Nou àlbum de The Sunday Drivers

Allà al 1999, a la ciutat de Toledo, que tot i que no diríem que és una font musical en potència, 5 col·legues, encapçalats pel cantant i guitarra Jero Romero, van donar peu a la formació de The Sunday Drivers. Cantant íntegrament en anglès, fins a dia d'avui, aquest cinquet ha editat aquest mes d'abril el que és el seu tercer disc d'estudi, Tiny Telephone, després del debut homònim el 2002, i de l'aclamat i indispensable Little Heart Attack (2004).

Expectació és poc per a dir les ganes que tenia de poder escoltar la continuació de l'anterior treball. No només perquè tenia cançons genials sinó per l'interpretació d'aquestes en directe, que tenien una màgia i una contundència que feia difícil desprendre-se'n, ja fos en sales petites o en format macro gegant (com al passat FIB).

Però aquesta vegada, aquestos nois d'aspecte "campexano" (em recorden a la formació d'Antònia Font amb Pau Debon al capdavant), han editat un cd bastant més fluix, amb cançons sense tan ímpetu, sense tanta originalitat, molt més planeres, més "desendollades"... Costa recordar algun fragment impressionant al finalitzar l'escolta. És irregular de cap a fi. Tot i així, cal destacar les peces inaugurals, Rainbows of Colours, She, Do It, que destaquen per sobre la resta.

Aquest no serà el seu millor treball, però no ens hem d'oblidar d'ells en les properes ocasions, perquè ja han demostrat que tenen coses a dir.

Per escoltar: al seu myspace, cançons de Tiny Telephone.

The Sunday Drivers - Day In Day Out

De Little Heart Attack, un temazo...

The Sunday Drivers - Oh My Mind

5è Aplek Folc

Cap de setmana tranquil, amb la bonança d'aquestos dies, estirat a la gespa del parc Vallparadís de Terrassa, mentre diferents grups van passant per l'escenari interpretant tota mena de peces folk. Com ho veieu?

Aquesta seria la cita que tenim el cap de setmana del 4, 5 i 6 de Maig, una festassa folk, el 5è Aplek Folc, iniciativa de l'ajuntament de Terrassa que ja arriba a la cinquena edició. Aquest any també incorpora més espais i concerts a diferents hores del dia. Ah! Evidentment, totalment gratuït!

El programa d'aquest any serà el següent (pdf):

Divendres 4 de Maig:
- Xazzar, 22.30h, a l'Ateneu Candela.

Dissabte 5 de Maig:
- El Pont d'Arcalís + Les Violines Hedningarna, 18.00h, Vallparadís.
- L'orquestra del Fabirol, 22.00h, Plaça Vella.

Diumenge 6 de Maig:
- El Belda amb els Badabadoc + Els Patriarcas de la Rumba, 18.00h, Vallparadís.

L'any passat hi vam ser, i tot i que el folk em deixi una mica indiferent, ens ho vam passar força bé. Aquest any repetirem.

Cartell d'aquesta edició

Parecidos Razonables? #6

Robert Indiana - "Love" (1976) Escultura als carrers de Nova York
Rage Against the Machine - Renegades (2000)

Algunes vegades l'art no musical també serveix d'inspiració per a músics. I la caràtula de RATM n'és un clar exemple d'aquesta famosa escultura.

Qué vida más triste...

No sé si era de les poques persones en tota la capa de la terra que desconeixia aquesta sèrie (els gairebé 2 milions de visites a la web m'ho confirmen). Qué Vida Más Triste és la vida de Borja, Núria, Josebas, Laura, Izaskun... explicada per episodis setmanals, publicats cada diumenge, i presentats en format videoblog a "que vida más triste".

Dirigida per Ruben Ontiveros, i amb col·laboracions especials de crack's del mundillo dels curtmetratges com Nacho Vigalondo o bé Borja Cobeaga, QVMT és una història tremendament còmica i creativa, amb un format peculiar, càmara fixa, monòlegs, situacions inversemblants, de curta duració, on Borja, un jove treballador en una grua, narra la seva situació personal. Fan de Bruce Willis, Turbonegro, Xina i la Playstation és un personatge que no passarà desapercebut a les vostres vides. I sí, la seva vida és... una mica trista, realment.

