mi-bemoll

Lo millor del 2011

2012-01-20T03:07:00.000+01:00

Amb unes setmanes de retard (normalment, la gent s'aventura a fer aquest tipus de llistes abans d'acabar l'any) arriben els millors àlbums que he escoltat el passat any. S'hi pot trobar de tot: artistes nacionals, internacionals, en solitari, en banda, pop sofisticat, indie-rock, més arty o folk. Un compte enrere del 20 a l'1 que comença amb...

20. The New Raemon - 'Libre asociación'
19. The Strokes - 'Angles'
18. Anna Calvi - 'Anna Calvi'
17. Feist - 'Metals'
16. Bon Iver - 'Bon Iver, Bon Iver'
15. The Weeknd - 'House of Balloons'
14. Nicolas Jaar - 'Space Is Only Noise'
13. Cults - 'Cults'
12. The Antlers - 'Burst Apart'
11. Anímic - 'Hannah'

10. Metronomy - 'The English Riviera'

09. Nils Petter Molvær - 'Baboon Moon'

08. James Blake - 'James Blake'

07. Manel - '10 milles per veure una bona armadura'

06. Antònia Font - 'Lamparetes'

05. Matana Roberts - 'Coin Coin Chapter One: Gens de couleur libres'

04. Joan Colomo - 'Producto Interior Bruto Vol.1'

03. Maria Coma - 'Linòleum en concert'

02. PJ Harvey - 'Let England Shake'

01. Destroyer - 'Kaputt'

FOO debuta amb 'Elenin'

2012-01-10T05:28:00.001+01:00

'Elenin' és nom de cometa veloç que amenaçava en fer maleses a la Terra, però també el suggerent títol escollit per FOO pel seu debut de llarga durada. D'aquesta manera, els lleidatans deixen enrere l'etapa inicial Flying Peppers, encetada el 2008, amb un canvi de nom, mentalitat i estil, tot trobant un so que recorda uns Two Door Cinema Club en plena forma o uns The Kooks amb energia, banyats d'una fina tela funk.

Per anar fent boca, aquesta colla d'amics (que ben bé podrien ser d'un barri de Sheffield o Manchester) ens apropen i regalen un parell de temes a reverbnation, "Captain Pitty" i "Everything Renews", preàmbul del que serà 'Elenin' (editat pel segell barceloní Onarama Records), a la venta en format físic i digital el proper 1 de febrer.

Esperem que l'ambiciosa proposta que presenten no sigui efímera i deixi rastre com la cua del propi cometa.

+info: MySpace | facebook | reverbnation

Sílvia Pérez Cruz & Javier Colina Trio @ Auditori Enric Granados (24/11/11)

2011-11-29T13:10:00.001+01:00

El contrabaixista navarrès Javier Colina feia temps que tenia una col·lecció d'arranjaments desats en un calaix de casa. Eren peces d'aquesta fornada d'autors cubans ja desapareguts com Sindo Garay, Bola de Nieve o Rita Montaner, les quals totes tenen en comú una lírica espectacular. Però Colina, sempre tocant en agrupacions instrumentals, no havia tingut ocasió de mostrar-les... Fins que va topar amb la veu de la catalana Sílvia Pérez Cruz.

La sinergia entre ambdós és única i l'engranatge funciona a la perfecció, fet que els has portat a editar 'En la imaginación' (2011, Produccions Contrabaix). Acompanyats d'un parell de "monstres" del jazz nacional, Marc Miralta a la bateria i Albert Sanz al piano, van presentar a Lleida els 10 temes del disc, un darrere l'altre i per ordre.

Se'ls notava un cert rodatge de portar dies voltant per la geografia espanyola. "Debí llorar", "Belén" o "La tarde" són grans cançons que, embolcallades de la tendresa i sensibilitat que es respirava, així com de la qualitat desmesurada dels músics, van prendre unes dimensions descomunals. Sílvia cantava:

"Las penas que me maltratan,
son tantas que se atropellan,
y como de matar me tratan,
se agolpan unas a otras y por eso no me matan"

El públic, entregat i omplint totes les localitats de l'auditori, va obsequiar amb molts aplaudiments la feina dels músics, que van marxar contents i ovacionats de Lleida, tot esperant que aquesta no sigui una col·laboració puntual sinó l'inici de molta música plegats.

Covers: "Between the Bars"

2011-11-05T17:40:00.000+01:00

Era el febrer del 1997, quan un jove Elliott Smith de 28 anys editava "Between the Bars" dins de l'àlbum 'Either/Or', un tema de pell de gallina, trist, poètic, colpidor, sobre estar atrapat entre dos coses, amb la indecisió de no saber què fer.

La força d'aquestes notes han servit per inspirar a una bona colla d'artites a fer les seves pròpies versions del tema. És el cas de la cantant americana Madeleine Peyroux, a qui li va donar un toc més jazzístic i sofisticat el 2004.

Seguint amb la simplicitat d'un piano i amb la seua veu particular, Chris Garneau també va homenatjar Elliott Smith el 2007, incorporant-la a 'Music for Tourists'.

En un to més orquestral i sense lletra, la Vitamin String Quartet deixà que els violins portessin la melodia de la peça. Emily Haines (de Metric), Stephanie Schneiderman o Agnes Obel també en tenen versió, i és que és fàcilment una de les cançons més versionades dels últims temps.

Sanjosex | "Animal salvatge"

2011-10-10T17:22:00.003+02:00

Totalment consolidat, Carles Sanjosé (més conegut sota el nom de Sanjosex), va editar el 2010 un disc esplèndid, 'Al marge d'un camí' (BankRobber). D'entre tots els temes de l'àlbum en destaca aquest "Animal salvatge", amb una lletra d'amors i desamors i un videoclip on Sanjosé es passeja damunt d'una taronja-mandarina gegant que no para de rodolar...

Et miro i no se què ets
Potser un animal salvatge
Que t'estires al meu llit
Només per poder mostrar-te.
Et miro i no se què ets, no
Un misteri que em reclama
Una vida en endavant, sí
Una terra solitària.

En les ombres de la nit
Un paisatge m'acompanya
Jo m'estiro al seu costat
Esperant la matinada.

Et miro i no se què ets
Una vida deslligada
Quan t'aixeques al matí
Ja comences a esverar-te, i ara.

Et pregunto què haig de fer
Però si jo ja ho feia
I m'expliques què haig de dir
Però si jo ja ho deia
I et demano com s'hi va
I jo ja ho sabia
Cada cop et miro més.

Et miro i no se què ets
Potser un animal salvatge
Que t'estires al meu llit
Només per poder mostrar-te.
Et miro i no se què ets, no
Un misteri que em reclama
Una vida en endavant, sí
Una terra solitària.

Et pregunto què haig de fer
Però si jo ja ho feia
I m'expliques què haig de dir
Però si jo ja ho deia
I et demano com s'hi va
I jo ja ho sabia
Cada cop et miro més.

Sanjosex

'Al marge d'un camí' (2010)

Musiquem Lleida 2011

2011-10-04T12:41:00.002+02:00

Un any més, i ja en van 6 edicions, arriba el certamen internacional de músiques populars que se celebra pels carrers i places de la ciutat de Lleida: Musiquem Lleida. La Coral Shalom és l'entitat encarregada de dur artistes i agrupacions d'arreu, elaborant un programa d'activitats prou interessant que inclou estils tan diversos com el jazz, la clàssica o el mambo. El cap de setmana del 7 al 9 d'octubre, espais com l'IEI, la Plaça Paeria o el CaixaForum s'ompliran d'orquestres, corals o trios, que amenitzaran matins i vespres en una iniciativa que cada vegada té més acollida.

Donem una oportunitat a... Boreals

2011-09-27T12:30:00.001+02:00

"Electrònica amable" definien els col·legues d'Indispot. Unes paraules francament adients a la proposta musical d'aquest jove trio barceloní, format el 2011 per Miquel Serra i els germans Víctor i Xavier Paradís.

Fa ben poc que Boreals roden per aquest difícil món de la música, però el seu nom ja comença a sonar arreu, donant-se a conèixer gràcies a plataformes com bandcamp, d'on et pots descarregar gratuïtament la seva música. 'Rome' (2011) és el seu treball de debut, un EP de 9 temes amb l'electrònica com a fil conductor, que destaca per la bona sinergia entre guitarres i sintetitzadors, movent-se meticulosament entre els camins del post-rock i de l'ambient pop.

"Tiempo líquido" o "Invierno fractal" són hits immediats que no passaran desapercebuts, sent l'inici d'una aventura molt prometedora.

+info: Bandcamp | Facebook | MySpace

'Magnòlia', nou treball de Maria Coma

2011-09-26T20:27:00.000+02:00

L'1 de Novembre d'aquest 2011 és la data escollida. Magnòlia el títol. I poca cosa més se'n pot extreure d'aquesta presentació breu, misteriosa i prometedora del segon treball de la compositora barcelonina. En un any força intens en què Maria Coma ens ha regalat les versions en directe de 'Linòleum', ara és el torn de nous temes, editats altra vegada pel segell Amniòtic Records.

#Edito: Maria Coma segueix mantenint el misteri i ens regala una segona col·lecció d'imatges i fragments d'aquest 'Magnòlia'. Haurem d'estar atents perquè la cosa sembla que no acaba aquí.

'Pendulum Music' d'Steve Reich a Lleida

2011-09-22T10:15:00.001+02:00

Divendres 23 de setembre | 21 h

Centre d'Art La Panera | Entrada gratuïta

El Laboratori d'Art Sonor de la Universitat de Barcelona presenta per primera vegada a Lleida 'Pendulum Music', una peça experimental del novaiorquès Steve Reich de difícil catalogació. Aquesta proposta es pot entendre com una acció artística, una instal·lació i un concert, tot alhora.

El plantejament és senzill i sense misteris: uns micròfons pengen damunt d’uns altaveus. El sistema es retroalimenta, cada parella de micròfon + altaveu s’acobla i produeix una vibració sonora. Si a això hi afegim el moviment pendular dels micròfons sobre els altaveus, obtenim variacions en el temps, i a mida que la inèrcia pendular perd força, els ritmes canvien.

La durada de la peça (al voltant de vint minuts) depèn de factors ambientals i de les dimensions físiques de la instal·lació, tot plegat disposat per a la contemplació del so apareixent i desapareixent.

Extret del web del Centre d'Art La Panera

Què veure al BAM 2011?

2011-09-21T09:29:00.000+02:00

Les retallades pressupostàries, evidentment, també han arribar a les Festes de la Mercè de Barcelona. El programa del BAM s'ha tenyit, enguany, del color nacional i peninsular enlloc d'apostar per bandes d'arreu del món com anava sent habitual.

La col·lecció de concerts que s'ofereixen, no obstant, aglutinen un bon grapat d'artistes de primer nivell a diferents racons de la ciutat, alguns perfectament adients a la música que s'hi escoltarà.

Aquest dijous 22 s'enceten les activitats amb la proposta d'Astrud (juntament amb el Col·lectiu Brossa), articulant els seus temes del passat amb un aire completament novedós.

El divendres 23 és el torn del folk intimista d'Anímic a la plaça del Rei; la fantàstica bogeria experimental de Za!, o el deliri instrumental d' El Columpio Asesino per tancar la nit al Parc del Fòrum.

Finalment, dissabte 24 s'obre una sessió matinal amb els Micah P. Hinson catalans, Estúpida Erikah; més tard, els sintetitzadors de la xilena Javiera Mena sonaran a la plaça Joan Coromines; i al Fòrum, Antònia Font exhibiran els temes del seu últim treball 'Lamparetes'.

Tota la programació per dies: aquí.

Donem una oportunitat a... Poomse

2011-09-02T20:09:00.001+02:00

Poomse és un terme coreà que serveix per definir un tipus d'art marcials. A més, és el nom escollit pel projecte personal del mallorquí Llorenç Rosselló, que ja fa uns anys va captivar amb una maqueta el segell barceloní Foehn Records. El 2010 publicà el seu primer àlbum, 'Tomorrow Will Come & It Will Be Fine' i poc temps després continuà creant i ara edita 'Star' (2011), un EP amb 4 temes esplèndids que es pot descarregar gratuïtament des de bandcamp. Influenciat per bandes com Low o Codeine, incorpora pinzellades de jazz o moments experimentals al seu repertori que ben segur et sorprendran.

<p>&amp;lt;a href="http://poomse.bandcamp.com/album/star-ep-foehn-records-038"&amp;gt;Star EP&amp;lt;/a&amp;gt;</p>

+info: MySpace | Facebook | bandcamp

1r Festival Experimental de Curtmetratges de Lleida

2011-08-25T11:02:00.001+02:00

Porta per títol Curtis MyFilm, i és un festival de curtmetratges experimentals que han de ser forçosament realitzats amb una càmera Harinezumi. No tens ni idea de com és el funcionament d'aquest tipus d'aparell? Fes un cop d'ull aquí.

