2a edició In-somni Lleida 2007

Doncs sí, el que semblava impossible, un festival independent prou interessant, amb propostes d'alt nivell d'aquí i d'arreu fet a Lleida, arriba a la segona edició, properament, aquest mes de Novembre, els dies 22, 23 i 24.

Si ja l'any passat va ser una grata sorpresa descobrir aquest In-Somni, podent veure Camera Obscura, Mendetz o Ladybug Transistor, aquest any tindrem l'oportunitat de gaudir d'artistes de la talla de Jay-Jay Johanson, The Pinker Tones, Tokyo Sex Destruction o Vive la Fête (entre d'altres). Tot plegat increïble.

A més, també forma part del festival la presentació del Reactable, aquest nou instrument electrònic que està fent furor arreu del món, i que ha estat utilitzat, entre d'altres, per la Björk, a la Biblioteca Pública de la ciutat.

Tots els detalls a la pàgina web del festival.


PD: Jay-Jay Johanson... Ai Déu meu... Quina emoció!

Parecidos Razonables? #10

Aquesta vegada un de molt evident, amb dos bandes de renom al capdavant (Queen i Blur) i un artista al darrere de tot (Andy Warhol) com a punt de referència. N'hi ha d'altres, segur, que han imitat l'estil.

¿Està tot inventat i ara només ens dediquem a copiar?

Queen - Hot Space (1982) &
Blur - The Best of Blur (2000)




Les referències:
Obres com "4 Marylins (1962)" o "4 Pandas (1983)", d'Andy Warhol.

Per "Tots Sants": Panellets.

Amb una mica de retard celebro la castanyada. I com que aquest any va envoltada d'apunts i més apunts traduïts en innumerables exàmens, encara no he pogut degustar cap panellet dels de tota la vida.

Sort que hi ha gent al món (artista la catalogaria jo), com la Gemma Peiró, Peiró pels amics, que darrera del pseudònim de Gyzketa té amagats cops tan genials com aquest:

Panellets para todos

Sobretot no us oblideu de passejar detingudament pel seu fotolog, que realment, val molt la pena.

Molts records Gemma! =)

127.com: música legal a internet

vista del portal www.127.es

Que la indústria musical està fent un gir, poc a poc, és un fet prou evident si tenim en compte iniciatives a gran escala com la de Radiohead en el seu últim cd, In Rainbows. Seguint amb aquestes noves idees, tan sols fa poc més de 2 o 3 setmanes que ha aparegut un portal web espanyol, www.127.com, que té com a iniciativa la "descàrrega de la cultura gratuïta per internet".

Ja sigui a nivell d'àudio, imatges, vídeo... Qualsevol tipus de creació artística és vàlida en aquest espai, i gent d'arreu del món ja han penjat les seves primeres cançons, fotografies, textos o fins i tot software, perquè el puguis usar i descarregar sempre que vulguis i de manera totalment legal.

La idea voltava pel cap d'Enrique Sierra des de fa uns anys, ex component de la banda nacional Radio Futura, amb la idea de poder mostrar la teva pròpia obra a un públic més ampli i de manera més extensa que l'arxiconegut MySpace, per exemple, que no permet la descarrega d'arxius.

Pel que fa a números, www.127.es porta molt poc temps en acció, però l'acceptació està sent tan alta, que més de 300 creadors de 80 països de tot el món ja estan inscrits i han deixat alguna creació pel portal. El que es pretèn en un futur pròxim és que els creadors puguin tenir benefici a través de la publicitat de la pàgina (fet que està per veure encara).

El que és pal·lès, és que algunes de les aportacions ja fetes són força interessants.

Així o aixà?

Desconcert.

Aquesta és una de les sensacions que obtinc quan miro atentament alguna obra famosa abstracta d'algú destacable, o no, plasmada en forma de quadre o escultura en algun museu o lloc d'arreu.

La d'aquí al damunt és una pintura del rus Vasily Kandinsky, que porta per títol Composition X (1939).