Aquest és Borja, el crack de la festa.

I ja no comento res més, simplement recomanar-vos que us baixeu tots els capítols des de la seva pàgina web, i que estigueu atents cada diumenge a les noves entregues. I teniu feina, perquè ja estem a la segona temporada!

I abans de baixar-los podeu fer una ullada dels episodis al youtube. Jo encara estic rient!=)

Islàndia, aquelles estranyes terres...

Situat allà dalt a l'esquerra del mapa d'Europa, gairebé a fora dels límits del paper, es troba, sota una cortina de fred, Islàndia, un país que a part dels guèisers, els esquimals, les foques o l'estrany clima amaga un seguit de melodies característiques d'aquella porció de terra i que les fan fàcilment identificables per tothom.

Les notes que es "couen" tenen tendència a la tranquil·litat, a la melancolia, a la introspecció, als sons i sorollets, a l'experiment... A una espècie de pau interior. I tot plegat gràcies a artistes com Sigur Rós, Múm, Amiina, i encapçalats per Björk. Més o menys coneguts, cadascú d'ells signa cada treball amb el seu segell característic i el toc original, però tots plegats segueixen una tònica que regna des de sempre.

Només cal que t'assentis, paris l'orella i et preparis per transportar-te a un altre lloc, potser a Reykjavik, potser a... Tu sabràs!

Björk - Hidden Place

Sigur Rós - Hoppipolla

Múm - Please, Sing My Spring Reverb

Amiina - Ammaelis

I per recomanar alguna elepé, faig una petita selecció de Highlights islandesos.
- Björk, Début (1993).
- Sigúr Ros, Ágaetis Byrjun (1999).
- Sigur Rós, () (2002).
- Múm, Yestaerday Was Dramatic Today Is Ok (2000).
- Amiina, Kurr (2007).

Segurament hi deu haver una bona colla de bandes més, segurament ben interessants i amb uns noms propis, de cd's i cançons ben difícils de pronunciar, així que si algú les coneix que m'ho faci saber; estic obert a noves propostes. =)

Requiem for a dream

Si hi ha una pel·lícula que m'ha deixat impactat aquests últims dies, és aquesta la visualització de Requiem for a Dream, o lo que és el mateix, Requiem por un Sueño, el segon llargmetratge del paranoic Darren Aronofsky, després que allà al 1998 creés Pi.

Buscant adjectius per poder descriure amb poques paraules els 102 minuts d'escenes ràpides, impactants i intenses, crec que parlar d'angoixa, intel·ligència, realitat, fixació, duresa, inquietud, anhel o angoixa (ja l'havia dit?), et situen i et descol·loquen alhora. Però tot plegat és una històra molt ben explicada, d'uns personatges "normals i corrents" que, tot i portar vides aparentment contradictòries, es veuen involucrats en un camí sense fi que els portarà a la seva pròpia destrucció, tant física com psíquica. La història d'una mare i el seu fill, l'obsessió pel protagonisme i la televisió envers les drogues i la vida marginal. Un Rèquiem que es crea i es cultiva i que sona, cada vegada amb més intensitat, a dos bandes.

Mare (Hellen Burstyn) i fill (Jared Leto), tenint una plàcida conversa

Impressionant muntatge i posada en escena. I impactant música, composada per Clint Mansell (del qual no havia sentit a parlar mai, però quin home!), capaç de fer una banda sonora que encaixa com l'anell al dit a cada fotograma d'aquest rèquiem.

Així que aprofito per a recomanar tant la pel·lícula en sí, com la música, la qual poso a la disposició de tothom, tot i que si algú se sent ofès, només cal que m'ho faci saber i trauré immediatament l'arxiu de l'abast de tothom. Disfruteu-la!

Petit aperitiu del tema principal, si t'agrada, aquí sota en tens les 33 peces senceres per descarregar.

BSO Requiem for a Dream

Parecidos Razonables? #5

Curiosa la comparació que van fer els Mojinos Escozios a una de les primeres edicions d'aquest... concurs televisiu? Tot i que ni uns ni altres no són del meu cercle, aquesta gallina dels ous d'or no podia passar desapercebuda, i la caràtula del cd és prou reveladora. Bravo!

