Club de fans de John Boy

Love of Lesbian presenta nou single amb un vídeo més mediocre, menys espectacular que "Universos Infinitos", però aquest "Club de fans de John Boy" sona bé, enganxa, segueix la línia dels discos anteriors tot incorporant-li pinzellades electròniques. D'aquí pocs dies surt a la venta 1999, el seu sisè disc d'estudi (el tercer en castellà) i els fans ja en tenim moltes ganes.

Per si tens ganes de més, passa't pel seu myspace, on hi trobaràs un parell de temes més del nou àlbum, "Allí Donde Solíamos Gritar" i "Segundo Asalto".

Fanfarlo - 'Reservoir' (2009)

Per bé o per mal, el debut dels londinencs Fanfarlo (nom extret d'un personatge d'una obra de Baudelaire, per molt ridícul que pugui semblar) recorda a molta música ja escoltada. 'Reservoir' té l'aire festiu de Beirut, la veu del cantant de Clap Your Hands Say Yeah! (però sense cansar tant), melodies i acords típics d'Arcade Fire, bons arranjaments com Sufjan Stevens... tot en 11 cançons!

Obre el teló "I'm a Pilot", espectacular, i ja et fas una idea del que t'aniràs trobant. El principi del disc és aplastant, "Ghost", "Luna"... amb unes melodies que calen ben ràpidament. Paradoxalment, el primer single és "Harold T. Wilkins or How to Wait for a Very Long Time", que es deixa escoltar, però no és la millor del disc ni de llarg.

Trompetes, cordes, un arsenal instrumental, cops de palmell... Acaba la sessió amb "Good Morning Midnight" i ja tens ganes que torni a començar. Potser no satisfaran els seguidors d'Arcade Fire, potser tampoc els de CYHSY!, ni els de Beirut trobaran un "Nantes" o "Sunday Smile", però Reservoir (que el trobaràs aquí) deixarà molt a dir.

Li poso_ 7.5
En destaco_ "I'm a Pilot", "Luna", "Finish Line".
T'agradarà si_ t'agraden tots els grups comentats anteriorment.

Gratuït i a casa: Festival La Plaça Odisea 09

Ja es coneix el cartell d'enguany d'aquest festival, La Plaça Odisea, que de la ma de Depósito Legal, arriba ja a la tercera edició.
Els dies 16, 17 i 18 d'abril, a dos espais diferents de Barcelona (al voltant del Maremagnum), es deixaran veure artistes del moment, com Joe Crepúsculo o Klaus & Kinski, i d'altres més consagrats com Sr. Chinarro. Els suecs Lacrosse donaran el toc internacional a la trobada que, una vegada més, és totalment gratuïta i a l'aire lliure!

Dijous 16 / Sala Maremagnum
Joe Crepúsculo
Extraperlo

Divendres 17 /Plaça Odisea
Sr. Chinarro
Lacrosse
Bombones

Dissabte 18 / Plaça Odisea
Piano Magic
Cuchillo
Klaus & Kinsk

Donem una oportunitat a... El Petit de Cal Eril

Amb aquest nom i aquestes pintes? qui són? una banda? vols dir que triomfaran?

El Petit de Cal Eril, segons diu el seu MySpace, són 7 i són de Guissona (Lleida), tot i que no ho tinc molt clar. Ells diuen que sonen com "de tot una mica... i com... si et menges una pruna, escup el pinyol o et naixerà un pruner al ventre...", però jo diria que fan pop juganer, acústic, amb campanetes i sorollets, veus fines i de nens, música alegre que sona la mar de bé i no et deixa indiferent.

Tenen una maqueta del 2007, 'Per què es grillen les patates?' i actualment, sense discogràfica ni cap contracte, estan enregistrant el seu primer àlbum, 'El Petit de Cal Eril i les sargantanes al sol', i n'hi ha molts que ja l'esperen amb candeletes. Així ho confirma que vagin fent concerts per Barcelona, com a l'Heliogàbal el proper 11 d'abril. No us els perdeu!

Orbita Pop

Fa ja una bona temporada, el programa radiofònic Ingravidez omplia les nits de diumenge, amb bona música, actual i força allunyada de la que sonava les altres 166 hores de la setmana a Los 40 Principales. Per coses de la vida, la seua durada va ser retallada de 2 a 1 hora, amb un format molt comprimit, i apartant-se lleugerament de l'ona més popera per trobar-se una de més rockera-metalera. I finalment va ser retallat del tot, desapareixent de la programació.

Evidentment, Los 40 Principales també va desapàreixer dels meus dials preferits, però just aquest diumenge passat, al voltant de les 22.00h, grups com Glasvegas, U2, Glass Candy, Keane... i bones recomenacions per concerts i festivals van començar a sonar, de rebot, al meu reproductor.

Sorpresa va ser escoltar que, Orbita Pop, d'un estil semblant i amb la veu de Sira Fernández, des del setembre passat omple la programació dels diumenges a la nit entre les 22 i 24h, altra vegada, a Los 40 Principales, fet que celebro i us recomano.

Cocktail: Radiohead + MIA = Surprise Paper Planes

Què passaria si agaféssim un parell de temazos, la música de "No Surprises" de Radiohead i la veu de "Paper Plans" de MIA, i li fessim un mash d'aquestos que estan tant de moda.

Això és el que ha fet el deejay francès ComaR, i la veritat és que el resultat és força xulo, "Surprise Paper Planes".

Manel @ Faktoria d'Arts - Terrassa (07/02/09)

Arnau Vallvé (veu principal de Manel), obre l'escena lamentant algun contratemps que modificarà lleugerament el guió previst per l'espectacle de la nit. Amb el públic dubitatiu per uns instants, el cantant es comença a posar els assistents a la butxaca amb històries amables i perfectament entrellaçades. I es que Manel, amb un sol àlbum sota el braç, Els Millors Professors Europeus, i només una dotzena de cançons, sembla que s'estiguin doctorant quan tot just estan a les beceroles de la seua carrera musical.

El repertori és el que hi ha, però sona perfectament adaptat per un directe, sense tanta instrumentació però amb molta participació vocal per suplir les absències d'instruments de vent. "És nit freda per ser Abril", "Roma", "Dona estrangera", "Al mar"... Amb un incís a mitja sessió amb un homenatge a Pulp i el seu "Common People", per acabar amb "En la que el Bernat se't troba".

Però el públic en vol més, i tots sabem que "Corrandes de la parella estable" encara està al tinter. El que no sabem és que, arribats en aquest punt, se'ns convida als assistents a pujar a l'escenari i improvisar més rimes a aquesta corranda, fet que, amb el feeling que s'ha creat des del primer moment, paraules astutes i molt encertades d'uns i altres es fonen amb la música en directe.

Munts de somriures omplen la sala, i amb aquest ambient tan festiu, fins i tot una versió de "La tortura" (aquella de la Shakira que va ser tot un èxit fa uns estius), queda adient per tancar la paradeta fins la propera. Genial.

Parecidos Razonables? #13

Richard Chartier + Taylor Deupree - Specification.Fifteen (2006) &

U2 - No Line on the Horizon (2009)

U2 són uns copions. El nou disc és més que una inspiració de la foto del japonès Hiroshi Sugimoto. Per tindre el catxé que tenen, i mirant les covers memorables d'"Atchung Baby" o "War", s'ho haguessin pogut currar una mica més, no?