Els "Dimarts de Cine" ja són aquí!

Puntuals a la primera cita, dimarts a la nit vam començar les projeccions de Dimarts de Cine, que al llarg de tots els dimarts que queden de curs, serviran per passar una bona estona amb cine actual a gran pantalla. Per tots els que no estigueu al cas, són sessions a les 22.30h a la residència d'estudiants de Terrassa.

La primera sessió, Reservoir Dogs (Quentin Tarantino, 1992), va replegar un bon número de participants, que després de l'excel·lent comentari del Lluís (=P) van poder gaudir d'aquesta genial pel·lícula del director americà.

La setmana que ve continuarem, amb Soñadores (Bernardo Bertolucci, 2003), un peculiar triangle amorós que, situat en una casa a la París del 1968, desenvoluparan unes conductes sorprenents i que et tindran captivat durant l'estona de film.

Val a dir que hi han alguns aspectes a millorar de cara la propera projecció, tot sempre es pot corregir, però al tractar-se de la primera vegada que fèiem una activitat d'aquest tipus el resultat es pot considerar prou bo.
Us hi esperem de nou!

PD: Per qualsevol dubte, informació, queixa, amenaça de mort... Comenta! Per això estem aquí. =)

Sessió electropop, sessió Dorian.

I parlant d'electropop se'm passen ràpidament un parell de grups pel cap, Goldfrapp i Dorian, però també altres que engloben més estils com Depeche Mode, Delorean, The Magnetic Fields o inclús algunes de les cançons de Yeah Yeah Yeahs. Però si hi ha alguna banda espanyola de referència en aquest gènere és, sense cap mena de dubte, Dorian, que amb les seves melodies acompanyades dels tocs electrònics els fan inconfusibles.

Acaben d'editar el seu segon treball El Futuro no es de Nadie (2006), una segona sessió que ja van encetar fa un parell d'anys amb 10.000 Metrópolis, amb peces boníssimes com "Solar" o "Te echamos de Menos", que després dj Amable va remixar per incloure-la al seu anuari, fent-ne una versió fantàstica.

Ja no vull comentar res més, només gaudir dels videoclips que fa aquest quartet de Barcelona (no només música, mireu mireu!!), i us deixo amb un parell de cançons, del primer i del darrer treball, "Te echamos de menos" i "Cualquier otra parte", dos peces imprescindibles i que acostumen a sonar a les sales de concerts indie del nostre país. I que duri!

Dorian - Te echamos de menos

Dorian - Cualquier otra parte

Objectes Personals

Quins són els teus objectes imprescindibles?
Podries viure sens algun d'aquestos?
Jo no.

Art musical al carrer

Primera entrega de les "coses que volten pel món".
Caminant per les fredes, nétes, meticuloses terres escandinaves, concretament a la capital sueca d'Estocolm, vaig topar amb una paret que descriu una mica tot el moviment que s'està coent per terres del nord d'Europa. Infinitat de grups, sales, espais on la gent es culturitza musicalment. Un terreny en expansió melòdica, uns països que comencen a aparèixer de la penombra i es reivindiquen amb bona música.
Llegiu entre els colors, lletres i sanefes de què estic parlant. =)

Torna Arcade Fire! (i de quina manera)

Sé que és una de les bandes de moda, actualment, i que possiblement per això, i després d'haver fet un magnífic i incomparable debut l'any 2004 amb Funeral, les coses podien ser una mica complicades, per això de ser el "sophomore" i no estar a l'altura de tots: fans embogits que volien més d'aquesta particular multitudinària banda canadenca, els Arcade Fire.

Però era inevitable passar per alt que el proper 6 de març editen el seu segon elepé, i que no decepciona, ni molt menys. Segurament no és tan impactant com Funeral, pel xoc que va provocar ara fa 3 anys. Però Neon Bible segueix la tònica innovadora d'un so incomparable ja mostrat al seu debut, un rock experimental, per classificar-lo d'alguna manera, que no té paraules, i conté moments de pell de gallina, algunes cançons com la introductòria "Black Mirror", o la versió de "No Cars Go", que ja havien escrit al seu primer EP.