Per la resta de requisits: tema lliure, màxim 10 minuts... Totes les bases estan disponibles al seu web. Si ets un fan del surrealisme, la creativitat en moviment i del cine en general, no t'ho pensis, encara ets a temps de participar. Fins el proper 14 de setembre.

+info: web | facebook | twitter

Escolta 'Linòleum en concert' de Maria Coma

2011-08-19T12:08:00.001+02:00

L'exitosa gira de presentació de 'Linòleum' (2009, Amniòtic Records) va començar al setembre de 2009 i es va prolongar durant un any i mig, posant el punt i final al febrer de 2011. Després de tantes actuacions i moments especials, Maria Coma decideix enregistrar un recull dels directes, 'Linòleum en concert', que es pot escoltar a bandcamp des del passat mes de juny.

Acompanyada d'un gran equip de músics (Pau Vallvé a la bateria i glokkenspiel; Jordi Lanuza al baix; Núria Maynou al violoncel i Joan Gerard Torredeflot al violí), aquest recull de temes incorpora grans moments que van més enllà de la proposta inicial de 'Linòleum'. Maria Coma s'atreveix a versionar Joanna Newsom amb "Bridges and Balloons", també hi ha temps per homenatjar a la sèrie Lost, de la qual es declara fan, o recordar els bons moments d'u_mä amb "Blanc".

Sonen especialment bé "Plom" i "Pobre desig", i l'actuació acaba amb la tendresa de "Ninones", una nana que va composar per la seva cosina.

<p>&amp;amp;lt;a href="http://mariacoma.bandcamp.com/album/lino-leum-en-concert"&amp;amp;gt;Linòleum En Concert by mariacoma&amp;amp;lt;/a&amp;amp;gt;</p>

Maria Rodés | "Una forma de hablar"

2011-08-17T11:33:00.001+02:00

La cantant de Cabrera de Mar Maria Rodés es va iniciar al món de la música fa una bona colla d'anys. Després de crear el projecte Oníric juntament amb Andy Poole (editant 'Sin técnica' el 2009), ara s'allunya de bandes i debuta en solitari amb l'exquisit 'Una forma de hablar' (2010, BCore), encisant-nos amb molts dels seus temes, com aquest de títol homònim. Folk i pop sense gaires complicacions però ben eficaç, acompanyat d'una veu amable, és la proposta de la cantautora.

Sabes bien que yo tiendo a pensar,
que todo va a salir muy mal.
No lo tomes como algo personal,
es sólo una forma de hablar...

Cuando me haces esperar ahh,
pienso que tal vez será que ya no te intereso.
Crees que es esta mi oportunidad...
pa-ra-olvidar...

Que sé que así contado,
suena un poco exagerado,
es solo una forma de hablar,
no soy exigente,
tal vez algo intransigente,
pero sin autoridad.

Cuando volvemos hablar ahh,
se me van los miedos,
solo veo vasos semillenos.
Esta es mi oportunidad
pa-ra-recordar...

Qué calidad ahhhh...
Qué calidad ahhhh...
Qué calidad ahhhh...
Qué calidad ahhhh...

Maria Rodés

'Una forma de hablar' (2010)

Donem una oportunitat a... Sense Sal

2011-08-11T12:30:00.000+02:00

Format per 8 amics de Terrassa i rodalies el 2010, alguns d'ells encara no arriben a la majoria d'edat. Però la proposta que presenten no entén de temps. Amb una combinació de guitarres i ukuleles, flautes i trompetes, Sense Sal factura un folk amb aires pop al més pur estil Manel o fins i tot Beirut.

Aquesta primavera passada s'han autoproduït un primer EP, que porta per títol 'Tardes de sol i préssecs' (2011), després que hagin estat seleccionats pel concurs de maquetes Sona9. De fet, han ocupat la tercera posició de la votació popular. "Ara" és un dels primers temes que es pot escoltar (la resta, aquí), que en directe al mig del carrer sona prou bé. En sentirem a parlar.

Sense Sal - "Ara"

+info: MySpace | Facebook | Twitter

Descobriments boreals

2011-08-09T19:07:00.003+02:00

Passejar per Islàndia, més enllà de l'aportació visual de paisatges idíl·lics, també serveix per conèixer una mica la cultura musical que es fa i es desfà al país del gel. Sorprenentment, són molts els cantautors, bandes i grups que s'animen a editar música, tenint en compte que la població total de l'illa supera per ben poc els 320.000 habitants.

Noms il·lustres com Sigur Rós, Björk o múm han servit per donar a conèixer l'estil particular dels islandesos. Però les prestatgeries de les botigues de discos amaguen una amalgama de noms impronunciacles ben a tenir en compte.

El folk és una de les armes dels islandesos. Ólöf Arnalds o Kría Brekkan el practiquen a ritmes diferents, però igual de sorprenents. Això sí, sempre respectant la seua llengua materna.

Ólöf Arnalds - "Innudir Skinni"

Kría Brekkan - "Solush"

Seguint una línia similar, Rökkurró explora el so del folk i el dream pop amb aquesta exquisita proposta d'aires ben nòrdics.

Rökkurró - "Ferðalangurinn"

L'electrònica també té un espai privilegiat dins l'escena. Encapçalat pel trio GusGus, el The Best Festival aglutina milers de joves anualment (aquest any al poble de Hella), tots motivats pels ritmes techno i house dels seus artistes. S'hi poden escoltar temazos com aquest "David".

Barrejant música i cinema, Slowblow planteja una perfecta banda sonora en to slowcore per una pel·lícula excel·lent, 'Noi albinoi' (2004), dirigida per Dagur Kári.

Però si t'has quedat amb més ganes de descobriments, el segell discogràfic 12Tónar ofereix un ventall de possibilitats il·limitades, abarcant qualsevol estil. Opera des del 1998 i, amb seu a Reykjavík, és la referència de les novetats musicals que sorgeixen a l'illa.

Nit Sonora 2011

2011-08-03T16:52:00.001+02:00

Nit d'arts visuals i música d'avantguarda a Lleida. El proper 3 de setembre a la Seu Vella, amb entrada totalment gratuïta, es viurà un petit festival per presentar les sinergies entre art, música i noves tecnologies, d'artistes locals i internacionals.

El programa del Nit Sonora és el següent:

22.00h | Àlex Martín + Isaac Muñoz (BCN-Lleida)

23.00h | Lucrecia Dalt (BCN)

00.00h | Empyah (Londres)

01.00h | Japanese Popstars (Irlanda)

02.30h | Lluís Ribalta (Lleida)

I durant tota la vesprada, des de les 19h quan obriran portes i fins les 3h, imatges sonores, un programa de demoscene a càrrec de Threepixels, 7sns.Tokyo, entre d'altres.

+info: MySpace

Blonde Redhead regala remixos de Penny Sparkle

2011-07-31T18:35:00.000+02:00

Francament, no són res de l'altre món. Un EP que reuneix unes quantes versions de temes del seu darrer treball, 'Penny Sparkle' (2010, 4AD), realitzades per autors tan diversos com Pantha du Prince, Games o Gayngs. Però des del seu web (o fent un clic a download aquí sota) és pot aconseguir gratuïtament, que pels temps que corren, no està gens malament.

Petit homenatge a Little Wings

2011-06-27T23:26:00.001+02:00

Aprofitant la visita de Little Wings (30 de Juny a l'Apolo [2] de Barcelona), The New Raemon i Maria Rodés han volgut oferir un petit homenatge al folk de la banda Californiana, tot interpretant un dels seus temes, "Light Green Leaves".

La passió per la música d'un i altre és infinita, les col·laboracions són freqüents, i la química entre els dos artistes del Maresme és evident, aconseguint un resultat que sona així de bé:

The New Raemon & Maria Rodés - "Light Green Leaves"

A la trinxera de Pony Bravo em trobo protegit del dolor

2011-06-22T23:44:00.000+02:00

No parlis d'originalitat, parla de Pony Bravo. La proposta dels sevillans és exquisida, s'allunya de qualsevol etiqueta convencional per endinsar-se al country, al folk, al rock, inclús al flamenc. Una combinació explosiva que sedueix des del principi fins al compàs final amb 'Si bajo de espaldas no me da miedo y otras historias' (2008, Discos Monterrey), el seu primer treball, amb menció especial a "Trinchera", "El rayo" o "El guarda forestal".

La grandesa de Daniel Alonso i companyia radica en fer la música que els surt ~~dels collons~~ de la inspiració, sense intimidar-se per possibles crítiques destructives al seu estil repetitiu a nivell instrumental. "El indie-pop está haciendo mucho daño" han comentat recentment en alguna entrevista. Enormes.

Cartell definitiu del Festinoval 2011

2011-06-10T20:35:00.000+02:00

La desena edició (i última) del conegut festival lleidatà dedicat als artites emergents, ja coneix el cartell definitiu. Entre les 36 propostes d'aquest Festinoval en destaquen una de les revelacions del moment, La Iaia, el folk-rock festiu dels Very pomelo o el pop futurista de Mine!. Música per a tots els gustos cada una dels dies:

Cartell complet!

Atenció perquè l'espai dels concerts canvia respectes les últimes edicions i torna on va néixer, els Camps Elisis de Lleida, una manera elegant d'acomiadar-se. I els dies de l'esdeveniment, anoteu-los, el cap de setmana de Sant Joan, 24 i 25 de Juny.

+info: web | facebook | MySpace | twitter

Què passa si es fusionen Anímic i Janelle Monáe?

2011-06-03T12:42:00.000+02:00

Que es barrejen dos propostes tan allunyades com el folk intimista dels Anímic i el R&B contemporani de la diva americana Janelle Monáe, per versionar "Cold War" a ritme de diumenge plujós. Resultat espectacular des del mateix local d'assaig, per una de les bandes més en forma del panorama nacional.

Anímic - "Cold War" (Janelle Monáe cover)

1er Eclèctic Micro Fest

2011-05-10T13:44:00.001+02:00

Sempre és bona notícia que se celebrin esdeveniments musicals a Lleida. Sobretot si són totalment altruistes, sense ànim de lucre i 100% independents. "Sortim de l'hort", diuen alguns; "Un pas endavant per la ciutat", comenten altres. El fet és que l'espai polivalent de la Partida de Marimunt acollirà el dissabte 21 de Maig a partir de les 22h una nit de concerts i música a cost zero, amb pop, folk, electrònica, jazz, soul i artistes com Za! (boníssim!), Onlilili, Guillem The La Vall, Capillary Action, Monsieur H, entre d'altres.

L'artífex de la iniciativa és l'editora independent lleidatana Stone Free! Low Limited Editions. Tota la informació la trobareu fent un clic al cartell, i la situació exacta de l'indret queda més clara amb el mapeta d'aquí sota. No us ho perdeu!

Ubicació del festival

+info: facebook | MySpace

Propera destinació: SOS4.8 Múrcia

2011-05-02T23:31:00.000+02:00

Múrcia encenta, un any més, la temporada festivalera abans que la resta amb una de les trobades low-cost més atractives de la península. El SOS4.8 es consolida amb un cartell ~~inferior a altres edicions~~ que promet grans moments (i grans moments simultanis).

La cita és aquest cap de setmana, els dies 6 i 7, concretament. I anem a veure material local com Manel (sí, estrany, faran les mateixes bromes que aquí però en castellà?), Mujeres o Vetusta Morla (que té nou disc); material internacional com MGMT, Two Door Cinema Club o White Lies; personatges de valor incalculable com Yann Tiersen o Trentemøller; o algun que altre moment delirant amb !!! o Tiga.

Us ho explico a la tornada.

(un clic a la imatge per veure el cartell complet).

Antònia Font | "Icebergs i guèisers"

2011-04-30T12:04:00.001+02:00

Tothom parla de Manel, Manel i Manel. I del seu nou disc. Eclipsat pel fenomen dels catalans, Antònia Font acaba d'editar un disc exquisit, el vuitè de la seua carrera, 4 anys després de 'Coser i Cantar' (2007, DiscMedi). Porta per títol 'Lamparetes' i ha estat realitzat per Robot Innocent, un segell discogràfic creat per autoeditar-se la seua pròpia música. "Clint Eastwood" és el primer single, un petit homenatge a l'actor i director americà, un repàs a la seua figura i obra. Però altres temes, com aquest "Icebergs i guèisers" demostren que la inspiració dels mallorquins és infinita i no té sostre. Lletra i música vénen a càrrec de Joan Miquel Oliver. Sublims.

Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries
davallant mil·límetres cap as oceans (icebergs),
molt abans que habitassin sa Terra es éssers humans,
no hi havia ningú per mirar-les, només crustacis i algues (icebergs).
Jo l'enyor com el Titànic, com si m'haguessin tallat es collons,
mil elefants en estampida que se m'enduen sa vida.

Som davant ses portes de l'infern,
m'és igual la mar infinita navegant a dins sa fosca,
som a ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.

Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries
davallant mil·limetres cap as oceans (guèisers),
un piano caient de s'Empire State (building),
era tonta i rosseta, segons s'al·lot, sa jugueta.

Som davant ses portes de l'infern,
plataformes de petroli amb diàmetres enormes,
Som davant ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.
Som davant ses portes de l'infern,
rodejat de flamarades molt amunt a dins ses ombres,
som davant ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.

Antònia Font

'Lamparetes' (2011)

Manel actuarà a la Festa Major de Maig de Lleida

2011-04-28T21:25:00.001+02:00

Avui ho ha confirmat La Paeria. Manel serà un dels caps de cartell (i sorprenentment no és l'únic!) de la Festa Major de maig de la ciutat de Lleida. Bones notícies per unes festes que darrerament no gaudien (dins l'apartat musical) de grans actuacions i que se sostenien per grups mediocres.

Tal com es detalla al programa, Manel tocarà el Dimarts 10 a les 00.45h a l'escenari central, probablement no és el lloc idoni per gaudir del seu folk-pop, però les ganes d'escoltar en directe les cançons de '10 milles per veure una bona armadura' són tremendes.

Per si no fos prou la bona nova, The New Raemon i El Guincho també es deixaran caure per Ponent la mateixa nit (00.00h i 1.30h, respectivament). El pop/rock de Ramon Rodríguez i els ritmes tropicals del canari Pablo Díaz-Reixa amenitzaran una nit que es preveu moguda si s'escolten temes com aquest:

El Guincho - "Bombay"

Pastora, Nudozurdo, Fangoria (que no fallen mai), Dr. Calypso, Pastorets Rock, Hotel Cochambre, Teràpia de Shock, Overdrive i una colla de deejays (entre d'altres) completen el programa.

'Viviendo del cuento'

2011-04-26T15:23:00.001+02:00

Juanjo Sáez (Barcelona, 1972) és tot un personatge. Fill d'un pastisser, és dissenyador, historietista i crític. Ha dedicat part de la seua vida a dibuixar vinyetes i tires còmiques en revistes i magazines de diaris com La Vanguardia i El Periódico. Però probablement se'l coneix més per la seua faceta musical i la col·laboració que durant una temprada va fer a Rockdelux.

El 2004 va plasmar algunes de les seves vivències de professió en un còmic 100% Juanjo Sáez, 'Viviendo del cuento' (Editorial Mondadori). Títol ben escollit. Altament recomanable. Fidel al seu estil de ~~gargots~~ dibuixos desenfrenats i maldestres, canalla i sincer amb els comentaris (això sí, plagat de faltes ortogràfiques), el llibre critica amb força humor i sense temors el terme art, els modernos de Barcelona i arreu, personatges com Jordi Labanda, la censura als mitjans de comunicació, bandes com Sidonie...

Si us interessa, el podeu trobar a Fnac per uns 16€. I tranquils, pels que no esteu acostumats a la lectura, aquesta és senzilla i molt amena.

Una mostra de les habilitats del senyor Sáez

Donem una oportunitat a... Litoral

2011-04-24T10:00:00.002+02:00

És una paradoxa molt gran que una banda que es fa dir Litoral estigui afincada a Madrid (!!!). Accidentalment o no, Pau Roca i la seva colla (membres de Tachenko, La Habitación Roja o Fantasma#3, entre d'altres), han editat un primer EP '#1' (2010, Limbo Starr), que es mou a ritme de folk, de pop, i de bossanova, amb ukuleles, guitarres portugueses i violins, embolcallades d'històries ben quotidianes i properes. Us sona familiar? Litoral és una nova proposta d'aquest estil que tants bons resultats està donant a la música cantada en català tot i que es faci al centre de la península, i temes com aquest espectacular "Un segle de paisatges" (al vídeo de sota en un curiós directe) els avalen.

Litoral - "Un segle de paisatges"

+info: MySpace | Facebook

Escolta'ls: Spotify | Bandcamp

Festival Plaça Odissea

2011-04-23T13:43:00.000+02:00

Apunteu les dates: del dijous 28 d'abril al dissabte 30 (sí, aquesta setmana que ve). El lloc? La Plaça Odissea, aquest estrany indret dins el Maremàgnum de Barcelona, poc escaient per fer concerts, però que una vegada a l'any s'omple de bona música. Qui tenim enguany? Els versos íntims de Nacho Vegas, Delorean per ballar una estona o el pop-country de Mojave 3 són els caps de cartell. Però alerta amb els noms en lletra petita, que moltes vegades acaben sent de lo més interessant: el folk-rock de Maika Makovski és la canya o la proposta de Litoral comença a sonar amb força.

Ah, sí, i tot complemtant gratuït!

El cartell complet i horaris són els següents:

Dijous 28/04, a partir de les 20.30h:

Nacho Vegas
Maika Makovski

Divendres 29/04, a partir de les 20.30h:

Delorean
Edredón
Los Massieras

Dissabte 30/04, a partir de les 19.30h:

Mojave 3
The Dodos
Litoral
Partido

Record Store Day, aquest any també per aquí

2011-04-16T11:50:00.000+02:00

La idea de celebrar un dia en què tots els melòmans del món poguessin gaudir d'edicions físiques de CD, LP, vinils dels seus grups preferits al 50% del seu preu habitual va començar cap al 2007, als Estats Units. Chris Brown en va tenir la idea i el Record Store Day es va posar en funcionament. Avui, 16 d'abril d'uns quants anys després, la iniciativa ha crescut i s'ha estès per arreu del globus. 4 mítiques botigues catalanes s'han unit a la proposta per primera vegada:

Discos Revolver (Barcelona)
Moby Disks Records (Girona)
Disk K7 (Granollers)
Shiva Music (Tarragona)

En un moment de crisi -discogràfica, mundial, a tots nivells-, on només quatre gats segueixen comprant àlbums, iniciatives com aquesta (el Sant Jordi musical?), ajuden a mantenir l'esperit de col·leccionista. A veure què tal funciona per aquí.

Gentle Music Men @ Fantástico Club (14/04/11)

2011-04-15T17:47:00.001+02:00

Hi ha qui diu que Vilanova i la Geltrú és (salvant les distàncies) el Seattle català, un indret on cada portal amaga la casa d'un artista. Dani Poveda (res a veure amb el cantaor de flamenco) és un d'aquestos artistes, ànima de Flint i, des del 2005, de Gentle Music Men.

Sense electricitat ni violins ni percussions -vaja, en format acústic-, l'art dels Gentle Music Men es va donar cita anit al Fantástico Club, dins els cicles de concerts dels A Viva Veu, per interpretar temes del seu darrer disc, 'Cuentos modernos' (2010, PIAS Spain) i d'un de versions ple de col·laboracions que sortirà a la llum ben aviat.

Però tot aquest "art" provinent des de la capital del Garraf no va trobar cap connexió entre el públic del Fantástico. Molt "oohh ohhh ohh", "aaah aahh aaaahh" i poca cosa més, entre cares d'indiferència. I això que Poveda s'esforçava per trobar un feeling amb els assistents: amb peces en anglès del seu primer treball ("Cry"), en castellà de les velles ("Redención") i les noves ("Sueños infinitos"), amb les versions... Res. Prova fallida. Una altra vegada serà.

'Mapas', nou treball de Vetusta Morla

2011-04-13T11:50:00.000+02:00

Sortirà a la venta el proper 3 de Maig i és la continuació de l'aclamat 'Un día en el mundo' (2008, Pequeño Salto Mortal). Els madrilenys s'han autoedidat altra vegada a partir del seu petit segell discogràfic de nom suggerent, i al seu web ja es pot escolar en streaming un tast del seu primer single, "En el río". A grans trets, la melodia i la veu de Pucho segueixen en una línia continuïsta, així que fans, no us preocupeu, el tema promet.

Vetusta Morla - "En el río"

Nova temporada de concerts A Viva Veu

2011-04-04T09:30:00.000+02:00

El 14 d'abril s'enceta la nova temporada de concerts "íntims, propers i desendollats" al Fantástico Club de Barcelona. Al darrera de tot plegat s'hi troba el col·lectiu A Viva Veu, que en aquesta ocasió ens aproparà la música de Gentle Music Men, Seward, Anímic, Zozobra o Esperit!, entre d'altres.

La política és la de sempre: "Els grups canten sense micròfons, el públic s'asseu a menys de dos metres del grup i l'entrada és gratuïta."

El cicle de concerts s'extendrà fins el 28 de Juliol i avui n'han fet públic el dossier de premsa amb tot el calendari d'actuacions.

Gentle Music Men - "Cuentos modernos"

Anímic | "Trenco una branca"

2011-03-31T10:51:00.001+02:00

Molt recomanable. El nou disc dels Anímic és seriós i interessant, on es practica un folk misteriós, atemporal i somiador. Aquesta colla de hippies de Collbató ens presenten un alè d'aire fresc amb 'Hannah' (2011, autoeditat), a partir de dos conceptes bàsics i inseparables: la vida i la mort. "Trenco una branca" és la primera d'una col·lecció de peces i lletres notables i sona així:

Trenco una branca, res ja no m'espanta
Surto de la casa, l'estructura ja no aguanta
Ets tu qui m'ha penjat aquí dalt
Ara no em deixis caure
Com a un animal.
M'és tan indiferent el què passa dintre les llars
Quan obres la tanca
Quan tanques les mans

I de taules plenes de menjar
Plenes de famílies que no paren de parlar
I de taules plenes de menjar
Plenes d'alegries i coses per celebrar

Llenço una llança i m'omplo de confiança
Entro dins la casa i només queda l'esperança
Ets tu qui m'ha penjat aquí dalt
Ara no em deixis caure
Com a un animal.
M'és tan indiferent el què passa dintre les llars
Quan obres la tanca
Quan tanques les mans

I de taules plenes de menjar
Plenes de famílies que no paren de parlar
I de taules plenes de menjar
Plenes d’alegries i coses per celebrar

Anímic

'Hannah' (2011)

Joan Colomo + Maria Rodés @ Teatre Sagarra (26/03/11)

2011-03-27T20:55:00.001+02:00

Recomano sincerament a tots els que no sapigueu qui és Joan Colomo, que immediatament escolteu la seva música i aneu a veure'l en directe tan aviat com pugueu. I als que ja el coneixeu, que hi torneu. Cada concert d'aquest malabarista de la lírica, d'aquest showman en potència, és una experiència única i irrepetible.

Anit al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet va posar en escena les seves virtuts oferint un espectacle que va més enllà de la música, una combinació de dansa, monòlegs i surrealisme del seu primer treball 'Contra todo pronóstico' (2009, BCore). Sense cap inconvenient va contrarestar la manca de músics que l'acompanyaven. La seva guitarra atrotinada i un pedal loop (joguina que li encanta) van fer la resta.

Abans del Colomo, la Maria Rodés va fer un passeig molt íntim per algunes de les cançons de l'aclamat 'Una forma de hablar' (2010, BCore), versions de la mítica "Que será, será" o es va atrevir amb el cant en francès a "Paris". Un escenari ideal, l'acústic, per les seves melodies, que es van veure acompanyades a la perfecció pel clarinet d'una col·lega seva. I tots plegats van col·laborar en diversos temes per arrodonir una nit ben entretinguda.

Joan Colomo - "El camí"

Maria Rodés - "Una forma de hablar"

Examen a les veus de l'indie espanyol

2011-03-22T13:53:00.002+01:00

Final del segon trimestre. Hora de valorar i posar notes. Els alumnes: una colla de veus del panorama indie espanyol; la professora: Marianne Ax, experta pedagoga en cant; el resultat: aproven 4 dels 10 candidats. La conclusió: els i les cantants necessiten millorar.

La senyora Ax no coneixia ni Nacho Vegas, ni Santi Balmes (Love of Lesbian), ni Lourdes Hernández (Russian Red), ni Pucho (Vetusta Morla), ni Jota (Los Planetas) ni la Christina Rosenvinge, entre d'altres, i després d'escoltar una colla de cançons ha deixat perles i comentaris com aquestos:

Santi Balmes. Nota: 4, insuficient alt.
"¿Y dices que este grupo tiene mucho éxito? Yo lo que escucho es un cantante sin dicción ni expresividad. Es aburrido. Suena como desganado. Afina, pero no entiendes nada de lo que dice. Tendría que apoyarse en los abdominales para cantar mejor. Es la única forma de conseguir que su voz no sea tan débil".

Christina Rosenvinge. Nota: 1, molt deficient.
"Como profesora, me siento incapaz de valorar a esta cantante. No canta, susurra. En los años ochenta estaba la moda de los cantantes gritones. Y ahora todos susurran. No puedo decirte mucho de esta chica. ¿Lleva muchos años en esto? ¿Cómo es que no ha aprendido?”.

