Tú no existes

Aquest és el títol del nou treball d'Astrud, o el que és el mateix, Manolo i Genís, Genís i Manolo, aquest peculiar duet electropop de Barcelona que no para de sorprendre amb cada cançó que escriuen. O els odies o els aclames, no hi ha terme mig. I aquest "Tú no existes" no n'és una exepció.

Fresc per aquestos dies d'estiu, les 11 peces són divertides i tremendament originals. Unes lletres fantàstiques, com sempre, i els tocs de casio que aquesta vegada semblen més "naturals", no sabria descriure perquè.

El disc està format per temes com "Paliza", en el que Manolo descriu lentament com l'estan apallissant, amb un ritme i una tonada alegre i juganera que contraresta amb la magnitud de la història; "El Vertedero de Sao Paulo", on "hay enterradas 4 biblias, una está un poco mordida, pero 3 están en buen estado" i "no es una metafora sinó un vertedero que tienen en Sao Paulo"; o apareix un Manolo cabró comentant que "el último capítulo de Friends me afectó más que lo nuestro" a "Minusvalía", una història de desamor; o "Son los padres", que explica la decepció d'un nen de 10 anys al saber la trista realitat sobre els reis mags: "todo es una mentira"; "Los otakus", on Manolo es fa amic d'una colla d'otakus i està molt content...

Astrud - El Vertedero de Sao Paulo

El disc acaba amb una peça instrumental, "Ningún tesoro", que només conté una frase suggerent "una instrumental, para que asimiles lo que acabas de escuchar".

Genial. No té desperdici aquest cinquè àlbum de la discografia d'Astrud, i realment és una experiència completament diferent a l'escolta de qualsevol altre grup o disc. Riuràs una bona estona si saps endisar-te a l'atmosfera Astrud i deixar-te portar per les seves històries.

Mira'ls i escolta'ls en alguns dels seus vídeos:

Astrud - El miedo que tengo


Astrud - Minusvalía


Astrud - Paliza

Summercase - 13 Juliol 2007 (I)

Una setmana després hagi passat aquest cap de setmana tan destacat i hagi pait totes les hores de música viscudes al Parc del Fòrum de Barcelona, ja estic capacitat per a descriure alguns dels moments del festival, el Summercase 2007, que arribava a la segona edició i presentava un cartell molt ambiciós per a plantar cara al festival amb més renom a la península ibèrica, el FIB.

Així doncs, divendres 13 de Juliol (no gaire puntuals a la cita, val a dir), amb el nostre festipack sota el braç i amb moltes ganes de concerts ens vam endinsar entre la multitud al Parc del Fòrum. Es respirava un ambient festiu, gent jove i no tan jove amb ganes de sentir bona música i disfrutar del cap de setmana. La calor es feia soportar. 3, 2, 1... acció!

El primer contacte va ser el so de Guillemots, que de lluny s'escoltava prou bé, però a l'entrar a la carpa vam poder observar les deficiències de la Terminal S, calor, molta calor i so regular. Vist lo vist, tomb pel recinte, i vam treure el nas a Lilly Allen, que tindrà molt bona veu i farà melodies molt adients... a los 40 principales, però no al Summercase. Aquesta combianció de reagge a voltes, pop a d'altres o funky algunes altres és del tot prescindible.

Guillemots - Trains to Brazil

Guillemots - Made Up Lovesong #43

Així que decidim conèixer personalment The View, un altre d'aquestos grups anglesos els quals la suma dels anys dels seus membres no arriba a un segle, ni molt menys. La juventud, en aquest cas, va comportar que regalessin un bon grapat de cançons guitarreres divertides i ballables, amb un toc macarrilla i juganer a la vegada. Recorden ampliament als Arctic Monekys. S'haurà de veure si no només són flor d'un dia.

The View - Don't Tell Me

Donem per perdut l'intent de veure la PJ Harvey, que dins la Terminal S ofereix un concert intimista, ella sola, davant milers de persones asfixiades que omplen fins la bandera la carpa. Mala sort, una altra vegada serà.

Confeti, globus, Pares Noels i ninots estranys, una bola gegant transparent i Wayne Coyne a dins donant voltes per damunt el públic. The Flaming Lips van saltar a l'escenari i Déu ni do quina festa que portaven. Quanta parafernàlia! Que va ser més que benvinguda ja que la psicodèlia a que ens tenen acostumats no va estar a l'altura de les circumstàncies: detalls com "the yeah yeah yeah song" i poca cosa més. Com diuen els castellans, "mucho ruido y pocas nueces".


