
No em podia imaginar que una banda que es diu alguna cosa tan estranya com
Vetusta Morla (igual té significat, que desconec per complet) em tocaria tan endins amb aquestes melodies tan originals, la capacitat del seu cantant
Pucho a la veu (veu bastant peculiar, val a dir), fent passatges terriblement complicats, i aquestes lletres tan astutes i peculiars.
9 anys han tardat aquestos madrilenys en editar el seu primer àlbum
'Un Día en el Mundo'. Li dono al play i:
"Osti, això em sona, on ho he escoltat?" són les primeres paraules que em van venir al cap. Recorda a Radiohead, a Coldplay, a Maga, fins i tot a Standstill. Les cançons s'entrellacen a un ritme meditat, tot té un toc familiar, no hi ha cap moment que decaigui l'interès, i afegint-li una llarga quantitat de temazos,
Un día en el mundo és un autèntic luxe, un debut amb majúscules i un dels millors àlbums d'enguany.
Ja podrien ser tots els dies així!
Li dono un_ 8
En destaco_ "Valiente",
"La cuadratura del círculo",
"Pequeño desastre animal" i
"Copenhagen".
T'agradarà si_ t'imagines una barreja entre Coldplay i Radiohead i Maga i Standstill en castellà.