Anímic | "Trenco una branca"

Molt recomanable. El nou disc dels Anímic és seriós i interessant, on es practica un folk misteriós, atemporal i somiador. Aquesta colla de hippies de Collbató ens presenten un alè d'aire fresc amb 'Hannah' (2011, autoeditat), a partir de dos conceptes bàsics i inseparables: la vida i la mort. "Trenco una branca" és la primera d'una col·lecció de peces i lletres notables i sona així:

Trenco una branca, i res ja no m'espanta

Surto de la casa, i l'estructura ja no aguanta

Ets tu qui m'ha penjat aquí dalt

Ara no em deixis caure

Com a un animal.

M'és tan indiferent el que passa dintre les llars

Quan obres la tanca

Quan tanques les mans

I de taules plenes de menjar

Plenes de famílies que no paren de parlar

I de taules plenes de menjar

Plenes d'alegries i coses per celebrar

Llenço una llança i m'omplo de confiança

Entro dins la casa i només queda l'esperança

Ets tu qui m'ha penjat aquí dalt

Ara no em deixis caure

Com a un animal.

M'és tan indiferent el que passa dintre les llars

Quan obres la tanca

Quan tanques les mans

I de taules plenes de menjar

Plenes de famílies que no paren de parlar

I de taules plenes de menjar

Plenes d’alegries i coses per celebrar

Anímic

'Hannah' (2011)

Joan Colomo + Maria Rodés @ Teatre Sagarra (26/03/11)

Recomano sincerament a tots els que no sapigueu qui és Joan Colomo, que immediatament escolteu la seva música i aneu a veure'l en directe tan aviat com pugueu. I als que ja el coneixeu, que hi torneu. Cada concert d'aquest malabarista de la lírica, d'aquest showman en potència, és una experiència única i irrepetible.

Anit al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet va posar en escena les seves virtuts oferint un espectacle que va més enllà de la música, una combinació de dansa, monòlegs i surrealisme del seu primer treball 'Contra todo pronóstico' (2009, BCore). Sense cap inconvenient va contrarestar la manca de músics que l'acompanyaven. La seva guitarra atrotinada i un pedal loop (joguina que li encanta) van fer la resta.

Abans del Colomo, la Maria Rodés va fer un passeig molt íntim per algunes de les cançons de l'aclamat 'Una forma de hablar' (2010, BCore), versions de la mítica "Que será, será" o es va atrevir amb el cant en francès a "Paris". Un escenari ideal, l'acústic, per les seves melodies, que es van veure acompanyades a la perfecció pel clarinet d'una col·lega seva. I tots plegats van col·laborar en diversos temes per arrodonir una nit ben entretinguda.

Joan Colomo - "El camí"

Maria Rodés - "Una forma de hablar"

Examen a les veus de l'indie espanyol

Final del segon trimestre. Hora de valorar i posar notes. Els alumnes: una colla de veus del panorama indie espanyol; la professora: Marianne Ax, experta pedagoga en cant; el resultat: aproven 4 dels 10 candidats. La conclusió: els i les cantants necessiten millorar.

La senyora Ax no coneixia ni Nacho Vegas, ni Santi Balmes (Love of Lesbian), ni Lourdes Hernández (Russian Red), ni Pucho (Vetusta Morla), ni Jota (Los Planetas) ni la Christina Rosenvinge, entre d'altres, i després d'escoltar una colla de cançons ha deixat perles i comentaris com aquestos:

• Santi Balmes. Nota: 4, insuficient alt.
  "¿Y dices que este grupo tiene mucho éxito? Yo lo que escucho es un cantante sin dicción ni expresividad. Es aburrido. Suena como desganado. Afina, pero no entiendes nada de lo que dice. Tendría que apoyarse en los abdominales para cantar mejor. Es la única forma de conseguir que su voz no sea tan débil".

• Christina Rosenvinge. Nota: 1, molt deficient.
  "Como profesora, me siento incapaz de valorar a esta cantante. No canta, susurra. En los años ochenta estaba la moda de los cantantes gritones. Y ahora todos susurran. No puedo decirte mucho de esta chica. ¿Lleva muchos años en esto? ¿Cómo es que no ha aprendido?”.

• Ari (Los Punsetes) Nota: 0, molt deficient.
  "¿Esto es una broma? No veo técnica por ningún lado y la voz de esta chica suena totalmente desafinada. ¿Le gusta de verdad a alguien? ¡Pero si es desagradable de escuchar! Absolutamente terrible".

Qui surt més ben parat de l'escabetxina és el cantant de Vetusta Morla, de qui comenta:

• Pucho. Nota: 7,5, notable.
  "El mejor. Vocaliza bien y su expresión es buena. Pasa de los tonos suaves a los estribillos agudos sin perder la afinación. A este cantante se le nota experiencia y técnica. Me gusta el vibrato de su voz. Tiene fuerza".

