31 d’octubre 2007

127.com: música legal a internet

vista del portal www.127.es

Que la indústria musical està fent un gir, poc a poc, és un fet prou evident si tenim en compte iniciatives a gran escala com la de Radiohead en el seu últim cd, In Rainbows. Seguint amb aquestes noves idees, tan sols fa poc més de 2 o 3 setmanes que ha aparegut un portal web espanyol, www.127.com, que té com a iniciativa la "descàrrega de la cultura gratuïta per internet".

Ja sigui a nivell d'àudio, imatges, vídeo... Qualsevol tipus de creació artística és vàlida en aquest espai, i gent d'arreu del món ja han penjat les seves primeres cançons, fotografies, textos o fins i tot software, perquè el puguis usar i descarregar sempre que vulguis i de manera totalment legal.

La idea voltava pel cap d'Enrique Sierra des de fa uns anys, ex component de la banda nacional Radio Futura, amb la idea de poder mostrar la teva pròpia obra a un públic més ampli i de manera més extensa que l'arxiconegut MySpace, per exemple, que no permet la descarrega d'arxius.

Pel que fa a números, www.127.es porta molt poc temps en acció, però l'acceptació està sent tan alta, que més de 300 creadors de 80 països de tot el món ja estan inscrits i han deixat alguna creació pel portal. El que es pretèn en un futur pròxim és que els creadors puguin tenir benefici a través de la publicitat de la pàgina (fet que està per veure encara).

El que és pal·lès, és que algunes de les aportacions ja fetes són força interessants.

26 d’octubre 2007

Així o aixà?



Desconcert.

Aquesta és una de les sensacions que obtinc quan miro atentament alguna obra famosa abstracta d'algú destacable, o no, plasmada en forma de quadre o escultura en algun museu o lloc d'arreu.

La d'aquí al damunt és una pintura del rus Vasily Kandinsky, que porta per títol Composition X (1939).

¿Però algú em podria afirmar quina és la posició vertadera (i entenc com a vertadera, original) del quadre?

L'altre dia vaig sentir que el mateix Kandinsky, en un moment donat de la seua vida i just després d'haver pintat un quadre, el va girar per equivocació.
- "oh!", va exclamar.
El resultat li va semblar molt millor que mirat del dret, i immediatament el quadre va passar a ocupar alguna paret justament al revés de la posició en que havia estat pintat.

Art (que no enten de posicions).

19 d’octubre 2007

"La Revolución Sexual"


Aquest és el títol del nou llarg de Guille Milkyway, o el que és el mateix, La Casa Azul, a partir del dia 3 de Novembre podrem sentir íntegrament. De moment, ens conformem amb unes quantes de les cançons seleccionades al seu myspace. Escolta-les aquí.

A primer cop d'ull, el so bubblegum, indie pop amb què ens tenia acostumats seguirà sent la tònica del treball, però mai se sap amb aquesta caixa de sorpreses que s'amaga darrere de 5 personatges als qui anomena David, Virginia, Sergio, Clara i Oscar...

El que és segur és que el dia 6 de Novembre en fa una presetació a l'FNAC de Barcelona i el dia 15 de Desembre oferirà un concert a la Sala Apol·lo de la mateixa ciutat, i que portarà un barret que li taparà la cara. D'això també n'estic segur.

Des d'allí ja tindreu més notícies.

Guille Milkyway, per si no el coneixíeu


* Fixeu-vos amb la frikada de posar el títol (imagino) en japonès/xinès a la portada també. Portada subtil, val a dir.

11 d’octubre 2007

Bogeriaaaa!! In Rainbows

In Rainbows, el nou i flamant setè àlbum de Radiohead, segurament la banda que cataloga i agrupa millor el segell indie per a qualsevol, es va fer públic ahir mateix dia 10 d'octubre a través d'internet. Però no ho va fer de manera convencional, no. Com explica aquest article del diari El País, la banda ha estat pionera en dur a terme un nou mètode de compra de música a través de la xarxa. El preu de In Rainbows és variable segons cadascú, fent una aportació des d'1 penic fins el que tinguis interès de pagar. Increïble. Aquesta sí és una manera d'apropar la música a qualsevol, i no amb els preus prohibitius de 20€ per un cd en qualsevol botiga musical.

Musicalment parlant, tot i que encara està a les beceroles, aquesta nova entrega és una barreja dels sons que van investigar a Kid A amb les bases del darrer de Thom York en solitari (The Eraser). Madur i instrospectiu, a primer cop d'ull ja conté alguns temes que, sense cap mena de dubte, seran de referència per a tots els fans.

El tracklist és el següent i
si tens ganes d'escoltar-lo sencer, ja el tens aquí mateix!