Ari (Los Punsetes) Nota: 0, molt deficient.
"¿Esto es una broma? No veo técnica por ningún lado y la voz de esta chica suena totalmente desafinada. ¿Le gusta de verdad a alguien? ¡Pero si es desagradable de escuchar! Absolutamente terrible".

Qui surt més ben parat de l'escabetxina és el cantant de Vetusta Morla, de qui comenta:

Pucho. Nota: 7,5, notable.
"El mejor. Vocaliza bien y su expresión es buena. Pasa de los tonos suaves a los estribillos agudos sin perder la afinación. A este cantante se le nota experiencia y técnica. Me gusta el vibrato de su voz. Tiene fuerza".

Bedroom | "Cançó de l'alba"

2011-03-20T12:16:00.001+01:00

Es torna habitual la pràctica de no limitar-se a fer un clip per la cançó, sinó anar més enllà i omplir uns quants minuts més de cinema. Bedroom ens regala una història ben curiosa sobre aquesta "Cançó de l'alba" en menys de 2 minuts, inclosa en el seu segon treball 'El fum blanc'.

Cançons de mar, pugem al far
Fa temps que no parla, fa temps que no viu

I al trenc de l'alba es desperta i riu
Al trenc de l'alba...
És l’hora que es banyen les bruixes al riu

Cançons de nit, anem al llit
Encara pensa en ella, encara no li ha dit

I al trenc de l'alba es desperta i riu
Al trenc de l'alba...
És l'hora que es banyen les bruixes al riu

Bedroom

'El fum blanc' (2011)

Keren Ann @ Bikini (15/03/11)

2011-03-16T12:08:00.003+01:00

Keren Ann Zeidel es va convertir, fa uns quants anys, en un referent de la música independent gràcies a saber trobar la combinació perfecta entre folk i pop. Un parell de treballs, 'Not Going Anywhere' (2004) i 'Nolita' (2004), van catapultar el seu estil senzill i sensible a nivell internacional. Però la Keren Ann del 2011 s'ha comprat uns sintetitzadors, ha incorporat guitarres elèctriques a la formació i es belluga robòticament a '101' (2011).

Anit a la sala Bikini, la israelita va mostrar les seues dos cares, talment com si de Doctor Jekyll & Mr Hyde es tractés. El nou estil discotequero sembla que agrada als nous fans ("My Name Is Trouble" va sonar fins a dos cops), però els nostàlgics de "End of May" o "Not Going Anywhere" no vam saber apreciar aquest canvi de direcció tan cool.

Molts diuen: renovar-se o morir? Podria ser, però senyoreta Keren Ann, si et passes per aquí i et llegeixes aquestes quatre línies, fes-me el favor d'agafar l'acústica altra vegada. Gràcies!

Keren Ann - "My Name Is Trouble"

Curtmetratge de Manel per presentar "Aniversari"

2011-03-15T00:04:00.003+01:00

Avui seran inifinites les notícies, els blocs i els diaris que titularan "El segon disc de Manel, ja la venta!". I és que el ressò mediàtic que ha assolit el quartet de Barcelona ha traspassat totes les fronteres possibles fins el punt que es nota el neguit del públic per escoltar aquesta nova entrega de cançons.

Aquí també voldria parlar del seu segon disc, però encara no l'he escoltat, així que de moment em conformo amb la carta de presentació de '10 milles per veure una bona armadura'; tot un pas endavant cap al cinema, amb Sergi López disfressat de Sherlock Holmes, Biel Durán de majordom miniatura, una nova història de mirades i desitjos, referències a Lost o ET... I tota la música de Manel.

Donem una oportunitat a... Hamsterloco

2011-03-10T14:05:00.000+01:00

Trencant una mica el patró dels descobriments, he topat amb un col·lectiu ben particular que, sota la llicència de Creative Commons i amb Hamsterloco com a nom de guerra, editen tota mena de música electrònica experimental: "Providing ephemeral data", comenten ells mateixos.

El projecte es va encetar ja fa una colla d'anys a Barcelona, durant el 1995, de la mà dels germans Pitarch, Marc [Koulomek] i Aleix [Ashbrg], i Martí Ruiz [Katatsumuri], i des d'aleshores han publicat una quarantena de treballs juntament amb altres artistes (la majoria es poden descarregar gratuïtament), que inclouen reivindicacions com la polèmica creada per la SGAE contra perruqueries i barberies.

Avui en dia, amb tanta Ley Sinde, tant Ramoncín i tanta collonada, trobar gent que publica sota un NetLabel és un acte d'agraïment.
"Disculpen el caos. Gracias."

HamsterTAPE - Recopilació

+info: web | MySpace | Facebook | Blogspot

Músiques Disperses 2011

2011-03-07T12:50:00.000+01:00

Des d'ahir, i fins a finals de mes, una nova edició (la cinquena ja) del Festival de Músiques Folk, Músiques Disperses. Tot i que els esdeveniments d'aquest tarannà a la ciutat de Lleida es van perdent, l'esperit folky de grups com Arizona Baby, Biggot o Roger Mas ompliran de bona música les nits de març el Cafè del Teatre i el pati de l'IEI.

El programa detallat a continuació:

Arizona Baby | Div. 04/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre

Jacqui McShee & Alan Thompson | Dis. 05/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre

Bigott | Div. 11/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre

The Tree People | Dis. 12/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre

Puro Flmnko | Dij. 17/03/11 | 19.30h | Pati de l’IEI | Gratuït

Nicked Drake | Div. 18/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre

Los Hermanos Cubero | Dis. 19/03/11 | 19.30h | Pati de l’IEI | Gratuït

Animic | Dis. 19/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre

Alondra Bentley | Div. 25/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre

Roger Mas | Dis. 26/03/11 | 22.30h | Cafè del Teatre

+info: web | myspace | facebook

L'esperat segon disc de Manel ja és aquí

2011-02-19T21:55:00.000+01:00

El nou àlbum de Manel ja té títol i data de sortida al mercat: '10 milles per veure una bona armadura' serà la continuació de 'Els millors professors europeus' (2008) i haurem d'esperar fins el proper 15 de març per tenir-lo entre mans. Ni una pista, ni cap petit avanç musical del què serà aquest nou treball, al seu MySpace. Res.

Només el canvi de look, de les cadires i tamborets solitaris per la comoditat d'unes butaques, l'armadura i aquesta paret estampada, ben retro.

Mentrestant, seguim escoltant la nadala que ens van regalar a través del seu web, fa uns mesos. Quines ganes!

Manel - "El 25 de Gener"

Bedroom @ Heliogàbal (10/02/2011)

2011-02-12T13:43:00.001+01:00

El caliu de l'Heliogàbal sempre és especial. Serà per les parets roges i la llum que acompanya l'escena, la gent ben aprop dels músics, el diminut local, el tipus de música que esperes... No ho sé, però anar a aquest indret de Barcelona té recompensa assegurada.

Desbordant l'aforament i ben amuntegats, amics i familiars (i també uns quants curiosos alients) vam estar ben atents a tots els compassos de Bedroom, que de la mà d'Albert Aromir es van centrar a interpretar peces del seu darrer treball 'El fum blanc' (2011, Foehn Records). Lluny de l'avorriment que alguns diuen, en directe cada melodia guanya en mil matissos que no es poden apreciar en els enregistraments digitals (sóc l'únic a qui "Cabana negra" li recorda el Nick Cave?) i "Els nens soldat" o "Ball de la mort" van sonar especialment encertades.

Bona nota per una banda de gent tímida i discreta que es va començar a fer un lloc al panorama musical fa un parell d'anys gràcies a que "Japanese Girl" formés part de la banda sonora de 'Map of the Sounds of Tokyo', d'Isabel Coixet, i que es van consolidant dia a dia amb actuacions com aquesta.

2010 segons Pau Vallvé

2011-02-11T12:43:00.000+01:00

Compositor, intèrpret, productor... El polifacètic Pau Vallvé no para de crear: en solitari, amb u_mä, bandes sonores... "Progatonistes" és una de les moltes bones cançons que conté '2010' (Amniòtic Records), on explota les seves habilitats de percussionista i lletrista.

Pau Vallvé - "Protagonistes"

Punt i final al Festinoval

2011-01-28T12:25:00.000+01:00

Trista notícia la que informa el diari Segre. Després de 10 anys i molta música, el Festival d'Artistes Emergents, Festinoval, l'únic esdeveniment musical d'aquestes característiques que queda a la ciutat de Lleida, celebrarà la seua darrera edició el proper mes de juny, concretament els dies 24 i 25. Els motius, comenten, són econòmics i també personals; "serà un acomiadament ben especial".

Força han estat les agrupacions que han anat passant pels Camps Elisis o, darrerament, pel turó de Gardeny. Estúpida Erikah, ix!, Cesk Freixas, Maika Makovski, El Petit de Cal Eril en són alguns exemples, música d'aquí i d'allà amb estil propi que es va començar a donar conèixer en aquestos recintes de Lleida.

Estarem a l'espera de les confirmacions, però si creus que tens el perfil per participar al Festinoval, no ho dubtis i inscriu-t'hi! El termini s'acaba en pocs dies.

+info_ web | myspace | facebook

Nisei se separen

2011-01-16T17:27:00.000+01:00

Just després d'editar un 7'' tremendo conjuntament amb Za! ('Chez Alphonse #1', 2010), la banda de Vilassar de Mar posa punt i final a nou anys de música i dos àlbums: 'More Light' (2004) i 'Continents' (2007). Precisament ha estat amb Za! i a la Sala Apolo aquest passat 5 de Gener on s'han acomiadat, enregistrant el moment i regalant-lo als seus asistens.

Esperem, però, que gràcies als seus projectes paral·lels de Fred i Son o Sedaiós ens continuin deleitant amb més música, d'una de les bandes més imaginatives que ha donat el panoraman nacional.

Torna Arròs covat

2011-01-09T13:45:00.001+01:00

La segona temporada d'aquesta aclamada mini-sèrie d'animació catalana s'ha estrenat aquest passat dia de Reis. Teníem ganes de seguir coneixent la vida de Xavi Masdéu, tot un melodrama terrible que es va accentuant a cada capítol. "Arròs amb llet" és el primer d'aquesta segona temporada, i el conflicte de fer-se gran segueix present: suïcidis, tornar a casa dels pares... En definitiva, un paronama desolador.

Al darrera d'aquestes siluetes tan peculiars hi ha l'il·lustrador barceloní Juanjo Sáez, que quan no col·labora amb la revista musical Rockdelux, es dedica a crear animacions com aquesta:

+info | bloc oficial

Maria Coma | "Ramats de pomes"

2010-12-14T21:24:00.002+01:00

"Ramats de pomes" és el nou videoclip de la Maria Coma, que es va estrenar ahir. Una nova mostra d'imaginació i tendresa a parts iguals. Una lletra surrealista que parla de pomes i ossos formiguers, de rellotges o blue-tacks (bé, en la seua línia). Una cançó inclosa al seu primer disc 'Linòleum' (2009).

I això no és tot ja que estem d'enhorabona; des del seu bloc, la Maria ens informa que ha guanyat el premi a millor videoclip català de l'any per la cançó de "Gat". Felicitats!

Un núvol de blue-tack,
un sorral on governar
amb cucs de seda que creixen i volen.
Un núvol destil·lat,
tricicles amb rodetes
per si es punxa alguna de les altres rodes.
I el millor és que s'hi menja gelatina,
en aquest gran llençol
on tots hi porten un flic-flac d'última generació.

Sempre fa tic-tac,
i aprèn les hores,
la pometa riu, canta.
Un mirador d'estels,
i hi ha tres patis,
set pometes a dalt l'arbre.

Allà hi ha un ós formiguer
que et xucla aquelles llàgrimes si plores
i et fa estar molt més content.
Però amagat hi ha un rellotge molt atent
i una pometa despistada...
Fa tic-tac i aprèn les hores
I li canvien el bluetac per les xinxetes...
Ni set pometes, ni tres patis...
I és que el terra és de gelatina movedissa
I és que el terra és de gelatina movedissa
I és que el terra és...
I és que el terra...

Ramats de pomes
ara rodolen
ben indiferents.
Però elles segueixen
dalt del seu arbre
xiuxiuejant cançons
amb el vent.

Maria Coma

'Linòleum' (2009)

Yellow got lemons and green got limes

2010-12-09T11:47:00.001+01:00

Aquesta és la vertadera història de perquè els llimons són grocs i la llima és verda. T'ho havies plantejat mai?

L'explicació és senzilla i originalment formava part d'un anunci de ràdio de Ken Nordine sobre colors, però que la va difondre l'hongarès Yonderboi anys més tard utilitzant-la com a introducció del seu treball 'Soundsculptors' (2001), un àlbum raríssim, d'històries rares, de melodies rares, de sons molt rars, altament recomanable.

Yonderboi - "Intro"

"In the beginning -oh, long before that,- when light was deciding who should be in and who should be out of the spectrum yellow was in trouble.