Cancel·lat el concert de Mika i modificant l'horari d'Astrud, l'atenció de la nit se centrava en Arcade Fire. D'acord, partint de la base que no puc ser objectiu amb els canadencs per tot el que comporten els dos treballs que han realitzat fins al moment, es pot dir que la hora i quart que van estar a damunt de la tarima de la Terminal O van fer que els pèls dels braços dels asistents estessin erectes la major part del temps. I això va ser gràcies a Funeral, a Neon Bible, a les ganes que hi posaven Win Butler, Regine Chassagne i la resta de músics de l'àmplia formació, i també gràcies als nombrosos "Neighborhood", "Rebellion" o "No Cars Go". Esplèndit, increïble... I encara em quedo curt.

Arcade Fire - No Cars Go

Arcade Fire - Rebellion (Lies)

Extasiats ens desplacem per a veure què ens ofereixen Okereke i els demés, dit en altres paraules, Bloc Party. No m'agraden. No, no i no! Tindran alguns temes destacables, que han sabut trobar una fórmula màgica per distreure la gent, però en general, i en particular aquest últim darrer treball "A Weekend in the City" fa pudor a cançons repetides, a antimelodies (amb 3 o 4 notes pot ballar tot plegat)... I això no és lo que hauria de ser. Se salva el guitarra, que té un do privilegiat, un crack. Però no val a fer apologia. Ara bé, els fan enferborits que no paraven de cridar segurament també tenen molt a dir-hi.

Bloc Party - Banquet

La nit avançava, i Scissor Sisters van aparèixer amb les seves pintes extravagants, com sempre, les seves peces animades i mogudes, com sempre, i el seu esperit imperactiu, com sempre també. No obstant, no se'ls veia tan frescos com altres vegades, o sense anar més lluny, al FIB de l'any passat, on van oferir un espectacle brutal. En aquesta ocasió va ser correcte, simplement. M'esperava més.

Scissor Sisters - Comfortably Numb

Scissor Sisters - I Don't Feel Like Dancin'

Des de la llunyania, Amable & Gato tancaven pràcticament la nit punxant aquestos temes d'ara i d'abans que sempre t'agrada recordar o descobrir. Una manera agradable de posar punt i seguit a la cita i deixar-ho tot preparat pel dissabte, que prometia (i així va ser) destacable.

Algun "contra". Mal començament ubicar Editors, un grup que està emergent en potència dins el panorama musical a primera hora de la tarda del primer dia, quan altres grups menys interessants ocupen espais i horaris més glamurosos.

Ah! I la vivència l'he adoptat en plural gràcies a la companyia del cap de setmana. Així que si algú s'ha sentit aludit i no hi està d'acord, que es pronunciï. =P

Dies d'estiu, temps de música i festivals

Desperto d'aquesta hivernació estiuenca i més que prolongada en la que estic vivint per treure el cap i avisar que el Parc del Fòrum de Barcelona serà el meu proper destí, demà mateix i durant aquest cap de setmana. L'event? El Summercase, festival que arriba enguany a la segona edició i que presenta un cartell més que atractiu, amb caps de cartell com Arcade Fire, Air, Jesus and Maru Chain, PJ Harvey, Scissor Sisters, Astrud, Guillemots, The Hidden Cameras, !!!... Entre molts altres.

Si l'estiu passat era el torn de viure l'ambient fiber, aquest flairarem l'aire que tenim aquí al costat de casa, a Barcelona.

Sense temps de vacil·lar, reobro l'espai, i alguns aspectes canviaran. Temps al temps.

(sense títol)

Després dels exàmens (i tot i tenir això tremendament abandonat), és moment de fer uns dies de vacances.

Així que: Kiriku! (Que seria com bon estiu, bones vacances, ens veiem aviat, que acabis bé els exàmens, sort amb les notes, porta't bé a l'estiu o el que t'apeteixi, perquè tots sabem que hi ha algunes paraules que serveixen per a tot).
Kiriku!

