Lo millor del 2011

Amb unes setmanes de retard (normalment, la gent s'aventura a fer aquest tipus de llistes abans d'acabar l'any) arriben els millors àlbums que he escoltat el passat any. S'hi pot trobar de tot: artistes nacionals, internacionals, en solitari, en banda, pop sofisticat, indie-rock, més arty o folk. Un compte enrere del 20 a l'1 que comença amb...

20. The New Raemon - 'Libre asociación'
19. The Strokes - 'Angles'
18. Anna Calvi - 'Anna Calvi'
17. Feist - 'Metals'
16. Bon Iver - 'Bon Iver, Bon Iver'
15. The Weeknd - 'House of Balloons'
14. Nicolas Jaar - 'Space Is Only Noise'
13. Cults - 'Cults'
12. The Antlers - 'Burst Apart'
11. Anímic - 'Hannah'

10. Metronomy - 'The English Riviera'

09. Nils Petter Molvær - 'Baboon Moon'


08. James Blake - 'James Blake'


07. Manel - '10 milles per veure una bona armadura'


06. Antònia Font - 'Lamparetes'


05. Matana Roberts - 'Coin Coin Chapter One: Gens de couleur libres'


04. Joan Colomo - 'Producto Interior Bruto Vol.1'



03. Maria Coma - 'Linòleum en concert'

02. PJ Harvey - 'Let England Shake'

01. Destroyer - 'Kaputt'

FOO debuta amb 'Elenin'

'Elenin' és nom de cometa veloç que amenaçava en fer maleses a la Terra, però també el suggerent títol escollit per FOO pel seu debut de llarga durada. D'aquesta manera, els lleidatans deixen enrere l'etapa inicial Flying Peppers, encetada el 2008, amb un canvi de nom, mentalitat i estil, tot trobant un so que recorda uns Two Door Cinema Club en plena forma o uns The Kooks amb energia, banyats d'una fina tela funk.

Per anar fent boca, aquesta colla d'amics (que ben bé podrien ser d'un barri de Sheffield o Manchester) ens apropen i regalen un parell de temes a reverbnation, "Captain Pitty" i "Everything Renews", preàmbul del que serà 'Elenin' (editat pel segell barceloní Onarama Records), a la venta en format físic i digital el proper 1 de febrer.

 

Esperem que l'ambiciosa proposta que presenten no sigui efímera i deixi rastre com la cua del propi cometa.

+info: MySpace | facebook | reverbnation

Sílvia Pérez Cruz & Javier Colina Trio @ Auditori Enric Granados (24/11/11)

El contrabaixista navarrès Javier Colina feia temps que tenia una col·lecció d'arranjaments desats en un calaix de casa. Eren peces d'aquesta fornada d'autors cubans ja desapareguts com Sindo Garay, Bola de Nieve o Rita Montaner, les quals totes tenen en comú una lírica espectacular. Però Colina, sempre tocant en agrupacions instrumentals, no havia tingut ocasió de mostrar-les... Fins que va topar amb la veu de la catalana Sílvia Pérez Cruz.

La sinergia entre ambdós és única i l'engranatge funciona a la perfecció, fet que els has portat a editar 'En la imaginación' (2011, Produccions Contrabaix). Acompanyats d'un parell de "monstres" del jazz nacional, Marc Miralta a la bateria i Albert Sanz al piano, van presentar a Lleida els 10 temes del disc, un darrere l'altre i per ordre.

Se'ls notava un cert rodatge de portar dies voltant per la geografia espanyola. "Debí llorar", "Belén" o "La tarde" són grans cançons que, embolcallades de la tendresa i sensibilitat que es respirava, així com de la qualitat desmesurada dels músics, van prendre unes dimensions descomunals. Sílvia cantava:

"Las penas que me maltratan,

son tantas que se atropellan,

y como de matar me tratan,

se agolpan unas a otras y por eso no me matan"

El públic, entregat i omplint totes les localitats de l'auditori, va obsequiar amb molts aplaudiments la feina dels músics, que van marxar contents i ovacionats de Lleida, tot esperant que aquesta no sigui una col·laboració puntual sinó l'inici de molta música plegats.

Covers: "Between the Bars"

Era el febrer del 1997, quan un jove Elliott Smith de 28 anys editava "Between the Bars" dins de l'àlbum 'Either/Or', un tema de pell de gallina, trist, poètic, colpidor, sobre estar atrapat entre dos coses, indecís de no saber què fer.