Even then seems that green, you know how green can be, did not want yellow in, some silly primal envy I suppose, but for whatever cause the effect was bad on yellow and caused yellow to weep yellow tears for several eternals -before there were years.

Until blue heard what was up between green and yellow and took green aside for a serious talk in which blue pointed out that if yellow and blue were to get together, not that they would but if they did (a gentle threat) they could make their own green.

"Oh" said green with some understanding.
Naturally, by a sudden change of hue green saw the light and yellow got in. It worked out fine.

Yellow got lemons and green got limes..."

Yonderboi

'Rough and Rare' (2001)

Beatboxing amb el Google Translator? Googlecore!

2010-12-06T22:09:00.001+01:00

Atenció: per endinsar-se a l'entrada d'avui s'ha d'estar preparat, física i psíquicament. És un avís, no em faig responsable de possibles efectes secundaris degut a la monstruositat de les obres que s'exposen a continuació.

Que el món s'està tornant boig, ja fa temps que en tenim certs indicis. Però si algú es pensava que TOT ja estava inventat, anava errat. I es que un nou fenomen (o gènere musical o el que sigui) s'està estenent a una velocitat vertiginosa: el Googlecore. Encara no té entrada a la wikipèdia, però ja són centenars de "cançons" que es poden escoltar.

De fet, el primer àlbum ja ha estat editat aquest passat 3 de desembre (!!!). Porta per títol 'fitterhappier' (en honor a Radiohead) i l'autor és un americà de Denver que es fa anomenar thegoogleist (ben trobat).

Que què és el Googlecore? Molt simple. S'entèn en 5 passos. Només cal:

Obrir el google translator
Introduir monosíl·labs com més estranys millors
Escollir un parell d'idiomes de difícil traducció entre ells
Clicar sobre la icona "escolta"
Modificant els gargots fins obtenir resultats sorprenents com aquest:

Aquesta de dalt ha estat la primera obra creada (1 Desembre 2010), d'un polonès, Milkak, amb un títol fàcil de recordar "pv zk pv pv zk pv zk kz zk pv pv pv zk pv zk zk pzk pzk pvzkpkzvpvzk kkkkkk bsch pv zk zk pv pv bsch" (si la voleu provar, traducció d'alemany a anglès com mostra la imatge de dalt o cliqueu aquí).

La segona, i després de l'èxit, el dia 2 de Desembre: "bkk bkk bkk t kkb bkk bkk bkk t kkbbkk t bkk bkk kkb bkk bkk bkk kkb kkkkkkkkkkkkkk bbbbbbbbbbbb", de l'irlandès Dataloss (també amb nom enginyós).

Captain Carlin, un anglès de 19 anys n'ha fet una altra el mateix 3 de desembre: "I've Got a Lovely Bunch of Consonants", innovant amb el títol. Beatboxing 100%.

I la llista segueix i segueix, i es va ampliant per moments. A RYM n'estan fent el seguiment. Veure per creure. Creure per veure.

Ja ho deia Schroeder...

2010-11-30T09:00:00.000+01:00

El fenomen de les Aias

2010-11-27T20:53:00.001+01:00

No és habitual que una banda d'aquí sigui promocionada des d'allà. I amb "allà", em refereixo a l'altra banda del toll, al mateix rovell de l'ou de Brooklyn, Nova York. Aquesta és la història de les Aias, un trio de noies de Barcelona (la Gaia Bihr, la Laia Aubia i la Míriam Garcia) que des de l'abril del 2009 toquen plegades en locals i baretos d'arreu, i que amb tan sols aquest any i mig han aconseguit que Captured Tracks els editi el seu primer disc, 'A la piscina' (2010).

Serà perquè el seu estil no encaixa al que estem habituats aquí i ha sorprés gratament? Serà perquè transmeten simpatia i la seua imatge pot tenir tirada? Serà perquè canten en català i ho varen trobar exòtic? "Pop with distortion sung in their native Catalan (not Spanish, mind you!)" descriu el web americà.

És un fet que la fórmula d'estribillo-estrofa aconseguida, cantant cançons quotidianes i cors "ohohoho", combinades amb unes quantes trompetes i aquest fantàstic rerefons noisy les ha impulsades ben amunt en molt poc temps. "Aias", "Món inventat" o "Tu manes" són el seu aval i carta de presentació. Espero que no només sigui flor d'un estiu.

Un petit tast a continuació i el disc sencer el pots escoltar a spotify.

Aias - "Aias"

Aias - "A la piscina"

Introspecció

2010-11-22T12:27:00.000+01:00

Clip per a una intervenció fictícia al Pavelló Alemany de Barcelona (Mies van der Rohe).

Idea original i fotografia: Quima Farré

Model: Ben Shibolet

Acústic de Mujeres @ La Farinera (18/10/2010)

2010-11-20T21:38:00.000+01:00

La Farinera del Clot va oferir, aquest passat dijous i divendres, una sèrie de concerts gratuïts per commemorar la Jornada del Dret a la Participació "Tenim Drets": tertúlies intercalades entre música en viu i curtmetratges és una bona combinació per passar un vespre. Però els conceptes "gratis" i "aforament limitat" són gairebé incompatibles a dia d'avui.

Dijous era el torn del cantautor Josele Santiago i les bandes barcelonines Standstill i Mujeres. L'auditori del centre cívic ple a rebossar i desenes d'assistents (entre els quals qui escriu aquestes línies) esperant a fora a que algú cedís la seva cadira va propiciar que aquesta crònica sigui més curta del previst. El moment va arribar, finalment. Un cop a dins, breu però intens: unes paraules sobre l'abortament i les famílies homosexuals, i un acústic de Mujeres tan familiar com si estiguessin tocant al menjador de casa meva. "Los Gritones" (curtmetratge de Roberto Pérez Toledo, guanyador de la vuitena edició del Notodofilmfest) va tancar la sessió: "aaaaaaaaaaaaaaaaaahhhh!".

Los Gritones

Videoclip de Fred i son

2010-11-16T22:36:00.002+01:00

No crec que hi hagi una única ànima que es pugui resistir al bon rotllo que desprenen els barcelonins Fred i Son. Formats els 2005, se sumen a l'onada popera que van encetar bandes com Nisei o Sedaiós, i acaben de publicar el seu primer treball 'Diu que no sap què vol' (2010, Sones), un conglomerat musical directe i fresc, que conté una de les caràtules més curioses que he vist en temps: algú se'n recorda dels mítics "ganxillos" de la padrina?

Sense crear tanta expectació com els seus compatriotes d'origen i so Aias, estigueu atents perquè l'agenda de concerts del quartet augmenta per moments i el seu directe és força interessant. Però mentrestant, prengueu nota de com es fa un estel de paper.

Fred i Son - "L'arc de Sant Martí"

Mapa de metro de l'indie espanyol

2010-11-06T19:03:00.000+01:00

El pop, el rock o la tropicàlia es fan i es desfan en un entramat de línies de metro ben curioses per posar una mica d'ordre i entendre com està el panorama musical independent a la península. Fer una classificació com aquesta (click a la imatge) és una tasca força complicada i ben segur que no deixa satisfet a tothom (de fet, trobo a faltar alguns noms bàsics de l'escena catalana: Els Amics de les Arts, Sanjosex o Antònia Font, ¿hola?), però el resultat ha quedat força presentable.

El mapa està obert a noves incorporacions i es completarà definitivament el proper 11 de novembre. Què li trobes a faltar? Què hi sobra?

Fred i Son @ Bar Macondo (11/10/10)

2010-10-12T20:18:00.001+02:00

Els nervis han traït els primers compassos d'un concert força especial dels barcelonins Fred i Son, que ha servit per escoltar algunes de les peces del seu primer disc 'Diu que no sap què vol' (Sones, 2010), però sobretot, per tancar els ulls i transportar-nos a algun indret plujós de Glasgow i poder viure alguna pinzellada en directe dels Belle & Sebastian. Aquest era el motiu i reclam del vespre, amb un cartell made in B&S que els ha quedat força curiós i s'inspira en el recent editat 'Write About Love' (precisament el mateix dia!).

Embolcallats per un ambient ben familiar, l'actuació ha començat entrebancada però ha fluït ben aviat gràcies a temes com "Judy and the Dream of Horses" o "The State I Am In". La veu de Xavi Rosés (ben segur que no sóc el primer que li troba el símil) té una retirada a la de Murdoch, fet que dóna credibilitat a la proposta.

Del seu disc de debut han tocat temes com "Cançó de fred i son" i ràpidament s'entèn el perquè d'una nit-homenatge als escocesos: melodies pop que es fan i es desfan, històries tan autèntiques... com les de Belle & Sebastian.

Fred i Son - "Cançó de fred i son"

Fred i Son - "Els personatges"

5è aniversari de Quadrant Records

2010-09-30T11:50:00.001+02:00

Aquest cap de setmana es preveu molt mogut, musicalment parlant, a la ciutat de Lleida. Si pels carrers i places de la capital se celebrarà el Musiquem Lleida, les nits de divendres i dissabte el segell discogràfic de Ponent Quadrant Records commemorarà el seu cinquè aniversari amb actuacions d'algunes de les seves bandes.

I és que la bona feina que està gestant aquest col·lectiu ha de tenir premi. La festa està garantida, amb la música d'autor d'aquí i de fora (Xavier Baró i Brian Caffrey) o els poemes musicats de Màrius Torres i Envers.

Tots els concerts són al Cafè del Teatre, a les 22h, i pel mòdic preu de 6€ l'entrada inclou un CD a escollir del catàleg que té el segell.

El programa complet és el següent:

Divendres 1 d'octubre

Amat Baró i Meritxell Nus
Renaldo & Clara [MySpace]
Xavier Baró (amb el Fill del Mestre) [MySpace | Spotify]

Dissabte 2 d'octubre

Envers [MySpace | Spotify]
Brian Caffrey & The Others [MySpace | Spotify]

Musiquem Lleida 2010

2010-09-26T12:56:00.000+02:00

El cap de setmana vinent (de l'1 al 3 d'octubre) els carrers de la ciutat de Lleida s'ompliran de veus, quartets i tota mena d'instruments i formacions per commemorar una nova edició del Festival Internacional de Música, que enguany arriba a la cinquena edició.

El Caixafòrum, els Camps Elisis o L'Insitut d'Estudis Ilerdencs acolliran algunes de les actuacions, d'artistes d'arreu del món. En desconec la majoria, però m'agradaria recomanar la Berta Puigdemasa, artista polifacètica, pianista i arpista, que segur que us sorprendrà.

El programa complet, horaris i espais, fent un clic a la imatge de dalt o visitant el web del festival.

El debut de Plans

2010-09-12T21:18:00.001+02:00

3 cançons formen 'Nowhere EP' (2010), el primer treball seriós de Plans. "Aftermath", "Hit the Ground" i "Flashes" són els inicis d'aquesta banda de Barcelona integrada per Ignasi, Bachi, Xavi i Maria, i promet. Les influències són fàcilment detectables: una dosi de melodies a l'estil Snow Patrol, una altra teclats que recorden a Keane, uns riffs guitarreros amb el caràcter d'Interpol, o fins i tot Coldplay, tot creant un so que podria provindre perfectament d'una raconada de Manchester.

'Nowhere EP' (amb aquesta caràtula d'unes vistes nocturnes de la ciutat comtal, i una tipografia que em recorda a Death Cab for Cutie, o no?) es pot descarregar gratuïtament i sona així de bé:

+info_

MySpace | Facebook | Spotify

Donem una oportunitat a... MiNE!

2010-09-09T13:29:00.001+02:00

Casualitats de la vida, m'acabo d'adonar que vaig compartir classes, exàmens, pràctiques i patiments amb un parell dels integrants de MiNE! (segur que ni se'n recorden de mi). He estat veient l'entrevista que Enderrock els ha fet aquest passat juliol, escoltant algunes de les cançons que tenen penjades i aquest és un moment ideal per parlar de la bona feina que estan fent.

Berni, Ret, Txiri i Ricky van formar MiNE! a Barcelona el 2007 i van guanyar la novena edició del concurs de maquetes Sona 9. Això els ha portat a editar un disc que sortirà a la llum el proper 21 de setembre i que, segons ells mateixos, "sona poderós". Porta per títol 'Un brindis pel nen androide' i, com es pot intuir, té una gran dosi de ciència ficció i melodies pop-rock.

Anteriorment, havien editat 'Maria Antonieta' (2007) i l'EP 'Selva de mar' (2009). I la següent peça és un clar exemple del seu estil.

MiNE! - "Fumar"

+info_
Busca'ls i escolta'ls al seu MySpace | Facebook

Mishima homenatja Ordet i Dreyer

2010-09-04T18:31:00.001+02:00

El 1955 es va estrenar 'Ordet' (aquí traduïda com 'La paraula') un drama religiós sobre les trifulgues entre dos famílies daneses de la península de Jutlàndia. Anys més tard, el film de Carl Theodor Dreyer s'ha convertit en una obra de culte que ha inspirat i segueix inspirant a les noves generacions. I no només quan parlem de cinema sinó també en l'àmbit musical.

