sopa de lletres

Després de moltes setmanes i molts paràgrafs després, tanco "Los Pilares de la Tierra", de Ken Follet, un dels best-sellers per excel·lència, un llibre que té de tot. I segurament aquest és le motiu de tot l'èxit aconseguit.

La fórmula? Un 25% d'aventures, un 12% d'emoció, un altre 12% de suspens, un 11% de batalles, un 10% de traïció, un 8% de misteri, un 7% de sexe... Just amb la proporció perquè et tingui atrapat, no hi hagin moments de decaiguda, que després de qualsevol gir, ja en tingui preparat un altre per mantenir la tensió i no perdre el fil.

Un fil que és la història medieval d'un poblat anglès i totes les peripècies que transcorren al voltant d'aquest, amb el nexe central de la construcció d'una església. A partir d'aquí, mil vicissituds i un final que deixa un sabor de boca amarg després de tantes aventures i tant de moviment, fins a cert punt previsible.

Si no te l'has llegit, no t'espantis pel gruix i fes-li una ullada.

La Casa Azul a Lleida

No calen gaires paraules per comentar aquest esdeveniment!

La Casa Azul a Lleida! El proper 1 de febrer, a les 22.00h, al Cafè del Teatre.

Que quanta gent vindrà? Que si serà un súper concert? Que si el Guille estarà a l'altura? Que si vindrà acompanyat? Que si l'han enganyat? Que si hi haurà bona afluència de públic? Que si la gent s'animarà a cantar, cridar, ballar? Doncs tot això ara mateix no us ho puc explicar, però jo de vosaltres no m'ho perdria per res del món. =)

*Como un fan...

Cartells que volten per Lleida aquestos dies

La Casa Azul - El sol no brillará nunca más

Però... Qui és Burial?

Si no havies sentit mai a parlar d'aquest nom, Burial, segueix llegint, és possible que les 4 línies que vénen a continuació et sorprenguin. Si et sona, has escoltat alguna de les seves cançons o n'ets addicte, també estàs convidat a descobrir alguna cosa més.

Ja és prou inquietant la història que amaga al darrera Burial, mot amb el qual es coneix un personatge de qui no se'n sap, pràcticament, res. Però la seva música és mundialment coneguda, fins a tal punt d'haver-se considerat "Untrue" com un dels millors cd's del passat 2007. La combinació d'electrònica, minimal-techno i foscor que crea, l'ha portat a guanyar-se l'etiqueta de rei indiscutible del dubstep.

Una de les peces que forma part d'Untrue.

Però qui és Burial?
La resposta és senzilla i complexa al mateix temps: no se sap. Un músic que no fa concerts, que no concedeix entrevistes, que no es deixa fotografiar i, segons comenta ell "només 5 persones a part de la seva família saben qui és". Curiós, no? Tant és el misteri, que fins i tot no es té clar si es tracta d'un home o una dona. Això sí és segur, és anglès/a.

Tot plegat una bona manera d'enfocar una carrera musical de la que s'està parlant, molt i bé, durant aquestos últims mesos. Tal és aquest ressò que, fins i tot un diari de nivell nacional com és El País, comenta avui mateix en portada tot el que us acabo d'explicar (llegeix aquí la notícia).

Sorprenent?

Burial fotografiat i vist a través d'un toll,
això és tot el que se'n sap.

Lo més destacat: "Archangel", la cançó que pots escoltar una mica més amunt.
T'agradarà si: Ets fan de l'electrònica minimalista, el dubstep, i no pots dormir a les nits.


PD: Jo no sóc Burial. =P

Vull una samarreta així!

Vols ballar? Vols divertir-te? Vols quedar enganxat a un videoclip? D.A.N.C.E, dels francesos Justice. Una genial peça audiovisual. No té perdició. Electrònica, techno, house, dance... Aquest passat 2007 han editat el seu primer cd (que porta per títol "cross", de fet tan sols una creu), i aquest n'és el senzill inicial.

Justice - D.A.N.C.E

Així es presenten damunt un escenari

Parecidos Razonables? #11

El último de la fila - Astronomía Razonable (1993) &
The Aliens - Astronomy for Dogs (2007)

Una imatge coincident, molt curiosa, de dos bandes ben diferents, per deixar passar aquestos dies (poc actius de bloc, per cert).