Últims detalls per l' Indie Weekend Festival a Lleida

Només falten un parell de dies, i bé, sí que s'ha donat un mínim d'informació (una mica tard), però com ja deia l'altre dia el 1r Indie Weekend Festival a Lleida tindrà lloc aquest cap de setmana, dies 2 i 3 de febrer, tot i que també (segons l'agenda de cultura lleida.com han 'enxufat' un concert el cap de setmana vinent).

Aquí teniu tota la informació disponible

Bàsicament és lo mateix que vaig exposar, tot al Cotton Club, amb entrades per 12 i 15€ respectivament el divendres i dissabte.

Divendres (12€), 23.00h:
- Atom Rhumba, Dorian, Dj Pere on Air i Dj Bluetonic.

Dissabte (15€), 23.00h:
- Dj Amable, Mendetz, Unusual Shine, Dj Batidora i Calvin Brother's Dj's.

Escolta una mica de música de tots, alguna cosa més d'informació aquí.
Ara, m'hagués agradat poder posar el cartell, que tenia molt de color, molt cridaner... I res, no volta per enlloc en tota la web.

Petit homenatge: jo també sóc Sexy Sadie!

Ja fa dies que tenia ganes de dedicar uns minuts i elogiar a Sexy Sadie, que després de 14 anys han decidit apagar les guitarres elèctriques i desenxufar els micros. Tot va començar el 1992 quan 3 amics (Jaime García Soriano, Jaume Gost i Carlos Pilán) quedaven per tocar i gaudir de la música. Més tard s'hi va incorporar Toni Toledo. Va ser a partir d'aquest moment quan s'ho van prendre més seriosament i es van dedicar plenament a l'art de la música.

Sexy Sadie prenen el nom a una cançó de títol homònim dels Beatles. Des del seu debut amb Drain Your Brain (1994) fins a Translate (2006), ens han deixat 7 àlbums, un EP, un parell de recopilatoris i un directe l'any passat. Entre mig, obres tan destacades, aclamades i interessants com It's Beautiful, It's Love (1998), Butterflies (2000) o Lost & Found (2003), i un munt d'himnes per recordar i no oblidar.

Sempre fidels als seu estil pop/rock, amb alguns tocs psicodèl·lics i noise-pop, Sexy Sadie han tingut sempre un estil propi i han estat una de les referències del panorama indie nacional. Això fins aquest passat 2006 quan, tot i afirmar que es troben en un bon moment musical, han decidit posar punt i final a una llarga època de música constant.

Sexy Sadie - A Scratch in My Skin

Una icona que sempre els ha identificat és el seu logo, la tipografia "sexy sadie" que sempre els ha acompanat al llargs dels anys, i que apareix en numeroses ocasions, tant en àlbums com cartells...

Pots escoltar el seu darrer treball sencer, Translate, a la seua pagina web, sexy-sadie.com, així com també alguns dels seus èxits de sempre com In the Water o Someone Like You.
Per si no en tens prou, també pots visitar el seu myspace.

No sé com continuarà la carrera del quartet mallorquí, però els hi desitjo molta sort. Llarga vida a Sexy Sadie!

Glasgow, música a cada cantonada.

Glasgow (amb gaèlic-escocès anomenada Glaschu), és la ciutat més gran d'Escòcia i té una població considerable de més d'un milió i mig de persones. Està situada a la part central del país. Té varis aspectes culturals importants, econòmics o esportius... Aparentment (i mirant a aquesta foto), sembla una ciutat com qualsevol altra, salvant les distàncies i les belleses que pugui ocultar... Però què amaga musicalment parlant?

Glasgow és una ciutat en expansió musical independent, que amaga alguna de les bandes més interessants del moment: Belle & Sebastian, Camera Obscura, Franz Ferdinand, Travis, Mogwai!!! Altres de menys renom, com The Delgados, The Fratellis, altres més clàssiques com Primal Scream, The Pastels, Teenage Funclub, que són referència des de fa molts anys, o altres escocesos que actualment resideixen a aquesta ciutat, com Snow Patrol.