És el cas dels barcelonins Mishima, que han caracteritzat el seu primer senzill de l'aclamat 'Ordre i aventura' (2010) en escenes de la pel·lícula. Moments surrealistes i divertits, amb calaveres i llops per aquest "Tot torna a començar".

Mishima - "Tot torna a començar"

Estigueu atents al seu MySpace perquè tenen preparats una colla de concerts per les nostres terres. No us els perdeu.

El BAM 2010 carrega les piles

2010-08-27T23:12:00.000+02:00

Ja tenim aquí l'spot per l'edició 2010 del Barcelona.Acció.Musical (BAM), que se celebra durant el mes de setembre a Barcelona coincidint amb les festes de la Mercè. L'anunci ha estat produït per Boogaloo Films i dirigit per Rafa de los Arcos, acompanyat amb la música de la mítica banda sueca Refused.

I no només això, grups com Belle & Sebastian (em moro per veure'ls en directe), la sempre interessant Goldfrapp, Ok Go, El Guincho o els Amics de les Arts ja tenen confirmada l'actuació, entre moltes altres bandes.

Un hurra ben fort per l'ajuntament de Barcelona!

OK Go i l'originalitat de fer videoclips

2010-08-11T17:16:00.001+02:00

Fer videoclips no és una tasca senzilla, i els americans OK Go no es limiten a interpretar els temes sinó que afegeixen el valor afegit de l'originalitat, el surrealisme, com se li vulgui anomenar, a les seves creacions audiovisuals. Les propostes de Damian Kulash, Tim Nordwind, Dan Konopka i Andy Ross sempre sorprenen.

Un clar exemple és "End Love", tema del seu últim disc 'Of the Blue Colour of the Sky' (2010), en el qual juguen amb els colors i els moviments slow motion.

OK Go - "End Love"

El primer single del mencionat disc, no obstant, és "This Is Too Shall Pass", una cadena mil·limètrica força utilitzada però que sempre resulta atractiva.

OK Go - "This Is Too Shall Pass

Ha quedat clar que els agrada ballar, moure's, fer el pallasso, o inclús posar-se en forma (bé, més que res per les màquines típiques de gimnàs que altra cosa). Quina energia!

Booklet digital per 'The Suburbs'

2010-08-07T13:57:00.002+02:00

Quan una banda com Arcade Fire prepara disc es crea el run-run de veure si aconseguirà repetir un altre 'Funeral' (2004). Val a dir que la tasca no és gens fàcil. I sense entrar a valorar si 'The Suburbs', que s'acaba d'editar aquest agost, està a l'altura o no de les circumstàncies, he trobat les pàgines interiors del cd, amb imatges, les lletres de les cançons i algunes altres històries.

Si ets fan dels canadencs, t'agrada xafardejar o fer-te el pirata fins al màxim nivell, aquest material et farà falta.

Arcade Fire - "The Suburbs"

New York, New York

2010-08-04T13:15:00.002+02:00

Nova York m'aporta una gran majoria dels artistes que escolto (segurament Londres uns quants més, ¿per la proximitat?). I ja que qui escriu aquestes línies ha estat uns quants dies voltant pels streets i avenues de la gran ciutat, és inevitable recordar diverses peces inspirades en tots aquestos racons, la banda sonora de NYC.

Se m'acudeixen una colla de cançons que parlen sobre la Big Apple. The Strokes, formats al rovell de Manhattan van incloure "New York City Cops" a la versió nord-americana del seu debut 'Is This It?' (2001), cridant repetidament que la policia no és gaire avispada.

"Leaving New York, never easy, I saw the light fading out", cantaven REM a "Leaving New York". I és clar, qui s'allunya fàcilment d'un lloc com aquest?

Però no només americans s'han inspirat caminant pels carrers i avingudes de Manhattan. Qui no ha escoltat mai "Englishman in New York" d'Sting?

"See me walking down Fifth Avenue
A walking cane here at my side
I take it everywhere I walk
I'm an Englishman in New York"

Però si parlem de l'himne per excel·lència de la ciutat americana, aquesta entrada no pot acabar sense mencionar l'arxiconegut "New York, New York", que va cantar Liza Minnelli per primer cop el 1977 a la pel·lícula de títol homònim dirigida per Martin Scorsese, però que va popularitzar Frank Sinatra pocs anys més tard.

Un tema que ha donat peu a infinites versions i covers, com la de Cat Power inclosa a 'Jukebox' (2008) i que si no fos per la lletra seria difícilment reconeixible.

New York, New York...

Videoclip dels Flying Peppers

2010-08-03T18:19:00.003+02:00

Aquest passat mes de juliol els lleidatans Flying Peppers acaben d'estrenar el seu primer videoclip, "Magic Gift", un tema ple de colaboracions, animals, flexions, moviments i glamur.

Flying Peppers - Magic Gift

Track of the month per Röyksopp

2010-07-02T17:00:00.001+02:00

La idea va començar el passat mes de febrer (així que de novedós en té poc) i consisteix, com el seu nom indica, en anar fent un tema per mes i penjar-lo al seu web, amb descàrrega gratuïta. Així de senzill, mantenir l'esperit Röyksopp fins el proper treball.

Què s'hi pot trobar? Versions instrumentals de "Happy Up Here" o "Vision One", incloses en el darrer treball dels noruecs, 'Junior' (2009); o remixos inèdits de Gustavo Santaolalla o Steve Reich.

Röyksopp - "Vision One" (Instrumental)

Recolzament als perruquers de Catalunya

2010-06-27T20:53:00.002+02:00

Qui no ha sentit, en els darrers mesos, la polèmica causada per aquesta màfia encoberta (anomenada SGAE) i les barberies, peluqueries i demés locals de tall i rentat de melena?

Tot comença quan l'SGAE reclama drets d'autor als perruquers per posar la ràdio als establiments (poca broma, uns 12 € mensuals); les barberies, recolzades per la Federació Catalana, demanen als seus clients que es portin la música de casa seua (cartell de l'esquerra); i l'SGAE contraataca dient que "s'està buscant repercussió mediàtica". Totalment fora de lloc.

Sense entrar a valorar la pocasoltada impulsada per Ramoncín, altres col·lectius com el segell discogràfic barceloní Hamsterloco, s'han unit a la causa i han editat i repartit en diferents locals de la ciutat un àlbum, 'Hairdresser's Choice' (2010), com a resposta a la protesta. Es pot descarregar gratuïtament, i hi intervenen artistes de la ciutat comtal com Katatsumuri, Ashbrg o Koulomek.

Aloud Music t'ho regala tot!

2010-06-16T10:05:00.001+02:00

Aloud Music Ltd és un segell discogràfic barceloní (creat el 2003 per Sergio Picón i Núria Ferré) que té una política de distribuació atípica. Ells mateixos es defineixen:

"En Aloud Music Ltd siempre hemos apostado por difundir nuestra música de todas las maneras posibles, sin importarnos mucho las opiniones de otras discográficas e intentando estar cerca de lo que opina la gente que nos oye."

Especialitzats en Rock instrumental, math-rock o hardcore nacional (compten amb grups com (lo:muêso), The Last 3 Lines, AtletA o Toundra) posen a la disposició de qualsevol la seua col·lecció d'àlbums i EPs. Val a dir, però, que des de la seua pàgina web, també es poden comprar tots els discos.

"No somos una ONG, somos un sello. Por eso, hemos habilitado una cuenta paypal para, si te descargas el disco, te gusta, y quieres contribuir con la causa, puedas hacer una aportación. ¿De cuánto? De lo que quieras. El más mínimo detalle se agradecería."

Des d'avui, per exemple, es pot descarregar legalment el nou EP dels barcelonins de nom impossible d'escriure i música inclassificable (lo:muêso), 'Palindromê EP' (punxa a la imatge).

Totes les descàrregues directes al seu web.

Llarga vida a les iniciatives com Aloud Music!

Cartell definitiu pel Festinoval 2010

2010-06-05T14:39:00.000+02:00

(click a la imatge per ampliar-lo)

Ja es coneixen tots els noms que formaran part del Festinoval d'enguany. 2 dies de música en directe completament gratuïta, a Lleida. Ens veiem al Turó!

Parecidos Razonables? #16

2010-06-01T09:49:00.002+02:00

Sonic Youth - 'Goo' (1990) &

Els Surfing Sirles - 'LP' (2010)

Les imatges parlen per sí soles. Els catalans Surfing Sirles debuten amb el mateix aire macarrilla dels novayorkins. "I stole my sister's boyfriend. It was all whirwild, heat and flash, within a week we killed my parents and hit the road", comenten uns, "El molt carallot em va dir "si arribo a saber que ets verge aguanto més" i jo li vaig respondre "si sé que aguantes més em trec els plantys, imbècil!" diuen els altres.

Indiespensable o frau?

2010-05-28T12:45:00.002+02:00

Gonjasufi | 'A Sufi and a Killer'

Collage d'electrònica, hip-hop i soul psicodèlic per un dels debuts més excèntrics i innovadors d'enguany. "Kobwebz" (versió d'una peça turca, "Yağmur") és d'escolta obligatòria. No apte per orelles convencionals. | (7)

Delorean | 'Subiza'

L'EP que els vascos van editar el passat 2009, 'Ayrton Senna', els va impulsar directament a la internacionalitat absoluta (Best New Music a Pitchfork!!!). Bombo y platillo arreu del globus per un treball interessant, i prou. | (6)

Moonface | 'Dreamland EP: Mariba and Shit-Drums'

La proposta del canadenc Spencer Krug és curiosa: marimbes i xilòfons amb un aire popero-psicodèlic. Després de 20 hipnòtics minuts, malaugradament la curiositat es converteix en monotonia. | (5)

Elogis i més elogis per Mishima

2010-05-20T23:18:00.001+02:00

Hi ha dos tipus de prejudicis que lapiden la major part de la música que es fabrica per aquestes terres:

Prejudici número 1: Quin horror, canten en català!
Prejudici número 2: Millor que no anem a tocar a Toledo, segur que no els agradarà.

No són molts els que aconsegueixen driblar aquesta mentalitat (Manel o Els Amics de les Arts recentment), però els barcelonesos Mishima també, mica en mica, s'estan fent un lloc més enllà de la frontera amb Aragó. Recentment, un article al magazine Jenesaispop ha analitzat els que ells anomenen "L'època dorada del pop en català", fent menció a aquestes bandes, i d'altres.

I no és per a menys. Mishima, qui m'ocupa avui, acaba de signar un disc notable, 'Ordre i aventura' (Sones, 2010), ple de música i de lletres imprescindibles: "potser tu mai has tingut un amic imaginari / potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda / potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut" canten a "Tot torna a començar"; o "si no hi ha res etern / ni els calers ni la feina / ni els amics ni els amants / els somnis somiats / els moments viscuts / són com fulles al vent / se les emporta enllà / i capriciós les fa tornar" suspira David Carabén a "Tornaràs a tremolar".

Prejudicis que, acostumats a ingerir tones de música britànica, francesa o fins i tot cantada en idiomes imaginaris (com Sigur Rós), em deixen desconcertat.

Donem una oportunitat a... Estúpida Erikah

2010-05-15T15:48:00.001+02:00

Repassant els noms del festival La Plaça Odissea (que es va celebrar fa uns dies a Barcelona), Estúpida Erikah ocupava, amb lletra petita, la darrera posició de la llista. Un nom cridaner, totalment desconegut, em va picar la curiositat.

MySpace em té acostumat a solucionar aquest tipus d'inquetuds, i amb una sola escolta (perquè tenen el seu primer disc tot penjat 'Decorant interiors, decorant exteriors' (2010)) vaig poder constatar que aquestos egarencs amaguen quelcom interessant a tenir en compte.

Estúpida Erikah sona a Low, Arab Strap, Tindersticks o Micah P. Hinson (de fet, els anomenaria els Micah P. catalans) i fan caçons sobre el futbol, els festivals estiuencs o acomiadaments dolorosos. "La princesa alegre" o "Decorant interiors, decorant interiors" són autèntiques preciositats.

El Bob Dylan del segle 21

2010-05-12T08:45:00.000+02:00

El noi de la imatge es diu Kristian Matsson i no és pas americà sinó suec. S'amaga rere el curiós sobrenom de The Tallest Man on Earth, i s'acompanya amb tan sols una guitarra acústica i una veu peculiar. Des que va editar el seu primer àlbum el 2008, 'Shallow Grave', s'ha convertit en un referent del folk.

The Tallest Man on Earth torna a mirar des d'allà dalt per rubricar un disc esplèndit, 'The Wild Hunt' (2010) que per a mi, ja entra dins del millor d'enguany: folk en estat pur amb el que simpatitzes ja d'entrada, agilitat de dits increïble, melodies properes que parlen del camp (el camp escandinau), brillant i sofisticat al mateix temps... Les comparacions amb Dylan són inevitables.

