La idea va començar el passat mes de febrer (així que de novedós en té poc) i consisteix, com el seu nom indica, en anar fent un tema per mes i penjar-lo al seu web, amb descàrrega gratuïta. Així de senzill, mantenir l'esperit Röyksopp fins el proper treball.
Què s'hi pot trobar? Versions instrumentals de "Happy Up Here" o "Vision One", incloses en el darrer treball dels noruecs, 'Junior' (2009); o remixos inèdits de Gustavo Santaolalla o Steve Reich.
Qui no ha sentit, en els darrers mesos, la polèmica causada per aquesta màfia encoberta (anomenada SGAE) i les barberies, peluqueries i demés locals de tall i rentat de melena?
Tot comença quan l'SGAE reclamadrets d'autor als perruquers per posar la ràdio als establiments (poca broma, uns 12 € mensuals); les barberies, recolzades per la Federació Catalana, demanen als seus clients que es portin la música de casa seua (cartell de l'esquerra); i l'SGAE contraataca dient que "s'està buscant repercussió mediàtica". Totalment fora de lloc.
Sense entrar a valorar la pocasoltada impulsada per Ramoncín, altres col·lectius com el segell discogràfic barceloní Hamsterloco, s'han unit a la causa i han editat i repartit en diferents locals de la ciutat un àlbum, 'Hairdresser's Choice' (2010), com a resposta a la protesta. Es pot descarregar gratuïtament, i hi intervenen artistes de la ciutat comtal com Katatsumuri, Ashbrg o Koulomek.
Aloud MusicLtd és un segell discogràfic barceloní (creat el 2003 per Sergio Picón i Núria Ferré) que té una política de distribuació atípica. Ells mateixos es defineixen:
"En Aloud Music Ltd siempre hemos apostado por difundir nuestra música de todas las maneras posibles, sin importarnos mucho las opiniones de otras discográficas e intentando estar cerca de lo que opina la gente que nos oye."
Especialitzats en Rock instrumental, math-rock o hardcore nacional (compten amb grups com (lo:muêso), The Last 3 Lines, AtletA o Toundra) posen a la disposició de qualsevol la seua col·lecció d'àlbums i EPs. Val a dir, però, que des de la seua pàgina web, també es poden comprar tots els discos.
"No somos una ONG, somos un sello. Por eso, hemos habilitado una cuenta paypal para, si te descargas el disco, te gusta, y quieres contribuir con la causa, puedas hacer una aportación. ¿De cuánto? De lo que quieras. El más mínimo detalle se agradecería."
Des d'avui, per exemple, es pot descarregar legalment el nou EP dels barcelonins de nom impossible d'escriure i música inclassificable (lo:muêso), 'Palindromê EP' (punxa a la imatge).
Ja es coneixen tots els noms que formaran part del Festinoval d'enguany. 2 dies de música en directe completament gratuïta, a Lleida. Ens veiem al Turó!
Les imatges parlen per sí soles. Els catalans Surfing Sirles debuten amb el mateix aire macarrilla dels novayorkins. "I stole my sister's boyfriend. It was all whirwild, heat and flash, within a week we killed my parents and hit the road", comenten uns, "El molt carallot em va dir "si arribo a saber que ets verge aguanto més" i jo li vaig respondre "si sé que aguantes més em trec els plantys, imbècil!" diuen els altres.
Collage d'electrònica, hip-hop i soul psicodèlic per un dels debuts més excèntrics i innovadors d'enguany. "Kobwebz" (versió d'una peça turca, "Yağmur") és d'escolta obligatòria. No apte per orelles convencionals. | (7)
Delorean | 'Subiza'
L'EP que els vascos van editar el passat 2009, 'Ayrton Senna', els va impulsar directament a la internacionalitat absoluta (Best New Music a Pitchfork!!!). Bombo y platillo arreu del globus per un treball interessant, i prou. | (6)
Moonface | 'Dreamland EP: Mariba and Shit-Drums'
La proposta del canadenc Spencer Krug és curiosa: marimbes i xilòfons amb un aire popero-psicodèlic. Després de 20 hipnòtics minuts, malaugradament la curiositat es converteix en monotonia. | (5)
Hi ha dos tipus de prejudicis que lapiden la major part de la música que es fabrica per aquestes terres:
Prejudici número 1: Quin horror, canten en català!
Prejudici número 2: Millor que no anem a tocar a Toledo, segur que no els agradarà.
No són molts els que aconsegueixen driblar aquesta mentalitat (Manel o Els Amics de les Arts recentment), però els barcelonesos Mishima també, mica en mica, s'estan fent un lloc més enllà de la frontera amb Aragó. Recentment, un article al magazine Jenesaispop ha analitzat els que ells anomenen "L'època dorada del pop en català", fent menció a aquestes bandes, i d'altres.
I no és per a menys. Mishima,qui m'ocupa avui, acaba de signar un disc notable, 'Ordre i aventura' (Sones, 2010), ple de música i de lletres imprescindibles: "potser tu mai has tingut un amic imaginari / potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda / potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut" canten a "Tot torna a començar"; o "si no hi ha res etern / ni els calers ni la feina / ni els amics ni els amants / els somnis somiats / els moments viscuts / són com fulles al vent / se les emporta enllà / i capriciós les fa tornar" suspira David Carabén a "Tornaràs a tremolar".
Prejudicis que, acostumats a ingerir tones de música britànica, francesa o fins i tot cantada en idiomes imaginaris (com Sigur Rós), em deixen desconcertat.
Repassant els noms del festival La Plaça Odissea (que es va celebrar fa uns dies a Barcelona), Estúpida Erikah ocupava, amb lletra petita, la darrera posició de la llista. Un nom cridaner, totalment desconegut, em va picar la curiositat.
MySpace em té acostumat a solucionar aquest tipus d'inquetuds, i amb una sola escolta (perquè tenen el seu primer disc tot penjat 'Decorant interiors, decorant exteriors' (2010)) vaig poder constatar que aquestos egarencs amaguen quelcom interessant a tenir en compte.
Estúpida Erikah sona a Low, Arab Strap, Tindersticks o Micah P. Hinson (de fet, els anomenaria els Micah P. catalans) i fan caçons sobre el futbol, els festivals estiuencs o acomiadaments dolorosos. "La princesa alegre" o "Decorant interiors, decorant interiors" són autèntiques preciositats.