Què curiós que hi hagi tanta producció per allà dalt... Però com pot ser? Què hi ha? Serà pel clima? Serà per les influències? Serà per l'ambient que acompanya, amb bars i locals adients per aquesta música? Serà pel companyerisme? Serà... Perquè serà?

Indie Weekend Festival Lleida 2007

Lleida, capital de la cultura catalana aquest 2007.
Serà per això que s'han posat les piles per portar alguns dels artistes més destacats del panorama indie espanyol?

El cap de setmana del 2 i 3 de Febrer se celebra l' Indie Weekend Festival. Tot i que incomprensiblement no he pogut trobar cap enllaç, cap pàgina web que n'informi, cap agenda, absolutament res (!!!), he pogut veure per la ciutat diferents cartells de propaganda que ho comenta.

Bandes com els catalans Dorian (que presenten el seu darrer treball "El Futuro no es de nadie"), els bilbaïns Atom Rhumba, (que fan el mateix amb "Amateur Universes"), tocaran la nit del divendres 2 de Febrer al Cotton Club (Lleida).

La nit del dissabte 3 de Febrer serà de dj Amable (el resident de la sala Razzmatazz i que edita cada temporada un recull dels millors grups de l'any), i dels també barcelonesos Mendetz (una de les revelacions del passat 2006, que presenten el seu primer àlbum de títol homònim, pur casio-punk), que també actuaran al Cotton Club, a partir de la 1h.

Escolta'ls al seu myspace:
- Dorian
- Atom Rhumba
- Mendetz

Aquestos són alguns dels artistes convidats i confirmats, però seguiré investigant per donar un mínim d'informació de les bandes que actuen. Al menys el cartell!!!
Estaré atent.

Pom, pom, po po pooom...

4 violins sonant i portant la batuta, com ho feia Andrew Bird?
Extret d'un directe a Bonnaroo, aquí podeu veure Measuring Cups, una cançó genial del seu darrer treball, "Andrew Bird & the Mysterious Production of Eggs" (2005). Andrew Bird és un home pluri-instrumental. No li calen moltes ajudes. Ell, un violí, una guitarra i un bateria... I alguna que altre pedal, per a fer meravelles amb la música.
El públic no presenta molt d'entusiasme, però havent vist altres vídeos del mateix concert, puc assegurar que va merèixer la pena.

Dimarts de Cine: Inauguració 27 de Febrer

Ja s'apropa l'inici.

Tal i com havíem anunciat anteriorment, els Amics de Terrassa han posat fil a l'agulla per poder passar cada dimarts una pel·lícula a tots els que estiguessin interessats (10.30h a la sala del ping-pong, Residència d'estudiants de Terrassa).

Després d'un temps de meditació i adquisició del material, ja estem preparats per gaudir de les projeccions, la primera de les quals es realitzarà el 27 de Febrer, i seguirà cada setmana fins que acabi el curs acadèmic.

Reservoir Dogs, de Quentin Tarantino ha estat l'escollida per inaugurar el nostre cine-club i els Dimarts de Cine.

Anirem combinant tota mena de gèneres, així com l'acció amb què comencem, passant pel cine d'autor, la ciència ficció, cine espanyol, terror, fins arribar a l'animació.

Podeu veure les 2 següents projeccions, com també una petita sinopsi de cada pel·lícula al cartell informatiu.

Dinamita francesa: Dionysos

Quan anem a un concert i el grup en qüestió ens obsequia amb molt bona música, en francès, en anglès, pop, rock, indie, sempre ben estrany i independent, amb guitarres i violins, veus d'ell i d'ella... Ja és lo que ens podíem esperar, o al menys, és lo que estàvem desitjant. Però si a més, el cantant es dedica a donar espectacle, fent saltar la gent, fent-la participar activament, involucrant-la fins la medul·la, (realment, el cantant ja fa cara d'excèntric), llavors és quan un concert guanya en dimensions descomunals.

I totes aquestes característiques són les que reuneixen els francesos Dionysos, un quintet (actualment) que ja fa temps que volta pel món, amb 5 cd's sota el braç, però que aquí a Espanya són pràcticament desconeguts. Aquest estiu al FIB es van destapar i obrint-se a tothom del que són capaços van regalar als assistents un dels millors concerts dels 4 dies de festival. Pura dinamita dalt de l'escenari.