Festinoval 2010

2010-05-06T20:49:00.001+02:00

Com m'agrada el Festinoval, el Festival d'artistes emergents que se celebra a Lleida cada inici d'estiu i que enguany arriba a la 9a edició. Una trobada que, com el seu nom indica, dóna peu a que formacions poc nombrades es donin a conèixer... i totalment gratuït!

La cita són els dies 25 i 26 de Juny al Turó de Gardeny de Lleida i el cartell està ple de noms interessants: ix! (que repeteixen de l'any passat), Pepet i marieta (un espectacle en directe), l'omnipresent Cesk Freixas, Meritxell Gené (una lleidatana que s'està fent lloc en aquest difícil espai de la música) i ull! no us perdeu Estúpida Erikah (personalment, el grup revelació de l'any, els Micah P. Hinson catalans, folk-rock total).

Els horaris estan per confirmar, però la relació de tots els arties per dia és la següent:

Divendres 25 (a partir de les 20h):

- Cesk Freixas
- Plouen
- ix!
- Estúpida Erikah
- The Seihos
- La increïble història de Carles Carolina
- Suite Momo
- Montsieur H
- Klaudia
- Wednesday Lips
- Els bastoners del pla de l'aigua

Dissabte 26 (a partir de les 18h):

- Always Drinking Marching Band
- Meritxell Gené
- Bikimel
- Pepet i Marieta
- The Slingshots
- Urban
- The Crossfathers
- La Pepi
- Eliminatories Sona 9
- Festinovailets (programació de tarda per vailets)

+ info: MySpace | Facebook

Un parell de propostes

2010-04-25T22:34:00.002+02:00

La ciutat de Barcelona és un bullici d'oportunitats musicals. Diàriament i en diversos espais. N'hi ha moltes, però, que passen de llarg sense fer gairé rebombori, com és el cas del Cicle A Viva Veu, un col·lectiu obsessionat en la lectura, la música i l'art que queda insatisfet amb les ofertes de la capital i que va crear, l'any passat, un seguit de concerts per paliar tota aquesta set, d'una manera altruïsta i oberta per a tothom.

Malaugradamant, el cicle d'enguany ja toca el seu final, i el proper 28 d'abril Her Only Presence posarà punt i final a una temporada plena de música. Però estic segur que, d'aquí uns mesos, més artistes ompliran els vespres al Fantástico Club, l'espai habitual.

+ info: www.avivaveu.com | myspace

_______________________________________________________

"Si cada dia queden menys sales de concerts a la ciutat, de Barcelona, per què no començar a fer a concerts a espais on tradicionalment no se’n feien? I posats a demanar, per què no fer-los gratuïts?"

Aquesta és la idiosincràcia dels de concertsperquesi (CPQS) que, tot aprofitant espais de la ciutat com el bonic centre cívic Can Déu de Les Corts, han començat a oferir música en directe i gratuïta. Els barcelonins Samitier, els hypejats Sedaiós o els galesocatalans Be Brave Benjamin són les primeres propostes.

Han anunciat nova web i bloc en breu. Estarem atents.

+ info: myspace

Indiespensable o frau?

2010-04-20T19:02:00.002+02:00

Goldfrapp | 'Head First'

Amb cada entrega de Goldfrapp no saps el que et trobaràs: si el trip-hop exquisit de 'Felt Mountain', el dream-pop de 'Seventh Tree'... En aquesta ocasió, i a l'igual que el 2005 amb 'Supernature', Alison ha apostat per una col·lecció de hits de sintetizador que podrien haver estat editats el 1980. Let's dance! | (6)

Beach House | 'Teen Dream'

La caràtula més estranya i lletja d'enguany amaga la millor col·lecció de cançons d'aquest 2010 (de moment). El duo americà l'ha clavat amb temazos com "Zebra", "10 Miles Stones" o "Take Care" | (8)

jj | 'nº3'

Els suecs jj han pecat d'ànsies. Tan ben parit que els havia quedat el seu debut 'nº2' (sí, debut amb títol curiós), han volgut editar massa ràpid la continuació, esgotant totes les idees i presentant material prescindible | (4)

Versionant 4-3-3

2010-04-09T09:33:00.000+02:00

En aquestos dies en què tothom elogia Leo Messi, absolutament tothom, i com a fan fatal del Barça, ja estava ruminant com parlar-ne aquí al bloc sense desviar-me massa del tema musical. Els del "Tot és molt confús" (programa de Catalunya Ràdio) m'ho han deixat en safata.

Després de tot l'espectacle que genera el crack argentí, i aprofitant la magnfíca cançó d'Els Amics de les Arts "4-3-3", han fet una versió prou divertida barrejant Guardiola, Puyol, la veu del Puyal... per elevar a Messi als anals de la història.

Perquè la pogueu escoltar, cliqueu aquí.

Donem una oportunitat a... Pepet i marieta

2010-03-23T10:44:00.000+01:00

Pepet i marieta, tot i el nom, és una banda amb un parell de virtuds: poder explicar tota mena d'històries ben properes i casolanes a partir d'una base eclèctica d'estils (no és broma afirmar que una sola cançó pot contindre rumba, rock, jota, ska, folk o bolero). Formats ja fa una dècada, vénen d'Ulldecona, les Terres de l'Ebre, lloc que els inspira la major part de les històries que ens expliquen en cada cançó.

Els podeu veure en diversos concerts repartits per tota la geografia catalana, però una vegada al mes Josep Bordes (veu, guitarra i ànima del projecte) deixa el grup per tocar en solitari a l'Astrolabi, bar al cor de Gràcia, en format acústic i molt, molt a prop del públic. Les rialles estan garantides. Altament recomanable.

+info | web | myspace

Músiques Disperses

2010-03-15T14:10:00.000+01:00

Perquè no sigui dit que la ciutat de Lleida no es mou en àmbits indies, des del dia 5 de març i fins el 27 d'aquest mateix mes se celebra el 4rt Festival de músiques folk, o altrament dit, Músiques Disperses. El cartell presenta noms ben atractius, com els omnipresents El Petit de Cal Eril o Lovely Luna (han tornat!) i d'altres per a descobrir.

Si bé alguns dels concerts tenen preus abussius (Lovely Luna o Annie B Sweet), altres són totalment gratuïts (Oliva trencada o Enfado). Els podreu veure tan al Cafè del Teatre com al patit de l'IEI.

Indiespensable o frau?

2010-03-13T23:38:00.005+01:00

Joanna Newsom | 'Have One on Me'

Joanna Newsom ha aconseguit donar un tomb més al cargol, retorçar la situació i deixar tothom bocabadat (per tercera temptativa en tres intents) amb l'interminable i difícil 'Have One on Me'. Més arpa, moltes cordes i força producció per interpretar cançons amb minutatge etern, però amb joies com "Good Intentions Paving Company" | (7)

Caribou | 'Swim'

Dan Smith (camuflat en Caribou) sempre sorprèn, tot i utilitzar una vegada més els seus ingredients preferits: una dosi de pop, una de psicodèlia i una tercera d'electrònica, canviant estratègicament les proporcions. 'Swim' recull un grapat de la tercera a "Odessa", "Sun" o "Jamelia". Un must-have. | (8)

The Magnetic Fields | 'Realism'

zZzZzzzZZzzz... O s'han acabat les idees a Stephen Merritt, o aquest era el disc de cançons descartades de 'Distortion' (2008). Només despertes d'aquesta realitat soporífera escoltant "You Must Be Out of Your Mind" i algun bocí de "We Are Having a Hootenanny" | (5)

Més enllà d'u_mä

2010-03-09T23:32:00.001+01:00

Maria Coma, una de les meitats d'u_mä, s'ha passat una bona temporada composant dins l'estudi, però al meu entendre ha valgut la pena. El resultat és el seu primer treball en solitari, 'Linòleum' (2009), paraula que he hagut de buscar al diccionari i significa una tela forta i impermeable. Tecnicismes a part, porta presentant les cançons del disc des de fa uns mesos, acompanyada de Pau Vallvé, i allí on va, recull molts aplaudiments.

Recentment he tingut la oportunitat de fer un tast en directe de tot aquest teixit musical i he quedat bocabadat. Pels que busqueu el so d'u_mä, aquest no és exactament el lloc. Si us entusiasmen més les seves lletres, potser sí. El seu primer senzill és la història d'un gat (Maria Coma té una fixació malaltissa amb aquests animals), mentre que el segon parla de coses petites com gotes, xinxetes o grills.

Ben segur un dia comentaré més detingudament tot el que ha donat de sí 'Linòleum'. Mentrestant, mireu quines maneres més curioses d'autopromocionar-se.

Guille Milkyway: "Ganar un Goya estaba fuera de mi mundo"

2010-02-15T22:47:00.001+01:00

Parlar avui de La Casa Azul és certament poc original. Però l'ocasió s'ho mereix. No es guanya un Goya cada dia. I es que Guille Milkyway va escriure el tema principal de la película 'Yo, también' (escrita i dirigida per Álvaro Pastor i Antonio Naharro), que anit fou galardonada amb el premi a la "millor cançó original".

Durant l'entrega dels premis, Guille va donar les gràcies als seus fans (o sigui nosaltres) i va comentar que guanyar aquesta estatueta està "nada más lejos de mi imaginación y de mi mundo". És possible que sigui cert, però amb la imaginació que té, no descarto que ho hagués arribat a considerar.

La peça, "Yo también", en si mateixa s'allunya lleugerament del que ens té a costumat a escoltar, i s'endinsa pels camins de la rumba, més adients al fil de la pel·lícula. Això sí, amb un clar toc popero i una lletra marca LCA.

Felicitats Guille!

Moment freak de la setmana

2010-02-13T16:47:00.002+01:00

Des del carrer s'escoltava. I el terra tremolava. Encuriosit, m'he apropat dins el Fòrum del FNAC per veure què o qui era el causant d'aquest terratrèmol acústic i m'he topat amb unes quantes desenes de persones envoltant un personatge. De més aprop, he pogut constatar que aquest personatge vestia simplement uns gallumbos força hortera i uns mitjons de colors, i es movia a ritmes esquizofrènics mentre subjectava una Game Boy (sí, una d'aquestes relíquies extingides).

En un primer instant, no he entès què coi passava, fins que he interpretat que el personatge en qüestió (un guatemaleny de nom artístic Rigo Pex, que actua sota MeNeO), tenia programades un arsenal de cançons electròniques, a 8 bits (o sigui molt cutre), dins la seva Game Boy. De fons, unes imatges planes d'algun joc 2D per amenitzar-ho i engrandir aquest sublim moment.

Ha "tocat" Daft Punk, d'altres del mundillo que no conec i alguna creació seua amb una barreja entre música per a videojocs i techno del bèstia. Provocador i macarra, les 19h de la tarda no és la millor hora per una sessió explosiva com aquesta i els assistents simplement somreien estupefactes. Està clar que el seu públic potencial es reuneix els divendres i dissabtes a les 4 de la matinada amb una bona dosi de drogues al damunt.

Investigant, he vist que és força famós i que ha actuat al Sónar i en altres ambients semblants. L'acompanya el santanderí Raúl Berrueco (aka VJ Entter) fent la part visuals dels espectacles. Perquè us en feu una idea, es dediquen a això:

Els Amics de les Arts @ Luz de Gas (01/02/10)

2010-02-06T12:00:00.003+01:00

El diccionari dels estudis catalans defineix la paraula Arts, en una de les seves accepcions, de la següent manera: "que tenen per objecte l’expressió de la bellesa mitjançant el color, la forma, el so, el llenguatge, el moviment: pintura, escultura, arquitectura, música, poesia, dansa."

I precisament aquesta és la millor manera per a definir un concert d'Els Amics de les Arts, un conjunt d'ingredients que va més enllà d'un espectacle musical.

Luz de Gas ha fet ple per veure un dels grups del moment. Ja una hora abans, els assistents (un públic força jove i curiosament majoritàriament femení) envaïen la porta principal de la sala.

Força impressionats per la quantitat de públic i amb cares d'astorament total, Els Amics de les Arts han saltat a l'escenari, oferint un espectacle excepcional. Han tocat totes les peces que el públic esperava. Tant del 'Bed & Breakfast' (2009), com dels seus anteriors 'Castafiore Cabaret' (2008) i 'Roulotte Polar' (2006). Començant per "Súper bon noi" fins a "A vegades". Fins i tot s'han atrevit amb una que el públic ha demanat: "Código da Vinci". Entre mig, han incorporat tota mena de monòlegs i històries, petites actuacions de teatre, molt d'humor, moltíssim, missatges subliminals hilarants, l'home que treballa fent de gos i el rap d' "Exercici seixanta", que és espectacular.