01. 15 Step
02. Bodysnatchers
03. Nude
04. Weird Fishes/Arpeggi
05. All I Need
06. Faust Arp
07. Reckoner
08. House of Cards
09. Jigsaw Falling Into Place
10. Videotape








L'acceptació que està tenint només unes hores després de la sortida a la llum pública per part dels fans és descomunal i desmesurada (com així es pot veure en diversos fòrums musicals de la xarxa). 4 anys sense Radiohead. És, probablement, el cd més esperat de l'any, i la bogeria ha apoderat a molts...

09 d’octubre 2007

(sense títol)

Us sonen aquestos quatre personatges de la imatge? Aquests vestits, aquests barrets negres, aquest bar, diguem-li, exòtic i inconfusible...

Una cosa enllaça una altra, que al mateix temps està relacionada amb una tercera i una quarta... I després d'uns quants tombs, personals, treballs de classe de Llenguatge AV, xarrades amb Elías... Vaig arribar a la conclusió que
La Naranja Mecánica (A Clockwork Orange, Stanley Kubrick (1971)) és una de les meues pel·lícules de referència. I pel que he vist, no en sóc pas l'únic.

Sinó, mireu l'homenatge que va fer Blur amb el videoclip de "The Universal". Canço imprescindible, vídeo genial.

Blur - The Universal


07 d’octubre 2007

La cara oculta de...


Qui és? El simpàtic Alex Kapranos (tot i que la foto pugui mostrar el contrari).

Què fa amb la seua vida?
És músic i cantant, cantant i músic, en qualsevol ordre.


Per què és conegut?
Perquè és l'ànima de Franz Ferdinand.


Ha fet alguna cosa especial per dedicar-li aquest espai?
Sí, aquest jove escocés ha viatjat per tot el món durant les numeroses gires amb Franz Ferdinand. Normalment, crec que acostumen a veure molt poc de totes les ciutats que trepitgen. No obstant, ell ha anat trobant un hobbie que aquesta setmana ens explica detalladament el suplement de El País (ep3), en el seu format en paper.

Kapranos, un fan culinari, treu aquestos dies a totes les llibreries del món, ni més ni menys que un llibre de cuina (!!!), en el que va il·lustrant i recollint tota mena de plats i postres que ha tingut l'experiència de saborejar per totes les ciutats on ha actuat o, simplement, viatjat per plaer. Una experiència que porta fent des del 2005, escrivint una columna setmanal sobre el tema a un diari anglès, The Guardian.

El recull constarà de 451 pàgines amb tota mena de receptes de Glasgow, Londres, Osaka, Hong Kong, Sidney, Austin o San Francisco, sempre comentades i relacionades amb curiositats musicals; i portarà per títol Sound Bites. Comerse el mundo de gira con Franz Ferdinand.

Tots tenim una cara oculta. O el senyor Kapranos s'avorreix molt, o li encanta la cuina. Perquè està clar que no serà una forma d'obtenir algun sou extra...

I de passada, aprofito per posar una cançoneta de FF, per si algú no els coneix (!!!).


04 d’octubre 2007

Frikades d'aquí i d'allà (I)

Incorporo un nou espai que, com podeu veure, no sabia com titular, però està clar quin contingut anirà exposant. La principal font en serà el Lluís, que sempre està atent a tota mena de "xuminades" que van apareixent per la xarxa, coses com aquesta...

La pàgina web més llarga del món (!!!), que medeix no sé quants quilòmetres. Mireu la barra de l'scroll, tant petita que ni s'aprecia. Aneu baixant aneu... I si no us ho creieu, teniu la cinta mètrica..

La pàgina web més llarga del món, aquí, en un clic.


Si aquest pretenia ser un blog seriós aquí acaba de perdre aquesta etiqueta.

PD: Entendré que algú comenti que això no té ni cap ni peus, que no presenta cap mena d'interès i que sobra enormement. La veritat és que tindrà raó. La qüestió és que hi han més temazos com aquest guardats per més endavant.
=)

01 d’octubre 2007

Malabarraca v2.0

Un any i moltes hores de son perdudes davant el Dreamweaver després, des de Malabarraca es dóna el tret de sortida a la nova pàgina web de l'associació cultural que ha dut a terme David al disseny i Lluís a la programació, principalment.

Els canvis aparentment són físics i estructurals, amb lo que el contigut seguirà sent el mateix, sempre tenint en compte els nous projectes proposats (com el concurs de samarretes que avui acaba, el de Medio Cero Duets o tota la informació sobre els Dimarts de Cine).

Prou de xerrameca i deleiteu-vos amb el treball.