Els treballs que ens han arribat a les mans són els seus darrers, Westerns Sous la Neige (2002), Whatever the Weather (2004) i els seu últim, Monsters In Love (2005), altament recomanables per a tots aquells que els agradi el pop-rock en francès, amb cops amagats i una bona dosi de misteri.
És del tot imprescindible escoltar algunes de les cançons més representatives de la banda, com les següents:

Dionysos - La Métamorphose de Mister Chat


Dionysos - Song for Jedi

Llegeix el comentari del seu concert aquest passat estiu al Festival Internacional de Benicàssim 2006, aquí.

End of May

Aquesta noia de la fotografia és Keren Ann, una jove nascuda a Israel, de pare Rus i mare Holandesa, però criada a França des dels 11 anys. Per alguna casualitat de la vida avui anuncia que traurà àlbum el proper mes d'abril. Però avui aquest no és el tema que volia comentar. I aquí és on s'ha donat la coincidència, ja que m'he despertat escoltant una de les seues cançons de fa temps: "End of May", del seu àlbum Not Going Anywhere (2003), altament recomanable. Tractant-se que estem a 15 de gener potser no seria el dia més indicat, però la melancolia d'aquesta cançó impregnada a un dia gris com el d'avui, queda totalment adient.

Keren Ann - End of May

Si t'ha agradat, sempre pots escoltar més cançons al seu myspace.

Covers: "Hallelujah!"

Són moltes les versions que volten d'aquesta magnífica cançó, creada pel canadenc Leonard Cohen, allà al 1985 i que es va incloure per primera vegada al seu àlbum Various Positions.

Now Ive heard there was a secret chordThat david played, and it pleased the lordBut you dont really care for music, do you?It goes like thisThe fourth, the fifthThe minor fall, the major liftThe baffled king composing hallelujahHallelujah (x4)[...]

9 anys més tard, trobem una de les millors versions i més reconegudes, interpretada per Jeff Bucley i inclosa al seu treball Grace (1994). Hi va inclure algunes estrofes més, va pausar el ritme, fent-la més tranquil·la, donant-li una introducció més misteriosa i aplicant-hi arranjaments de guitarra a l'estil Buckley.Una altra de les versions que han triomfat és la Rufus Wainwright, interpretada especialment per la banda sonora de la pel·lícula Shrek, l'any 2001. En aquest cas incorpora el piano substituïnt els acords de guitarra.

Seguint la tònica de Wainwright, John Cale va interpretar també "Hallelujah", amb piano, quan va fer l'àlbum d'homenatge a Leonard Cohen l'any 1991, I'm Your Fan: The Songs of Leonard Cohen by...

I moltes altres, de millors o de pitjors... Però lo que està clar és que aquesta cançó no passa desapercebuda per la majoria de la gent. Hallelujah!!

Escolta l'àlbum sencer de The Good, the Bad & the Queen!

Tot i que fins d'aquí unes setmanes no sortirà a la venta, TGTB&TQ van llançats i ja han penjat el seu àlbum sencer, de títol homònim, al seu myspace. Després d'haver pogut sentir els dos primers singles, el seu regal de reis és el cd sencer. Benvingut sigui!

The Good, the Bad & the Queen - Àlbum debut sencer

1. History Song
2. '80s Life
3. Northern Whale
4. Kingdom Of Doom
5. Herculean
6. Behind The Sun
7. The Bunting Song
8. Nature Springs
9. A Soldier's Tale
10. Three Changes
11. Green Fields
12. The Good, The Bad & The Queen

Jennifer Gentle, o com jugar amb la música

Jennifer Gentle sembla una colla de titelles extrets d'una obra de teatre o de putxinel·lis que s'han posat a cantar i tocar instruments, tant per la veu: infantil, aguda, divertida... Com per les melodies: juganeres, “gracioses”... Com pels acompanyaments, amb tota mena de sons i sorollets molt adients a cada compàs de cançó.