Amb una introducció sublim a "L'endocrina" (si no em falla la memòria), han picat l'ullet als músics/humoristes novazelandesos Flight of the Conchords. També han tingut una estona per recordar la seva època al pis d'estudiants a Muntaner, just on es troba Luz de Gas, o versionar amb una paròdia el "Quelqu'un m'a dit" de la Carla Bruni.

Al final, cares de satisfacció per part de tots, i amb ganes de repetir l'experiència. Perquè sí, veure Els Amics de les Arts és una experiència que va més enllà d'un simple concert.

Charlotte Gainsbourg, Beck i el surrealisme

2010-01-28T11:27:00.001+01:00

Un monopatí damunt de 8 hamburgueses, un noi amb mitja cara afaitada, un mirall que reflecteix el darrera, un astronauta que té crêpes enlloc del cap, una banyera plena de cereals... Tot això, i molt més, forma part del surrealisme de "Heaven Can Wait", tema que signa l'actriu i cantant Charlotte Gainsbourg amb l'ajuda del polifacètic Beck, i que ha estat inclòs en 'IRM' (2009). Un disc on l'americà hi ha posat cullerada amb un resultat més que interessant.

M'agrada el clip, m'agrada la música i m'agrada que parlar de Gainsbourg no només inclogui els termes 'Antichrist', clítoris degollats o problemes mentals.

Donem una oportunitat a... Sexy Bicycle

2010-01-25T00:25:00.002+01:00

Algunes vegades comences a remenar pel MySpace. D'un grup a un altre. D'aquest a un tercer. I fins a un quart. Cançons enregistrades amb mp3 cutre, que costa distingir si el que escoltes és la veu o és el soroll de fons. Gent que penja les seves històries buscant que algú els en faci ressò. Sexy Bicycle ho han acoseguit. Nika i Levan Kvaratskheli són dos georgians afincats a Barcelona que divaguen per ambients psicodèlics i amb pressupost zero, i que han aconseguit captar el meu interès a través del seu espai a internet.

Em pregunto si una bicicleta pot ser sexy, i us recomano que no us espanteu perquè els títols de les seves cançons siguin frases com "Sex with your mother" o "Hardcore flames". Les lletres no s'entenen.

Covers: "Heartbeats"

2010-01-18T11:00:00.000+01:00

Algunes cançons, pel fet de ser versionades i tornades a versionar, passen a adquirir la dimensió de mítiques. És el cas d'"Hallelujah!" o el de "Heartbeats", un tema originalment signat pels suecs The Knife i que obria el seu àlbum 'Deep Cuts' (2003). Tota una bomba electro-pop, plena de sintetitzadors, que feia les delícies dels fans de la banda i que ara és àmpliament coneguda.

Però aquesta és la versió que la gent coneix? No. Van haver de passar tan sols uns mesos perquè el cantautor José González, també suec, canviés radicalment l'estil de l'original i reinventés la peça fent-ne una versió acústica, amb tan sols la línia de guitarra i la seva veu, i l'inclogués al seu àlbum de debut en solitari, 'Veneer' (2003).

One night to be confused
One night to speed up truth
We had a promise made
Four hands and then away.

Both under influense
We had devine scent
to know what to say
Mind is a razorblade.

To call for hands of above
to lean on
Wouldn't be good enough
for me, no.

[...]

I apartir d'aquí, una bona col·lecció de remixos per a pistes de ball fets per qualsevol anònim deejay, que ja no poden arribar a millorar mai aquests dos prodigis.

Adrià Puntí és entrevistat 7 anys després...

2010-01-14T10:51:00.006+01:00

... i realment ha deixat el llistó altíssim.

Ànima, aquest espai cultural força interessant emès pel Canal 33 i dirigit per Toni Puntí i Bibiana Ballbè, va patir un esdeveniment més propi d'un programa de Tele5 que de la cadena catalana. En el retorn del cantant Adrià Puntí (que ara es fa anomenar Josep Puntí) a la televisió, es va presentar cec d'alcohol i amb una actitud patètica, fent que fos una odissea qualsevol acció semblant a una entrevista. Un fort aplaudiment pel digne comportament de la Bibiana Ballbè durant els pocs instants que va durar aquesta entrevista impossible.

Els de l'APM n'han seleccionat uns quants fragments, encara fent més divertit el resultat final. Vegeu-ho, les paraules sobren.

Neon Indian - 'Psychic Chasms' (2009)

2009-12-23T14:18:00.006+01:00

Els reis mags van ser molt i molt generosos l'any passat amb Peter Palomo: un munt de joguines en forma de sintetitzadors de tots colors (com el de la foto), una bona dosi de drogues i moltes idees perquè aquest 2009 pogués editar el seu primer àlbum, de difícil pronunciació, 'Psychic Chasms'. Un disc molt inspirat, ple d'electrònica, amb un punt lo-fi ben peculiar (apostaria que buscat a consciència), amb una lírica ben àcida, fins i tot esfereïdora en alguns moments.

Una llàstima que no s'hagi molestat en editar gaires single ni fer-ne massa vídeos. Perquè en té per parar un tren. I veient el resultat de "Should Have Taken Acid With You" seria curiós veure com representa altres grans temes com "Deadbeat Summer" o "6669 (I Don't Know If You Know)".

Un clar exemple d'inspiració musical i barreja de drogues:

Li dono un_ 7

En destaco_ Les que he mencionat a dalt
T'agradarà si t'agrada_ Les primeres 5 cançons del disc de MGMT i Empire of the Sun

Amic dels Amics de les Arts

2009-12-16T15:49:00.007+01:00

Anomenar-se Els Amics de les Arts és tot una declaració d'intensions. En aquesta ocasió no parlaré del mític bar de Terrassa que porta el mateix nom, no. Aquesta volta toca parlar del Joan Enric Barceló, l'Eduard Costa, el Ferran Piqué i el Dani Alegret, quatre joves de Barcelona que no només tenen una delicades especial per la música, sinó que també cuiden al detall les lletres i històries que ens expliquen, les caràtules, els videoclips...

Pel seu estil a mig camí del folk i del pop cantat en català, de ben segur que seran comparats amb Manel. I no és per a menys. Acaben d'editar 'Bed & Breakfast' (que podeu escoltar-lo per aquí ) i gràcies a temes com "Jean-Luc" o "L'home que treballa fent de gos", per aquí apostem que pot arribar tenir tant d'èxit com 'Els millors professors europeus'. Si no, temps al temps.

The New Raemon @ Casa Elizalde (04/12/09)

2009-12-08T22:00:00.000+01:00

La Casa Elizalde a arrebossar per la presentació del segon llarg de The New Raemon. Invitacions esgotades en qüestió de minuts, el mateix dia que s'han posat a disposició. A lo Bruce Springsteen. Piano, guitarra acústica i faristol.

Amb aquest panorama s'ha plantat Ramon Rodríguez, acompanyat al teclat per Marc Prats, damunt el petit escenari d'aquest centre cultural de Barcelona. Ha tingut temps de tot; de repassar les velles cançons de 'A propósito de Garfunkel', de presentar les noves de 'La dimensión desconocida', de versionar Estanislau Verdet i Nueva Vulcano, d'introduir una peça que formarà part d'un nou EP, inèdit de moment, de recordar l'època de Madee, i ha tingut temps per a bromes, acudits, més bromes i molt de contacte amb un públic força familiar. És més, ha ofert un concert a la carta dels assistents, que podien escollir quina cançó volien.

En directe, i sense l'ajuda de la banda, sona immens. No és gens difícil entendre, doncs, el perquè del seu èxit. The New Raemon ja no és "ah! sí! el cantant de Madee en solitari". The New Raemon és molt més.

Una de mosques

2009-12-01T14:53:00.007+01:00

El Mundo Today

2009-11-17T13:22:00.005+01:00

Engegues la televisió i només veus explosions, maltractaments, robatoris i tota mena d'històries truculentes. Llegeixes el diari, i el mateix. Estàs cansat d'acabar deprimit en informar-te del què passa al món?

Xavi Puig i Kike García són el cervell de El Mundo Today, un bloc de notícies fake amb un humor exquisit i una creativitat màxima. Actualitzen diverses vegades per dia i les rialles estan garantides. Algunes de les vegades, val a dir, que no sé què em fa més gràcia, si la notícia en sí o bé els comentaris ingenus de la gent que s'empassa les cròniques i s'indigna amb les situacions.

No té preu.

Jazz Tardor 09

2009-11-05T09:22:00.002+01:00

Un any més, tot el Novembre de Jazz a la ciutat de Lleida.
A partir de demà comença la setzena edició del Festival, amb noms com Terence Blanchard, Xavier Monge Trio, Richard Sinclair Band, o Bill Evans "Soulgrass" Band al cartell. Dóneu-li un cop d'ull a la programació, perquè per tots és sabut que la paraula "jazz" comporta elitisme i preus estratosfèrics de les entrades. No obstant, s'ofereixen una bona part dels concerts de forma gratuïta o a preus populars; concerts que estaran repartits en escenaris com el Cafè del Teatre, o altres espais com el pub Antares, l'Auditori Enric Granados, la Sala Unió d'Alpicat o Sala d’Actes d’Acció Social i Ciutadania de Balaguer.

Choir of Young Believers - 'This Is for the White in Your Eyes' (2008)

2009-10-23T11:46:00.009+02:00

Cada vegada que m'arriba a les orelles la música d'alguna banda danesa (país poc prolífic en el context musical, val a dir) quedo sorprès. Choir of Young Believers és Jannis Noya Makrigiannis, un rodamón amb tres nacionalitats que va encetar aquest projecte fa un parell d'anys. 'Choir' implica comitè. Així doncs, es va buscar uns quants amics replegats de l'indie underground de Copenhagen per editar el seu primer disc, 'This Is for the White in Your Eyes' (2008) -el pots trobar aquí.

Jannis ha sabut trobar un so peculiar pel seu debut, una bona combinació de folk i de pop portats a grandiositats orquestrals. Més pop i variat en un inici, "Next Summer" i "Action/Reaction" (el primer senzill, a l'estil Beach Boys), es calma al llarg d'una segona part més folk, "Wintertime Love" (que sembla cantada per Thom Yorke), "Why Must It Always Be This Way?" o "Yamagata". Entre mig, moltes veus, molts violins i elaborades polifonies.

Li dono_ 7/10
En destaco_ "Hollow Talk", "Action/Reaction", "Next Summer"
T'agradarà si t'agraden_ Fleet Foxes, els violins i les cançons tranquil·les de Thom Yorke.

Quan la realitat supera la ficció

2009-10-16T11:07:00.005+02:00

Que s'hagi creat una banda, The Mentalists, que fa música sense instruments, és un fet difícil d'entendre. Però a aquestes altures de la humanitat tot sembla possible: 4 aplicacions descarregades des de l'Apple Store, ganes de jugar, algun coneixement musical... i com a resultat, la versió en directe de "Kids", de MGMT, per a iPhones i iPods Touches. Flipa, flipa.

Corrandes de la parella estable

2009-10-05T20:02:00.001+02:00

Sense entrar en discussions si Manel toca millor en recintes oberts o sales petites, el que està clar és que les lletres de les seves cançons són sublims. D'entre totes les peces del seu debut, 'Els millors professors Europeus', n'hi ha una que destaca per ser adient com a última pàgina de llibre, "Corrandes de la parella estable".

Decebut perquè no l'han tocada durant la seva actuació al BAM 09, us la deixo per aquí amb la lletra, i us convido a afegir-hi rimes que hàgiu sentit en algun dels seus concerts, o bé que ragin de la vostra imaginació, o bé de qualsevol altra font.

Ja sabeu la regla: dos frases, la primera que acabi amb "í", perquè rimi amb la segona frase, "I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí."
En un concert algun eloqüent va soltar:
"Ella sempre em diu Antoni,
però jo em dic Martí,
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí."

Manel - Corrandes de la parella estable

Ens vam conèixer un dimecres fent cua al cine Arcadín,
I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Li vaig oferir un "carmelo" un vespre de Sant Medir,
I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Una amiga molt amiga venia massa sovint,
I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
"Vols venir", vaig preguntar-li, "a conèixer els meus padrins?",
Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

I ara ella porta els nens al cole I jo faig els plats de la nit,
Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Jo alimento els periquitos, ella rega el jardí,
I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Jo sempre compro manxego malgrat ella és més de brie,
I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Jo soc un fan de l'Astèrix I ella té tots els Tintins,
Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Prefereixo que no parli del seu novio de París,
Que ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Jo sóc de ballar la conga, ella es decanta més pel twist,
Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Jo dic "eps, un ron amb cola!" I ella vol carta de vins,
I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Ella mira Kiarostami, jo sóc més de Jaques Tati,
Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.

Jo ja sé dos o tres coses, ella ja en sap quatre o cinc,
I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Ella no deixa que em rasqui quan em piquen els mosquits,
Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Ella és reina de les festes, jo sóc un home avorrit,
I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Jo la miro I'm'espanto no fos que es canses de mi,
Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.