Bedroom | "Cançó de l'alba"

Es torna habitual la pràctica de no limitar-se a fer un clip per la cançó, sinó anar més enllà i omplir uns quants minuts més de cinema. Bedroom ens regala una història ben curiosa sobre aquesta "Cançó de l'alba" en menys de 2 minuts, inclosa en el seu segon treball 'El fum blanc'.

Cançons de mar, pugem al far
Fa temps que no parla, fa temps que no viu

I al trenc de l'alba es desperta i riu
Al trenc de l'alba...
És l’hora que es banyen les bruixes al riu

Cançons de nit, anem al llit
Encara pensa en ella, encara no li ha dit

I al trenc de l'alba es desperta i riu
Al trenc de l'alba...
És l'hora que es banyen les bruixes al riu

Bedroom

'El fum blanc' (2011)

Keren Ann @ Bikini (15/03/11)

Keren Ann Zeidel es va convertir, fa uns quants anys, en un referent de la música independent gràcies a saber trobar la combinació perfecta entre folk i pop. Un parell de treballs, 'Not Going Anywhere' (2004) i 'Nolita' (2004), van catapultar el seu estil senzill i sensible a nivell internacional. Però la Keren Ann del 2011 s'ha comprat uns sintetitzadors, ha incorporat guitarres elèctriques a la formació i es belluga robòticament a '101' (2011).

Anit a la sala Bikini, la israelita va mostrar les seues dos cares, talment com si de Doctor Jekyll & Mr Hyde es tractés. El nou estil discotequero sembla que agrada als nous fans ("My Name Is Trouble" va sonar fins a dos cops), però els nostàlgics de "End of May" o "Not Going Anywhere" no vam saber apreciar aquest canvi de direcció tan cool.

Molts diuen: renovar-se o morir? Podria ser, però senyoreta Keren Ann, si et passes per aquí i et llegeixes aquestes quatre línies, fes-me el favor d'agafar l'acústica altra vegada. Gràcies!

Keren Ann - "My Name Is Trouble"

Curtmetratge de Manel per presentar "Aniversari"

Avui seran inifinites les notícies, els blocs i els diaris que titularan "El segon disc de Manel, ja la venta!". I és que el ressò mediàtic que ha assolit el quartet de Barcelona ha traspassat totes les fronteres possibles fins el punt que es nota el neguit del públic per escoltar aquesta nova entrega de cançons.

Aquí també voldria parlar del seu segon disc, però encara no l'he escoltat, així que de moment em conformo amb la carta de presentació de '10 milles per veure una bona armadura'; tot un pas endavant cap al cinema, amb Sergi López disfressat de Sherlock Holmes, Biel Durán de majordom miniatura, una nova història de mirades i desitjos, referències a Lost o ET... I tota la música de Manel.

Donem una oportunitat a... Hamsterloco

Trencant una mica el patró dels descobriments, he topat amb un col·lectiu ben particular que, sota la llicència de Creative Commons i amb Hamsterloco com a nom de guerra, editen tota mena de música electrònica experimental: "Providing ephemeral data", comenten ells mateixos.

El projecte es va encetar ja fa una colla d'anys a Barcelona, durant el 1995, de la mà dels germans Pitarch, Marc [Koulomek] i Aleix [Ashbrg], i Martí Ruiz [Katatsumuri], i des d'aleshores han publicat una quarantena de treballs juntament amb altres artistes (la majoria es poden descarregar gratuïtament), que inclouen reivindicacions com la polèmica creada per la SGAE contra perruqueries i barberies.

Avui en dia, amb tanta Ley Sinde, tant Ramoncín i tanta collonada, trobar gent que publica sota un NetLabel és un acte d'agraïment.
"Disculpen el caos. Gracias."

HamsterTAPE - Recopilació

+info: web | myspace | facebook | blogspot

Músiques Disperses 2011

Des d'ahir, i fins a finals de mes, una nova edició (la cinquena ja) del Festival de Músiques Folk, Músiques Disperses. Tot i que els esdeveniments d'aquest tarannà a la ciutat de Lleida es van perdent, l'esperit folky de grups com Arizona Baby, Biggot o Roger Mas ompliran de bona música les nits de març el Cafè del Teatre i el pati de l'IEI.

El programa detallat a continuació:

Arizona Baby | Div. 04/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre

Jacqui McShee & Alan Thompson | Dis. 05/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre

Bigott | Div. 11/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre

The Tree People | Dis. 12/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre

Puro Flmnko | Dij. 17/03/11 | 19.30h | Pati de l’IEI | Gratuït

Nicked Drake | Div. 18/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre

Los Hermanos Cubero | Dis. 19/03/11 | 19.30h | Pati de l’IEI | Gratuït

Anímic | Dis. 19/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre

Alondra Bentley | Div. 25/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre

Roger Mas | Dis. 26/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre

+info: web | myspace | facebook