28 de gener 2010

Charlotte Gainsbourg, Beck i el surrealisme


Un monopatí damunt de 8 hamburgueses, un noi amb mitja cara afaitada, un mirall que reflecteix el darrera, un astronauta que té crêpes enlloc del cap, una banyera plena de cereals... Tot això, i molt més, forma part del surrealisme de "Heaven Can Wait", tema que signa l'actriu i cantant Charlotte Gainsbourg amb l'ajuda del polifacètic Beck, i que ha estat inclòs en 'IRM' (2009). Un disc on l'americà hi ha posat cullerada amb un resultat més que interessant.



M'agrada el clip, m'agrada la música i m'agrada que parlar de Gainsbourg no només inclogui els termes 'Antichrist', clítoris degollats o problemes mentals.

25 de gener 2010

Donem una oportunitat a... Sexy Bicycle



Algunes vegades comences a remenar pel MySpace. D'un grup a un altre. D'aquest a un tercer. I fins a un quart. Cançons enregistrades amb mp3 cutre, que costa distingir si el que escoltes és la veu o és el soroll de fons. Gent que penja les seves històries buscant que algú els en faci ressò. Sexy Bicycle ho han acoseguit. Nika i Levan Kvaratskheli són dos georgians afincats a Barcelona que divaguen per ambients psicodèlics i amb pressupost zero, i que han aconseguit captar el meu interès a través del seu espai a internet.

Em pregunto si una bicicleta pot ser sexy, i us recomano que no us espanteu perquè els títols de les seves cançons siguin frases com "Sex with your mother" o "Hardcore flames". Les lletres no s'entenen.

18 de gener 2010

Covers: "Heartbeats"


Algunes cançons, pel fet de ser versionades i tornades a versionar, passen a adquirir la dimensió de mítiques. És el cas d'"Hallelujah!" o el de "Heartbeats", un tema originalment signat pels suecs The Knife i que obria el seu àlbum 'Deep Cuts' (2003). Tota una bomba electro-pop, plena de sintetitzadors, que feia les delícies dels fans de la banda i que ara és àmpliament coneguda.


Però aquesta és la versió que la gent coneix? No. Van haver de passar tan sols uns mesos perquè el cantautor José González, també suec, canviés radicalment l'estil de l'original i reinventés la peça fent-ne una versió acústica, amb tan sols la línia de guitarra i la seva veu, i l'inclogués al seu àlbum de debut en solitari, 'Veneer' (2003).


One night to be confused
One night to speed up truth
We had a promise made
Four hands and then away.

Both under influense
We had devine scent
to know what to say
Mind is a razorblade.

To call for hands of above
to lean on
Wouldn't be good enough
for me, no.

[...]

I apartir d'aquí, una bona col·lecció de remixos per a pistes de ball fets per qualsevol anònim deejay, que ja no poden arribar a millorar mai aquests dos prodigis.

14 de gener 2010

Adrià Puntí és entrevistat 7 anys després...

... i realment ha deixat el llistó altíssim.

Ànima, aquest espai cultural força interessant emès pel Canal 33 i dirigit per Toni Puntí i Bibiana Ballbè, va patir un esdeveniment més propi d'un programa de Tele5 que de la cadena catalana. En el retorn del cantant Adrià Puntí (que ara es fa anomenar Josep Puntí) a la televisió, es va presentar cec d'alcohol i amb una actitud patètica, fent que fos una odissea qualsevol acció semblant a una entrevista. Un fort aplaudiment pel digne comportament de la Bibiana Ballbè durant els pocs instants que va durar aquesta entrevista impossible.

Els de l'APM n'han seleccionat uns quants fragments, encara fent més divertit el resultat final. Vegeu-ho, les paraules sobren.