07 d’octubre 2007

La cara oculta de...


Qui és? El simpàtic Alex Kapranos (tot i que la foto pugui mostrar el contrari).

Què fa amb la seua vida?
És músic i cantant, cantant i músic, en qualsevol ordre.


Per què és conegut?
Perquè és l'ànima de Franz Ferdinand.


Ha fet alguna cosa especial per dedicar-li aquest espai?
Sí, aquest jove escocés ha viatjat per tot el món durant les numeroses gires amb Franz Ferdinand. Normalment, crec que acostumen a veure molt poc de totes les ciutats que trepitgen. No obstant, ell ha anat trobant un hobbie que aquesta setmana ens explica detalladament el suplement de El País (ep3), en el seu format en paper.

Kapranos, un fan culinari, treu aquestos dies a totes les llibreries del món, ni més ni menys que un llibre de cuina (!!!), en el que va il·lustrant i recollint tota mena de plats i postres que ha tingut l'experiència de saborejar per totes les ciutats on ha actuat o, simplement, viatjat per plaer. Una experiència que porta fent des del 2005, escrivint una columna setmanal sobre el tema a un diari anglès, The Guardian.

El recull constarà de 451 pàgines amb tota mena de receptes de Glasgow, Londres, Osaka, Hong Kong, Sidney, Austin o San Francisco, sempre comentades i relacionades amb curiositats musicals; i portarà per títol Sound Bites. Comerse el mundo de gira con Franz Ferdinand.

Tots tenim una cara oculta. O el senyor Kapranos s'avorreix molt, o li encanta la cuina. Perquè està clar que no serà una forma d'obtenir algun sou extra...

I de passada, aprofito per posar una cançoneta de FF, per si algú no els coneix (!!!).


04 d’octubre 2007

Frikades d'aquí i d'allà (I)

Incorporo un nou espai que, com podeu veure, no sabia com titular, però està clar quin contingut anirà exposant. La principal font en serà el Lluís, que sempre està atent a tota mena de "xuminades" que van apareixent per la xarxa, coses com aquesta...

La pàgina web més llarga del món (!!!), que medeix no sé quants quilòmetres. Mireu la barra de l'scroll, tant petita que ni s'aprecia. Aneu baixant aneu... I si no us ho creieu, teniu la cinta mètrica..

La pàgina web més llarga del món, aquí, en un clic.


Si aquest pretenia ser un blog seriós aquí acaba de perdre aquesta etiqueta.

PD: Entendré que algú comenti que això no té ni cap ni peus, que no presenta cap mena d'interès i que sobra enormement. La veritat és que tindrà raó. La qüestió és que hi han més temazos com aquest guardats per més endavant.
=)

01 d’octubre 2007

Malabarraca v2.0

Un any i moltes hores de son perdudes davant el Dreamweaver després, des de Malabarraca es dóna el tret de sortida a la nova pàgina web de l'associació cultural que ha dut a terme David al disseny i Lluís a la programació, principalment.

Els canvis aparentment són físics i estructurals, amb lo que el contigut seguirà sent el mateix, sempre tenint en compte els nous projectes proposats (com el concurs de samarretes que avui acaba, el de Medio Cero Duets o tota la informació sobre els Dimarts de Cine).

Prou de xerrameca i deleiteu-vos amb el treball.


25 de setembre 2007

Redireccionant la discografia de Sidonie: Costa Azul


Els 3 primers treballs en anglès (Sidonie, Let It Flow, Shell Kids), potser per ser més cools, potser per motius personals. El tema de començar una carrera musical en anglès o castellà/català és un tema delicat que donaria molt per parlar, són diverses les opinions i els casos. Serem objectius: una bona col·lecció de cançons irrepetibles i ben sentides per molts, "on the sofa", "bla bla bla"... des del 2001 fins el 2003.

Petita parada, canvi radical. El 2005 decideixen fer un gir, passar-se a la psicodèlia (Fascinado) i, amb ella, cantar en castellà. El resultat: fluix, tot massa diferent, les coses no encaixen, i tot i tenir alguns 'temazos' importants, mal sabor de boca.

Avui els tenim aquí altra vegada, amb Costa Azul. El millor de la seua discografia, de llarg. En castellà, però se senten còmodes. Grans cançons, col·laboracions: "Los olvidados", "Nuestro Baile del Viernes"... i una imprescindible: "El Giraluna".

Bravo per Sidonie! Un dels millors discos nacionals de l'any (juntament amb Astrud, per suposat).





22 de setembre 2007

2a Temporada de Dimarts de Cine


Aquí estem, nou curs, més cinema. Seguint la mateixa política que ja vam començar l'any passat, els Dimarts a la nit teniu una cita amb el cine. I les primeres projeccions d'enguany ja estan decidides: "Nueve Reinas", "Odette, una comedia sobre la felicidad" i "Hero".

Us hi esperem a tots!

(clica per veure'l més gran)

19 de setembre 2007

Festes de la Mercè 2007

Arriba carregat, i de valent, el proper cap de setmana a Barcelona, amb les Festes de la Mercè, que ompliran la ciutat amb un munt d'activitats culturals des del divendres fins el dilluns, principalment. I el tema musical enguany és prou atractiu, amb el BAM i tots els concerts que es realitzaran per diferents espais com el Parc del Fòrum, l'Antiga Fàbrica Damm, la Plaça de Sant Jaume... i no ens podem perdre la cita del diumenge:



Travis
, Antiga Fàbrica Damm. 21.30h

I al Fòrum, a partir de les 23h:
Triángulo de Amor Bizarro
Ghosts
Deluxe
Hard-Fi





Altres dies, grups com Deluxe, Love of Lesbian, The Thrills, Atom Rhumba, Rauxa, Gertrudis, un munt de Dj's, Adrià Puntí, Quimi Portet... En definitiva, una gran varietat de grups per escollir, triar, remenar i escoltar.

17 de setembre 2007

Marlango, de nou, sí sí, Hold Me Tight!

Nou àlbum de Marlango, que portarà per títol Electrical Morning i que podrem escoltar a partir del dia 25 d'aquest mateix mes de setembre. Aquesta vegada amb col·laboracions com Jorge Drexler, entre altres, i més música de la Leonor Watling i companyia. Evidentment, ja n'hi ha moltes ganes. Però de moment aquest primer avançament a tot lo que vindrà: Hold Me Tight. Vídeo curiós com la majoria dels d'aquesta genial banda.

Marlango - Hold Me Tight

14 de setembre 2007

Polònia

Anit va tornar un dels millors programes d'humor i entreteniment que la televisió ha donat: Polònia, emès per TV3 (televisió pública catalana), aquest espai setmanal de 3/4 d'hora critica la realitat política del moment a nivell de Catalunya i la resta de l'estat, sempre en to irònic, satíric i terriblement divertit.

La grandesa radica en la qualitat dels esquetxos guionitzats per Toni Soler i interpretats per actors com Queco Novell, Sergi Mas, Cesc Casanovas, Bruno Oro o Manel Lucas, entre altres, que caracteritzen personatges de la talla de Maragall, Montilla, Mas, Zapatero, el Rei, Acebes, Franco, Lluís Llach... A la perfecció. Tal és aquest extrem, que en ocasions la realitat és confon amb la ficció!

No us ho perdeu, dijous després del telenotícies nit, a TV3.
I aquí algun esquetx d'aperitiu per veure el perquè de tot plegat...

"El régimen de Franco"


"Montilla parla català a la intimitat"


"Discurs del Maragall"