¿Però algú em podria afirmar quina és la posició vertadera (i entenc com a vertadera, original) del quadre?

L'altre dia vaig sentir que el mateix Kandinsky, en un moment donat de la seua vida i just després d'haver pintat un quadre, el va girar per equivocació.
- "oh!", va exclamar.
El resultat li va semblar molt millor que mirat del dret, i immediatament el quadre va passar a ocupar alguna paret justament al revés de la posició en que havia estat pintat.

Art (que no enten de posicions).

"La Revolución Sexual"

Aquest és el títol del nou llarg de Guille Milkyway, o el que és el mateix, La Casa Azul, a partir del dia 3 de Novembre podrem sentir íntegrament. De moment, ens conformem amb unes quantes de les cançons seleccionades al seu myspace. Escolta-les aquí.

A primer cop d'ull, el so bubblegum, indie pop amb què ens tenia acostumats seguirà sent la tònica del treball, però mai se sap amb aquesta caixa de sorpreses que s'amaga darrere de 5 personatges als qui anomena David, Virginia, Sergio, Clara i Oscar...

El que és segur és que el dia 6 de Novembre en fa una presetació a l'FNAC de Barcelona i el dia 15 de Desembre oferirà un concert a la Sala Apol·lo de la mateixa ciutat, i que portarà un barret que li taparà la cara. D'això també n'estic segur.

Des d'allí ja tindreu més notícies.

Guille Milkyway, per si no el coneixíeu

* Fixeu-vos amb la frikada de posar el títol (imagino) en japonès/xinès a la portada també. Portada subtil, val a dir.

Bogeriaaaa!! In Rainbows

In Rainbows, el nou i flamant setè àlbum de Radiohead, segurament la banda que cataloga i agrupa millor el segell indie per a qualsevol, es va fer públic ahir mateix dia 10 d'octubre a través d'internet. Però no ho va fer de manera convencional, no. Com explica aquest article del diari El País, la banda ha estat pionera en dur a terme un nou mètode de compra de música a través de la xarxa. El preu de In Rainbows és variable segons cadascú, fent una aportació des d'1 penic fins el que tinguis interès de pagar. Increïble. Aquesta sí és una manera d'apropar la música a qualsevol, i no amb els preus prohibitius de 20€ per un cd en qualsevol botiga musical.

Musicalment parlant, tot i que encara està a les beceroles, aquesta nova entrega és una barreja dels sons que van investigar a Kid A amb les bases del darrer de Thom York en solitari (The Eraser). Madur i instrospectiu, a primer cop d'ull ja conté alguns temes que, sense cap mena de dubte, seran de referència per a tots els fans.

El tracklist és el següent i si tens ganes d'escoltar-lo sencer, ja el tens aquí mateix!

01. 15 Step
02. Bodysnatchers
03. Nude
04. Weird Fishes/Arpeggi
05. All I Need
06. Faust Arp
07. Reckoner
08. House of Cards
09. Jigsaw Falling Into Place
10. Videotape

Adquireix el cd des d'aquí

L'acceptació que està tenint només unes hores després de la sortida a la llum pública per part dels fans és descomunal i desmesurada (com així es pot veure en diversos fòrums musicals de la xarxa). 4 anys sense Radiohead. És, probablement, el cd més esperat de l'any, i la bogeria ha apoderat a molts...

(sense títol)

Us sonen aquestos quatre personatges de la imatge? Aquests vestits, aquests barrets negres, aquest bar, diguem-li, exòtic i inconfusible...

Una cosa enllaça una altra, que al mateix temps està relacionada amb una tercera i una quarta... I després d'uns quants tombs, personals, treballs de classe de Llenguatge AV, xarrades amb Elías... Vaig arribar a la conclusió que La Naranja Mecánica (A Clockwork Orange, Stanley Kubrick (1971)) és una de les meues pel·lícules de referència. I pel que he vist, no en sóc pas l'únic.

Sinó, mireu l'homenatge que va fer Blur amb el videoclip de "The Universal". Canço imprescindible, vídeo genial.

Blur - The Universal