Què veure al BAM 2011?

Les retallades pressupostàries, evidentment, també han arribar a les Festes de la Mercè de Barcelona. El programa del BAM s'ha tenyit, enguany, del color nacional i peninsular enlloc d'apostar per bandes d'arreu del món com anava sent habitual.

La col·lecció de concerts que s'ofereixen, no obstant, aglutinen un bon grapat d'artistes de primer nivell a diferents racons de la ciutat, alguns perfectament adients a la música que s'hi escoltarà.

Aquest dijous 22 s'enceten les activitats amb la proposta d'Astrud (juntament amb el Col·lectiu Brossa), articulant els seus temes del passat amb un aire completament novedós.

El divendres 23 és el torn del folk intimista d'Anímic a la plaça del Rei; la fantàstica bogeria experimental de Za!, o el deliri instrumental d' El Columpio Asesino per tancar la nit al Parc del Fòrum.

Finalment, dissabte 24 s'obre una sessió matinal amb els Micah P. Hinson catalans, Estúpida Erikah; més tard, els sintetitzadors de la xilena Javiera Mena sonaran a la plaça Joan Coromines; i al Fòrum, Antònia Font exhibiran els temes del seu últim treball 'Lamparetes'.

Tota la programació per dies: aquí.

Donem una oportunitat a... Poomse

Poomse és un terme coreà que serveix per definir un tipus d'art marcials. A més, és el nom escollit pel projecte personal del mallorquí Llorenç Rosselló, que ja fa uns anys va captivar amb una maqueta el segell barceloní Foehn Records.

El 2010 publicà el seu primer àlbum, 'Tomorrow Will Come & It Will Be Fine' i poc temps després continuà creant i ara edita 'Star' (2011, Foehn Records), un EP amb 4 temes esplèndids que es pot descarregar gratuïtament des de bandcamp. Influenciat per bandes com Low o Codeine, incorpora pinzellades de jazz o moments experimentals al seu repertori que ben segur et sorprendran.


+info: MySpace | Facebook | Bandcamp | RateYourMusic

1r Festival Experimental de Curtmetratges de Lleida

Porta per títol Curtis MyFilm, i és un festival de curtmetratges experimentals que han de ser forçosament realitzats amb una càmera Harinezumi. No tens ni idea de com és el funcionament d'aquest tipus d'aparell? Fes un cop d'ull aquí.

Per la resta de requisits: tema lliure, màxim 10 minuts... Totes les bases estan disponibles al seu web. Si ets un fan del surrealisme, la creativitat en moviment i del cine en general, no t'ho pensis, encara ets a temps de participar. Fins el proper 14 de setembre.

+info: web | facebook | twitter

Escolta 'Linòleum en concert' de Maria Coma

L'exitosa gira de presentació de 'Linòleum' (2009, Amniòtic Records) va començar al setembre de 2009 i es va prolongar durant un any i mig, posant el punt i final al febrer de 2011. Després de tantes actuacions i moments especials, Maria Coma decideix enregistrar un recull dels directes, 'Linòleum en concert', que es pot escoltar a bandcamp des del passat mes de juny.

Acompanyada d'un gran equip de músics (Pau Vallvé a la bateria i glokkenspiel; Jordi Lanuza al baix; Núria Maynou al violoncel i Joan Gerard Torredeflot al violí), aquest recull de temes incorpora grans moments que van més enllà de la proposta inicial de 'Linòleum'. Maria Coma s'atreveix a versionar Joanna Newsom amb "Bridges and Balloons", també hi ha temps per homenatjar a la sèrie Lost, de la qual es declara fan, o recordar els bons moments d'u_mä amb "Blanc".

Sonen especialment bé "Plom" i "Pobre desig", i l'actuació acaba amb la tendresa de "Ninones", una nana que va composar per la seva cosina.

Maria Rodés | "Una forma de hablar"

La cantant de Cabrera de Mar Maria Rodés es va iniciar al món de la música fa una bona colla d'anys. Després de crear el projecte Oníric juntament amb Andy Poole (editant 'Sin técnica' el 2009), ara s'allunya de bandes i debuta en solitari amb l'exquisit 'Una forma de hablar' (2010, BCore), encisant-nos amb molts dels seus temes, com aquest de títol homònim. Folk i pop sense gaires complicacions però ben eficaç, acompanyat d'una veu amable, és la proposta de la cantautora.

