despistada...
Fa tic-tac i aprèn les hores
I li canvien el bluetac per les xinxetes...
Ni set pometes, ni tres patis...
I és que el terra és de gelatina movedissa
I és que el terra és de gelatina movedissa
I és que el terra és...
I és que el terra...

Ramats de pomes
ara rodolen
ben indiferents.
Però elles segueixen
dalt del seu arbre
xiuxiuejant cançons
amb el vent.

 

Maria Coma

 'Linòleum' (2009)

Yellow got lemons and green got limes

Aquesta és la vertadera història de perquè els llimons són grocs i la llima és verda. T'ho havies plantejat mai?

L'explicació és senzilla i originalment formava part d'un anunci de ràdio  de Ken Nordine sobre colors, però que la va difondre l'hongarès Yonderboi anys més tard utilitzant-la com a introducció del seu treball 'Soundsculptors' (2001), un àlbum raríssim, d'històries rares, de melodies rares, de sons molt rars, altament recomanable.

Yonderboi - "Intro"

"In the beginning -oh, long before that,- when light was deciding who should be in and who should be out of the spectrum yellow was in trouble.

Even then seems that green, you know how green can be, did not want yellow in, some silly primal envy I suppose, but for whatever cause the effect was bad on yellow and caused yellow to weep yellow tears for several eternals -before there were years.

Until blue heard what was up between green and yellow and took green aside for a serious talk in which blue pointed out that if yellow and blue were to get together, not that they would but if they did (a gentle threat) they could make their own green.

"Oh" said green with some understanding.
Naturally, by a sudden change of hue green saw the light and yellow got in. It worked out fine.

Yellow got lemons and green got limes..."

Yonderboi

'Rough and Rare' (2001)