Ja va ser al 2005 que aquestos italians van editar el seu 4rt CD, Valende, que és com una banda sonora en miniatura, una mena de joc, com una joguina, còmic tot plegat... No sabria definir exactament quin estil musical toquen, però aniria del pop més psicodèlic fins el pop més suau i agradable, passant per ritmes folk.

“I Do Dream You” seria el hit d'aquest LP, i juntament amb “Universal Daughter” mostren l'estil i la sonoritat que marca el quartet, però altres peces com “Circles of Sorrow” o “Liquid Coffee” us faran endinsar a aquest món de nens.

De bandes italianes que es moguin pels camps indies no se'n sent molt a parlar. Doncs aquí teniu una mostra que per terres de la pizza també es fa bona música. Marco Fassolo i el seu company, Alessio Gastaldello en són els culpables.

Només al veure la portada del treball, amb el cos de les lletres, aquests ninots...Ja ens podem fer una petita idea de què va la música.

Jennifer Gentle - I Do Dream You

Moment per escoltar Valende: Llegint un conte a algun xiquet.

Classe pràctica: "Man of the Hour"

M'animo avui a agafar la guitarra i tocar un rato.
Així que he tret els acords de la cançó de Pearl Jam, "Man on the Hour", que apareix dins del seu recopilatori Rearviewmirror (2004), i que per primera vegada vam poder sentir a la banda sonora de la pel·lícula de Tim Burton, Big Fish (2003).



Intro: [no té misteri treure les notes de la melodia a partir dels acords =) ]
C - G - C - G
C - G - Am - G - Am - G

C ---------------G
Tidal waves don’t beg forgiveness
C ---------------------G
'Crashed' and on their way
C -----------G--------------Am-------------G
Father he enjoyed collisions; others walked away
Am -----------------G
A snowflake falls in may.

--------Dm------------G/B--------Am-----------A/F#
And the doors are open now as the bells are ringing out
-----------F-----------------------G/B
Cause the man of the hour is taking his final bow
--------------C
Goodbye for now.

C ------------G-----------C-----------------G
Nature has its own religion; gospel from the land
C -------------G-----------Am------------------G
Father ruled by long division, young men they pretend
Am -------------G
Old men comprehend.

--------Dm-----------G/B------------Am-----------A/G
And the 'Sky Breaks' at dawn; shedding light upon this town
----------A/F#
They’ll all come ‘round
-----------F-----------------------G/B
Cause the man of the hour is taking his final bow
--------------C
Goodbye for now.

--------E
And the road
------------F
The old man paved
-----------C---------------A/F#
The broken seams along the way
-----------F-------------E
The rusted signs, left just for me
--------Am---------------------A/F#
He was guiding me, love, his own way
---------F-----------------------G/B
Now the man of the hour is taking his final bow
-------F
As the curtain comes down
----------B--------------------------C
I feel that this is just goodbye for now.


Acords utilitzats:
C 032010
G 320033
Am 002210
Dm 000231
G/B 020030
A/G 300210
A/F# 200210
F 133211
E 022100

Au Revoir Simone

Tot i que encara falten 2 mesos ben bons per la publicació del seu segon CD, ja tenim notícies (i la música) de Au Revoir Simone, aquest femení trio, que tot i aparentar ser de la belle França són del bell mig de Brooklyn.

The Bird of Music són 12 enganxoses melodies de casio-pop, de dream pop, de pop. Juguen al llarg de LP amb els sintetizadors de tots colors, amb les seues veus extremadament dolces, amb acompanyaments ben fets i que queden ràpidament incorporades a la nostra ment a la primera escolta...

Cal destacar cançons com “Fallen Snow”, “Sad Song”, “I Couldn't Sleep” o la increïble “A Violent Yet Flammable World”.

Al veure la foto un ja se'n fa una idea d'on va encaminada la pel·lícula!

Moment per escoltar “The Bird of Music”: Abans d'anar a dormir.

Podeu escoltar algunes de les cançons mencionades anteriorment al seu myspace.
A la seua web també tens un parell de cançons per descarregar del seu primer àlbum, "Verses of Comfort, Assurance & Salvation".