Senglar Rock 2007

Els dies 28, 29 i 30 d'aquest mes de juny arriba la desena edició del Senglar Rock, el festival de música itinerant que des de fa 3 edicions se celebra a Lleida. Anteriorment va ser a Prades i Montblanc, i ara ja s'ha consolidat a les terres de ponent, on ha anat tenint una càlida acollida els darrers anys fins al punt d'anar ampliant espais d'acampada o acomodament i escenaris per tal de poder donar abast a tota la demanada de públic.

Està clar que Lax'n'Busto té molta tirada,
així ho mostra el concert al Senglar Rock de l'any passat.

Personalment, no és un festival que m'hagi atret anteriorment, ja que la majoria de grups mai m'han cridat l'atenció. Aquest és un festival que toca bastants estils, principalment ska, funky, metall, rock català... i que es centra en l'àmbit català i grups que s'expressen en la nostra llengua. Aquest any, no obstant, el cartell incorpora ja alguns grups que m'han fet despertar alguna inquietud, com Sidonie, The Pinker Tones, (lo:muêso) o Unfinished Sympathy, però que no deixen de ser l'excepció en un conjunt regnat per Lax'n'Busto, Els Pets, Obrint Pas, Fermin Muguruza, Mazoni, Sepultura, Plowshare o Antonio Orozco.

Tota la informació referent a les entrades la teniu aquí, així com també la programació ja definitiva del que serà aquesta trobada.

Spot televisiu del Senglar d'enguany

Des de la blogsfera

Musicalment parlant, hi ha quantitat de blogs que es dediquen a comentar aspectes musicals. N'hi ha d'altres que es dediquen a la difusió de la música, en format mp3 encapsulat en .rars, ja sigui de novetats que encara no han vist la llum, d'oldies, de discos imprescindibles d'avui i ahir... Sempre descàrrega directa i, en alguns casos, amb molt bon criteri. Aquí 3 exemples genials del mundillo indie:

Una Piel de Astracán - Si vols trobar les novetats més immediates del panorama, aquest és el blog ideal. Amb comentaris de cada cd la majoria de vegades, són els pioners a mostrar àlbums dels que tot just s'ha parlat que estan en marxa. Imprescindible.


Drogándote con Música - És extraordinari l'esforç de qui s'encarrega d'aquest blog. Diàriament, DCM incorpora novetats així com àlbums dels últims anys o algun cicle temàtic sobre algun autor en concret. Penjant diversos cd's per dia, és un referent, i t'hi has de passejar sovint per veure què t'ofereix/en avui aquesta gent.


Discos en el Baúl - Seguint la línia anterior, aquest és un blog musical amb moltes ofertes a diari, potser no busca tant la novetat sinó que projecta més àlbums passats, sempre molt interessants.

N'hi ha més, molts més de blogs que, de manera altruista es dediquen a fer difusió de música. Però aquestos aquestos són els que conec i són imprescindibles.

Si algú dels blogs mencionats anteriorment no està conforme amb l'explicació o la publicació de la capçalera, que simplement m'ho faci saber i ja serà retirada.

Exercici Mental (i II)

Després que se me n'anés una mica l'olla fa un parell de dies, heus aquí el resultat de l'exercici. Malament ho he plantejat si ni tan sols les ments més rocambolesques han estat capaces de trobar una possible solució.

Una mica més de música d'allí. Realment, no està gens malament.

Prata Vetra - Cetri Kastri


Prata Vetra - Puse No Sirds

Exercici Mental (I)

Què pot passar si la mirada penetrant, freda i ferma d'una autoritat letona es creua amb una de riallera, assolellada i juganera?

I què pot passar si enlloc de ser una sola persona qui fa guàrdia ininterrompudament davant el monument nacional de Letònia, són dos els personatges que et miren igual que el primer?


Proposo aquest exercici mental, obert a tot el món, però sobretot per a ments malaltes com la de l'Elías o l'Endika.

Això sí, aquesta setmana la solució a l'enigma, però mentrestant, una mica de música autòctona letona per amenitzar l'espera: Prata Vetra, o també coneguts com Brainstorm, amb els seus respectius accents plans que no puc posar amb aquest teclat. Pur folklore del nord-est d'Europa, concretament de la ciutat de Jelgava. Probablement, el grup més famós i conegut d'aquelles terres. Està bé fer un tast de tot.

Prata Vetra - Lidmashiias

Prata Vetra - Lapsa