Aquestes paraules (sense la interrogació) són les que han servit per recolzar la participant lleidatana
Lorena Gómez al concurs televisiu d'
Operación Triunfo (OT) aquesta passada edició. Unes paraules que han omplert cartells a totes les parets de la ciutat durant la major part dels dies en què l'aspirant a cantant ha estat retinguda a l'acadèmia anhelant ser la vencedora.
Després de molts dies de "treball", les previsions es compleixen, i aquesta jove de 20 anys, derrota tots els rivals que es creuen pel seu camí cap a la glòria, els diners i la fama. Ningú la pot aturar. L'Ajuntament de Lleida veu que té una enorme oportunitat de fer propaganda, treure una mica de pit i aixecar un braç dient: "Ep! Lleida existeix!". Autocars amunt i avall, pavellons de la ciutat replets de gent fins a la bandera, cartells, i encara més cartells, la ciutat mobilitzada. Lorena, tu mous Lleida?
A dia d'avui ja són prop de 3200 fans els que s'han inscrit a la seua web i que formen part del seu club d'animadors. Aquestos, i molts altres, són els que es trobaran aquest proper dissabte 24 de Març al Barris Nord de Lleida, en el que serà el concert més multitudinari que s'ha viscut mai a les terres de Ponent: ni per la festa Major amb grups del moment tant de Catalunya com de la resta de l'estat espanyol, ni en qualsevol altre moment s'hauran reunit tantes persones juntes, exaltades i eufòriques per animar i cantar les cançons que pugui interpretar la "triunfita". Però és més, tot veient l'enorme èxit, s'ha decidit fer un altre concert el dia posterior al primer, per tots aquells que s'hagin quedat sense entrada i es perdin l'increïble oportunitat de gaudir de l'espectacle.
No havia vist mai tant d'interès en un acte, esdeveniment o persona per part de la ciutadania de Lleida o la mateixa Paeria. Realment oh, Lorena!, tu sí que mous Lleida!
PD: Ah! Aprofito per comentar que el dissabte a la mateixa hora també fan un concert d'allò més interessant al Cafè-Teatre de l'Escorxador, l'Immigrasons, un projecte transversal entre Catalunya i Argentina que aquestos dies circula pel nostre país.
Si el dia t'està sent avorrit i necessites alguna vitamina, avui ho tens fàcil perquè només hauràs de pitjar el play a les cançons de sota. Avui la sessió és pop accelerat del bo, a estones twee pop, altres més indie pop, i ve a càrrec de The Pipettes, amb el seu àlbum debut "We Are the Pipettes", del passat any 2006, i un parell de les moltes bones cançons que volten per aquest primer treball del trio femení de Brighton (Becki, Julia i Rose), Pull Shapes.
Aquesta noia de mirada fulminant que podria passar com actriu de Hollywood, em té captivat aquestos dies. Pots escoltar més música seua al seu myspace.
Des de l'1, i fins a final d'aquest mes de març, se celebra a Terrassa el 26è Festival de Jazz. Certament és una cita molt interessant per a tots els amants del gènere, ja que presenten diversos concerts força interessants. Però... Què passa? Que el jazz sembla que sigui un estil musical d'alt caché, només a l'avast d'uns quants que s'ho poden permetre, ja que el preu de les entrades ronden els 30, 35€ en la majoria de casos... Concerts selectes per a gent selecta?
Aquestos dos personatges són Mister Furia i el Professor Manso, que formen el curiós duet The Pinker Tones, el grup que va servir per inaugurar aquest blog fa cosa de 4 mesos. A aquelles altures suposo que molt pocs, per no dir pràcticament ningú, va passejar per aquí. Així que faig un moment revival amb aquesta banda que cada vegada m'agrada més el seu so i estil, únics i inclassificables.
El panorama musical indie a la televisió és ben aviat pobre. No obstant, la televisió pública catalana, Canal 33, ofereix el que per a mi és el millor programa televisiu del moment, Loops, aportant informació actual del panorama tant internacional com nacional (bastant fomentat), dels esdeveniments recents, dels nous artistes emergents, de les noves tendències aquí i allà... Sempre amb un punt de vista d'entrevistes i reportatges innovadors i ben atractius de cara el públic.