La força d'aquestes notes han servit per inspirar a una bona colla d'artites a fer les seves pròpies versions del tema. És el cas de la cantant americana Madeleine Peyroux, a qui li va donar un toc més jazzístic i sofisticat el 2004.

Seguint amb la simplicitat d'un piano i amb la seua veu particular, Chris Garneau també va homenatjar Elliott Smith el 2007, incorporant-la a 'Music for Tourists'.

En un to més orquestral i sense lletra, la Vitamin String Quartet deixà que els violins portessin la melodia de la peça. Emily Haines (de Metric), Stephanie Schneiderman o Agnes Obel també en tenen versió, i és que és fàcilment una de les cançons més versionades dels últims temps.

Sanjosex | "Animal salvatge"

Totalment consolidat, Carles Sanjosé (més conegut sota el nom de Sanjosex), va editar el 2010 un disc esplèndid, 'Al marge d'un camí' (BankRobber). D'entre tots els temes de l'àlbum en destaca aquest "Animal salvatge", amb una lletra d'amors i desamors i un videoclip on Sanjosé es passeja damunt d'una taronja-mandarina gegant que no para de rodolar...

Et miro i no se què ets
Potser un animal salvatge
Que t'estires al meu llit
Només per poder mostrar-te.
Et miro i no se què ets, no
Un misteri que em reclama
Una vida en endavant, sí
Una terra solitària.

En les ombres de la nit
Un paisatge m'acompanya
Jo m'estiro al seu costat
Esperant la matinada.

Et miro i no se què ets
Una vida deslligada
Quan t'aixeques al matí
Ja comences a esverar-te, i ara.

Et pregunto què haig de fer
Però si jo ja ho feia
I m'expliques què haig de dir
Però si jo ja ho deia
I et demano com s'hi va
I jo ja ho sabia
Cada cop et miro més.

Et miro i no se què ets
Potser un animal salvatge
Que t'estires al meu llit
Només per poder mostrar-te.
Et miro i no se què ets, no
Un misteri que em reclama
Una vida en endavant, sí
Una terra solitària.

Et pregunto què haig de fer
Però si jo ja ho feia
I m'expliques què haig de dir
Però si jo ja ho deia
I et demano com s'hi va
I jo ja ho sabia
Cada cop et miro més.

Sanjosex

'Al marge d'un camí' (2010)

Musiquem Lleida 2011

Un any més, i ja en van 6 edicions, arriba el certamen internacional de músiques populars que se celebra pels carrers i places de la ciutat de Lleida: Musiquem Lleida. La Coral Shalom és l'entitat encarregada de dur artistes i agrupacions d'arreu, elaborant un programa d'activitats prou interessant que inclou estils tan diversos com el jazz, la clàssica o el mambo. El cap de setmana del 7 al 9 d'octubre, espais com l'IEI, la Plaça Paeria o el CaixaForum s'ompliran d'orquestres, corals o trios, que amenitzaran matins i vespres en una iniciativa que cada vegada té més acollida.

Donem una oportunitat a... Boreals

"Electrònica amable" definien els col·legues d'Indispot. Unes paraules francament adients a la proposta musical d'aquest jove trio barceloní, format el 2011 per Miquel Serra i els germans Víctor i Xavier Paradís.

Fa ben poc que Boreals roden per aquest difícil món de la música, però el seu nom ja comença a sonar arreu, donant-se a conèixer gràcies a plataformes com bandcamp, d'on et pots descarregar gratuïtament la seva música. 'Rome' (2011) és el seu treball de debut, un EP de 9 temes amb l'electrònica com a fil conductor, que destaca per la bona sinergia entre guitarres i sintetitzadors, movent-se meticulosament entre els camins del post-rock i de l'ambient pop.

"Tiempo líquido" o "Invierno fractal" són hits immediats que no passaran desapercebuts, sent l'inici d'una aventura molt prometedora.

+info: bandcamp | facebook | myspace | rateyourmusic

'Magnòlia', nou treball de Maria Coma

L'1 de Novembre d'aquest 2011 és la data escollida. Magnòlia el títol. I poca cosa més se'n pot extreure d'aquesta presentació breu, misteriosa i prometedora del segon treball de la compositora barcelonina. En un any força intens en què Maria Coma ens ha regalat les versions en directe de 'Linòleum', ara és el torn de nous temes, editats altra vegada pel segell Amniòtic Records.

#Edito: Maria Coma segueix mantenint el misteri i ens regala una segona col·lecció d'imatges i fragments d'aquest 'Magnòlia'. Haurem d'estar atents perquè la cosa sembla que no acaba aquí.