No he llegit acuradament les lletres de les cançons, i casi que prefereixo no fer-ho. Jo em quedo amb la música i obvio la lírica, per no espantar-me, amb els seus temes pagans i religiosos. Neon Bible és el títol del cd, a partir d'aquí un ja pot treure conclusions. El nom de la banda també té connocions... Bíbliques? Només fa falta mirar una mica la pinta d'aquestos personatges...

No té desperdici navegar una estona per la seva pàgina web, que és increïblement interessant. Vés-hi des d'aquí: Arcade Fire Website, tant la del nou cd, com la de la banda en general. També pots sentir alguna de les cançons anteriors al seu myspace.

Val a dir, que s'estalvien la passejada per terres espanyoles i no actuaran al nostre país, de moment. I és una pena, perquè veure en directe tota la troup d'artistes que composen la banda ha de ser espectacular.

Arcade Fire - Rebellion (Lies)

Arcade Fire -No Cars Go

Arcade Fire - Une Anée Sans Lumiere

La veritat és que no sabia quina cançó triar com a mostra, són totes espectaculars. Així que deixo una bona tria del seu debut (que són les úniques que puc mostrar). Però per què us feu una idea de què va l'assumpte i les rareses que pots experimentar, aquí un vídeo.

Arcade Fire - Neightbourhoud #2 (Laika)

Després d'una setmana de vacances ja torno a estar per aquí. Tinc molta feina a llegir tot lo que ha passat aquestos dies i actualitzar, que sembla que s'ha mort això. Però com que estic cansat, una mica de Jay-Jay Johanson per desembafar, el seu penúltim treball. Demà, el nou. =)

Jay-Jay Johanson - Rush (2005)

Ens tenia massa ben acostumats.

Jay-Jay Johanson ens tenia enamorats, hipnotitzats i sobretot captivats. Ja des del seu debut amb “Tattoo”, o els seus àlbums posteriors, “Whisky” i “Poison”, aquest ros suec d’ulls clars resident a Anglaterra havia pogut seduir tot oient amb les seues meravelloses i tristes cançons. Cada una d’elles ben segur que es pot associar a un moment determinat de la vida de cadascú de nosaltres. Melodies electròniques amb arranjaments interessants, tot conjuntat a la perfecció amb la seua veu infantil i tremendament agradable.. Tot plegat un sorprenentment clima tendre i malencòlic.

Però tothom evoluciona. Ja va ser en el seu últim àlbum quan va començar a incorporar de manera bastant notable una gran producció d’electrònica dance en les seues peces, deixant de manifest aquest canvi personal en la seua manera de crear. El resultat va ser prou correcte, amb una combinació ben aconseguida entre el passat i el futur. Un futur que és present, perquè en aquesta ocasió és molt difícil de trobar el perfum que Jay-Jay va impregnar arreu on anava. I ara estem davant d’un LP dance de ritme ballable, purament electrònic i que farà furor en més d’una sala de discoteca.

“Rush”, que obre el treball, podria ser el nexe d’unió amb la seua anterior època, que no reflecteix amb el que ens trobarem a continuació, i altres temes com “The last of the boys to know”, “Forbidden Words” o “Mirror Man” són algunes de les peces que, de ben segur, enamoraran a molts nou seguidors, convertint-se amb nous himnes, però no serà així pels amants del Jay-Jay de fa un temps.

El suec ja no és aquell noi tímid de cara trista i cançons nostàlgiques. S’està convertint en un bon Dj de pistes de ball.

Jay-Jay Johanson - Rush

Pots escoltar més cançons, del seu últim cd (el qual comentaré demà mateix), al seu myspace

Aprofitant la vinentesa, comentar que el dia 22 de febrer actua a la sala Bikini a Barcelona.

Parecidos Razonables? #2

The Beatles - Abbey Road (1969) # Red Hot Chili Peppers - Abbey Road EP (1988)

Més que una semblança, aquest és un cas flagrant d'homenatge a un dels millors discos dels Beatles. Les imatges parlen per si soles. Ara bé, només homenatge a la caràtula, no pas al contingut. El resultat va ser una mica desastre, amb 5 cançons (una versió de Jimi Hendrix, una altra de The Maters i 3 dels propis Red Hot), tot i que no s'entèn el significat de tot plegat. Bàsicament per a col·leccionistes.