Sabes bien que yo tiendo a pensar,
que todo va a salir muy mal.
No lo tomes como algo personal,
es sólo una forma de hablar...

Cuando me haces esperar ahh,
pienso que tal vez será que ya no te intereso.
Crees que es esta mi oportunidad...
pa-ra-olvidar...

Que sé que así contado,
suena un poco exagerado,
es solo una forma de hablar,
no soy exigente,
tal vez algo intransigente,
pero sin autoridad.

Cuando volvemos hablar ahh,
se me van los miedos,
solo veo vasos semillenos.
Esta es mi oportunidad
pa-ra-recordar...

Qué calidad ahhhh...
Qué calidad ahhhh...
Qué calidad ahhhh...
Qué calidad ahhhh...

Maria Rodés

'Una forma de hablar' (2010)

Donem una oportunitat a... Sense Sal

Format per 8 amics de Terrassa i rodalies el 2010, alguns d'ells encara no arriben a la majoria d'edat. Però la proposta que presenten no entén de temps. Amb una combinació de guitarres i ukuleles, flautes i trompetes, Sense Sal factura un folk amb aires pop al més pur estil Manel o fins i tot Beirut.

Aquesta primavera passada s'han autoproduït un primer EP, que porta per títol 'Tardes de sol i préssecs' (2011), després que hagin estat seleccionats pel concurs de maquetes Sona9. De fet, han ocupat la tercera posició de la votació popular. "Ara" és un dels primers temes que es pot escoltar (la resta, aquí), que en directe al mig del carrer sona prou bé. En sentirem a parlar.

Sense Sal - "Ara"

+info: myspace | facebook | twitter | rateyourmusic

Descobriments boreals

Passejar per Islàndia, més enllà de l'aportació visual de paisatges idíl·lics, també serveix per conèixer una mica la cultura musical que es fa i es desfà al país del gel. Sorprenentment, són molts els cantautors, bandes i grups que s'animen a editar música, tenint en compte que la població total de l'illa supera per ben poc els 320.000 habitants.

Noms il·lustres com Sigur Rós, Björk o múm han servit per donar a conèixer l'estil particular dels islandesos. Però les prestatgeries de les botigues de discos amaguen una amalgama de noms impronunciacles ben a tenir en compte.

El folk és una de les armes dels islandesos. Ólöf Arnalds o Kría Brekkan el practiquen a ritmes diferents, però igual de sorprenents. Això sí, sempre respectant la seua llengua materna.

Ólöf Arnalds - "Innudir Skinni"

Kría Brekkan - "Solush"

Seguint una línia similar, Rökkurró explora el so del folk i el dream pop amb aquesta exquisita proposta d'aires ben nòrdics.

Rökkurró - "Ferðalangurinn"

L'electrònica també té un espai privilegiat dins l'escena. Encapçalat pel trio GusGus, el The Best Festival aglutina milers de joves anualment (aquest any al poble de Hella), tots motivats pels ritmes techno i house dels seus artistes. S'hi poden escoltar temazos com aquest "David".

Barrejant música i cinema, Slowblow planteja una perfecta banda sonora en to slowcore per una pel·lícula excel·lent, 'Noi albinoi' (2004), dirigida per Dagur Kári.

Però si t'has quedat amb més ganes de descobriments, el segell discogràfic 12Tónar ofereix un ventall de possibilitats il·limitades, abarcant qualsevol estil. Opera des del 1998 i, amb seu a Reykjavík, és la referència de les novetats musicals que sorgeixen a l'illa.

Nit Sonora 2011

Nit d'arts visuals i música d'avantguarda a Lleida. El proper 3 de setembre a la Seu Vella, amb entrada totalment gratuïta, es viurà un petit festival per presentar les sinergies entre art, música i noves tecnologies, d'artistes locals i internacionals.

El programa del Nit Sonora és el següent:

22.00h | Àlex Martín + Isaac Muñoz (BCN-Lleida)

23.00h | Lucrecia Dalt (BCN)

00.00h | Empyah (Londres)

01.00h | Japanese Popstars (Irlanda)

02.30h | Lluís Ribalta (Lleida)

I durant tota la vesprada, des de les 19h quan obriran portes i fins les 3h, imatges sonores, un programa de demoscene a càrrec de Threepixels, 7sns.Tokyo, entre d'altres.

+info: MySpace