OT1 & Mojinos Escozios - Opera Rock Triunfo (2003)

Hi ha "Colillas en el suelo", però massa...

Xoel López, conegut arreu com a Deluxe, és (era?) un personatge molt interessant. Aquest gallec d'A Coruña, tot sol, va ser capaç de fer un parell de discos debut fantàstics, deixant la gent entre sorpresa i meravellada (dels quals m'incloc); un primer cantat en anglès (Not What You Had Thought), en el que va compondre i tocar totes les peces; i un segon en el que va començar a incorporar cançons en castellà (com la tremenda "Que No" que formava part de If Things Were to Go Wrong), són les seves principals basses a la discografia.

Després va venir un pas en fals, ja que Los Jóvenes Mueren Antes de Tiempo, són un seguit de boniques melodies que contenen lletres buides, simples i, s'ha de dir, bastant tontes. Ell mateix comentava al suplement dels dijous a El País, EP3, que no estava gens satisfet amb el treball, que havia quedat molt infantil, i que havia posat especial interès en millorar el resultat anterior per tal de fer aquest 2007 un disc rodó com els primers.

Però el primer single que se n'extreu d'aquest Fin de un Viaje Infinito, "Colillas en el Suelo" (que va sortir a la venta el passat 26 de març), és un despropòsit rere altre, començant per la cançó, passant per la lírica, i continuant amb el videoclip. Realment, s'estan quedant massa escombraries pel camí i això no és productiu tractant-se que aquest home que té (o tenia) moltes coses a dir. El segon single, i ja per total escàndol, és una versió de Ryan Adams i el seu "So Alive". Però quina decepció, Déu meu! Lo més fort és que està sent el single més venut a la península aquestos dies...

Un parell d'apunts més d'aquest home treballador però irregular. Aprofitant la seva pàgina web, ha comentat recentment que cada dia 26 de cada mes treurà una nova cançó i així, en 12 mesos, tindrà nou disc preparat. També citar que forma part del projecte Lovely Luna, juntament amb Félix Arias, amb qui ja ha han tret un parell d'àlbums.

Aquí deixo el videoclip. Sóc l'únic que el troba... pobre?

Deluxe - Colillas en el suelo

Pentagrames

Jo hi poso l'armadura. Tu com continues?

[Prenc la idea, més que imatge, que un dia de fa un temps indeterminat, aparentment normal i corrent, Scaramouche va mostrar al seu fotolog. Amb el teu permís... =) ]

Curiositats videomusicals

Dos apunts recents del panorama musical. Més aviat, dos vídeos que no deixen indiferent, i tot i que no t'agradi la cançó, et faran estar atent als 3 minuts de música, color... i paranoia.

De primer tenim una versió Matrix molt casolana situada a un restaurant. Aquest és el resum d'un dels singles del darrer treball de Scissor Sisters, "She's My Man", que forma part de Ta Dah!
Si ja ells per si sols són divertits i exèntrics, mireu atentament el vídeo i jutgeu.

Scissor Sisters - She's my man

I una conducció temerària amb majúscules, tremendament divertida, és la que fa Jarvis Cocker, tot cantant la cançó "Don't Let Him Waste Your Time", extreta del seu primer treball en solitari de títol homònim.

Jarvis Cocker - Don't Let Him Waste Your Time

Unusual Shine, aquesta tarda

Confio amb el "mai és massa tard", per informar-vos que la banda lleidatana Unusual Shine, (que es definex a sí mateixa com rock & rock amb ràbia pop), actuarà aquesta tarda (20.00h) al bar musical Smiling Jack de Lleida. I perquè dedicar-los-hi un espai? Aquest trio que volta desde l'any 2000, s'ha donat a conéixer gràcies als seus premis en nombrosos projectes com el "Directe" o el "Proyecto Demo".

Guitarra i veu (Hugo T.), baix (Xavi "Sparkle Boots") i bateria (Sunny George) en són els integrants, que van començar a fer música sota el nom de Outback. Si us passejeu pel seu myspace podreu escoltar algunes de les seues cançons. I si doneu una volta per la seua web, podreu escoltar sencer el seu EP de títol homònim.